Innovació educativa

M’ha interessat molt l’entrevista realitzada a Connie Yowell, impulsora de l’organització americana, Learning redesigned for the Connected Age.

El tema de l’Educació és sempre un tema d’actualitat, encara que les opinions que s’expressen no sempre coincideixen ni vagin en la mateixa direcció. En el que es coincideix és en la necessitat de modificar els continguts i la forma d’ensenyar que s’ha aplicat de forma interrompuda al llarg dels anys. Es parla molt d’innovar l’escola i precisament per això m’ha cridat l’atenció el que afirma Connie Yowell:

La innovación no tiene que nacer en las escuelas, que son muy resistentes al cambio.

Los colegios no son laboratorios donde probar nuevas metodologías porque la innovación conlleva prueba y error, y por lo tanto, fracasos. Son espacios de mucha relevancia donde nos jugamos mucho. Los profesores están enseñando al hijo de otra persona y esos conocimientos influirán en su futuro. No podemos esperar que sean las escuelas las que lideren el cambio.

Partint d’aquesta idea, és important que les entitats culturals i de lleure i l’Administració, facin l’esforç de modificar, redefinir, potenciar i dotar de mitjans, altres àmbits i espais de relació dels nens i nenes i del jovent en general.

Hay que acabar con la idea de que las escuelas son los únicos lugares para el aprendizaje. En cualquier rincón de la ciudad hay conocimiento.

Un cop més cal remarcar que l’educació no és una tasca que han de realitzar de forma exclusiva els mestres i professorat, sinó que correspon  a les famílies, a l’escola i a la societat en general. Aquí ens trobem davant d’un punt delicat: el sentiment de propietat dels fills per part de la família. No s’accepta que una persona aliena, pugui reprendre o explicar a una criatura que no es “seva” el perquè una cosa és incorrecte. En canvi, a vegades un pot estar distret i caldria acceptar de forma positiva que un altre persona pugui fer una indicació o recomanació a un dels nostres (evidentment si es fa amb respecte i no intentant imposar criteris personals). No es parla de socialitzar els fills, ni mot menys, sinó de repartir la tasca educadora i que cada part de la societat assumeixi la responsabilitat que li pertoca. Tal com s’entén actualment, sembla que l’educació finalitza quan s’acaba l’etapa escolar i no és així: aquesta segueix al llarg de tota la vida.

Cal cercar la millor manera d’ensenyar i d’educar. Formes tradicionals han deixat de ser vàlides i aquí si que cal aplicar l’innovació, la cerca de noves vies.

Los jóvenes de hoy aprenden de forma efectiva cuando coinciden tres elementos. Les interesa un tema, encuentran a un grupo de personas que comparten esa inquietud y ese aprendizaje les sirve para algo en su día a día. Eso es el aprendizaje conectado. La tecnología y las herramientas online permiten que esos tres factores coincidan y por eso son críticas para transformar la manera en la que aprendemos. Según uno de los estudios que realizamos en el que participaron más de 1.000 jóvenes, el 95% de ellos se comunican con sus amigos a través de redes sociales y entre el 10 y el 15% son activos en comunidades online de videojuegos, moda… El intercambio de contenidos y el aprendizaje que se da en esas plataformas es extraordinario.

Aquests tres punts es poden aplicar al llarg de tota la vida, tant l’escolar com la professional: tenir interès i motivació pel que es fa en el dia a dia, participar d’un ambient col·laboratiu i cooperatiu i tenir un objectiu concret a assolir, del que un sent que en forma part. I no es pot deixar de banda la tecnologia. Les eines tecnològiques han d’ajudar a aconseguir els tres aspectes citats amb anterioritat i, un cop més, això és vàlid en qualsevol etapa vital. En aquest sentit posaria especial èmfasi en potenciar l’educació en etapes en les que es pot produir analfabetisme digital, que pot deixar fora de l’aprenentatge a alguns segments de la societat.

 

 

Anuncis

Formació del nou professorat

Cada cop és més comú la realització de cursos a través d’Internet. Un aspecte clau en l’ensenyament presencial i a través d’Internet, és el paper del professorat.
En l’ensenyament en l’aula, es poden apuntar algunes característiques:
1. Professor/a com a màxima autoritat dins de l’aula. És qui marca les normes a seguir.
2. Presentació dels continguts de manera seqüencial: un tema darrera d’un altre.
3. El professor/a, ha d’explicar tot el temari.
4. L’alumnat té característiques assemblants: edat, nivell formatiu, lloc de residència, etc.
5. Horari de classe fix i espai i entorn establert.

En el món global, aquests aspectes es modifiquen de forma radical:
1. El contingut del curs es presenta encapsulat en píndoles i l’alumnat pot “tastar-les” fent salts. Fins i tot, pot reordenar els continguts, segons el seu interés particular.
2. Les aportacions de l’alumnat passen a formar part del contingut del curs, matitzant o ampliant el propi temari i les opinions del professorat.
3. Les discussions i els espais de debats estan contemplats com a part del propi curs.
4. L’alumnat pot ser molt divers. Des de l’edat, lloc de residència, interessos, nivell formatiu, etc. Aquest aspecte condiciona el plantejament del curs, ja que ha de preveure totes aquestes particularitats i que en el seu conjunt, reculli tots els interessos que poden haver.
5. L’alumnat segueix el curs segons les seves conveniències. Fer-ho intensiu en un dia dos, o al llarg de la setmana, o al matí o al vespre, etc. En el cas de persones que viuen en països diversos, cal preveure les diferències horàries.
6. L’alumnat és selectiu. Decideix fer o no el curs i fins in tot, pot saltar-se parts del curs que no li interessen.
7. Els materials es dissenyen de forma especial per cada curs, encara que es recomani la lectura o revissió de textos complementaris, aquests no son el corpus bàsic del curs.

Reflexionant entorn d’aquesta nova situació, m’ha portat a pensar que els continguts i les metodologies pedagògiques que s’imparteixen a les persones que estan actualment en les Escoles de Formació del Professorat, haurien de contemplar aquestes noves característiques. Un aspecte positiu és que els futurs ensenyats, son tots uns bons usuaris tecnològics, cosa que els permetrà centrar-se més en els aspectes formatius.

El problema el veig en la generació intermitja, on part del professorat que es va formar sense totes aquestes eines, ni aquests plantejaments estan formant als propers ensenyats. Aquí voldria posar una alerta 📌 adreçada tan als formadors com als propis alumnes.

 

La tecnologia com a eina d’evolució o de retrocés.

Potser per pura coincidència o perquè una cosa a portat a l’altre, la realitat ha sigut que  després de que hàgim seguit a través dels mitjans l’aparició del nou terminal d’Apple, i els moviments de persones que ha motivat, han proliferat articles d’opinió en torn a les conseqüències de les tecnologies sobre les persones.

D’especial interès va ser el suplement del diari El País del 21 de setembre, titulat “Hacia el “Homo technologicus”. Era rellevant el fet que es presentessin dues posicions enfrontades entre si. Una suportada per Nicholas Carr, autor del llibre “Atrapados: cómo las máquinas se apoderan de nuestras vidas” i l’altra defensada per Enrique Dans. Des del meu punt de vista, totes dues es basen en fets reals i crec que poden ser considerades complementàries. Qualsevol idea portada al límit,  té moltes possibilitat de ser absurda o, si més no, errònia.

No es pot oblidar mai que la tecnologia és una eina, desenvolupada per persones. Aquest aspecte abasta dues veritats. La primera, que pel fet d’estar realitzada per homes, porta implícita la possibilitat d’error. La segona, que per ser una eina, no pot ser mai considerada com una finalitat en si mateixa, sinó com a instrument per aconseguir determinats objectius. En conseqüència, sempre és l’ésser humà el que ha de controlar la tecnologia i el seu ús.

Quan Nicholas Carr exposa un seguit de problemes derivats de l´ús abusiu de la tecnologia, crec que s’oblida o no destaca, que els resultats erronis, cal atribuir-los a que les persones que les utilitzaven, els hi han assignat un valor que no tenen. Fins i tot quan parla del diagnòstic mèdic basat en programes d’intel·ligència artificial, prescindeix absolutament de la intervenció del raciocini del metge que, en base al que li suggereix un programa, haurà de prendre una decisió.

L’article de Joan Majó amb el mateix títol: El “homo tecnologicus” publicat a El País del dia 1 d’octubre, recorda com el progrés de la humanitat sempre ha estat fonamentada en la tecnologia, entesa aquesta en un sentit ampli. Per tant, pretendre minimitzar el seu ús, o qüestionar la seva importància, seria negar la història de la humanitat. En aquest línia, quan  Enrique Dans exposa que la repercussió de la tecnologia en l’home, trigarà un temps en veure’s, és cert. Només amb el pas dels anys (i molts) es va notar el que comportava l’aparició de la roda, les màquines de vapor o  la electricitat.  Sempre i en totes les èpoques, hi han sectors que manifesten les seves recances davant d’un canvi important. Però, encara que sembli negatiu, no ho és. Ans al contrari, ha de servir per avaluar amb més cura les conseqüències i repercussions d’un salt endavant.

La veritat és que em fa sentir molt malament sentir a persones reivindicant amb orgull el seu “analfabetisme tecnològic”. És cert que la informació que s’extreu de l’estudi dels documents llegats d’altres èpoques, és molt important per conèixer l’evolució de la humanitat. Reivindicar en base a aquesta creença que no s’ha d’emprar la tecnologia, em sembla aberrant. Crec que cal pensar que les generacions que vinguin en el futur, disposaran d’eines i de coneixements que els ajudin a comprendre la vida actual.

Un altre aspecte és que la tecnologia no apareix de bones a primeres, sinó que és el resultat de l’aplicació d’una determinada política. És aquí on es pot manipular de manera més o menys dissimulada la implantació de determinades eines que només afavoreixen a certs grups econòmics o de pressió, debilitant o menystenint drets fonamentals de l’ésser humà. Vaig llegir amb especial interès l’article de Diego Beas “Politizar la tecnologia”. Parteix que la presència de la tecnologia en tots els àmbits de la vida, és inqüestionable, però planteja el perquè s’innova en determinada línia i no en altre. I no només això, sinó que moltes vegades es cau en considerar exclusivament a les persones com a consumidors i no com a subjectes de drets i perceptors de millores socials.

Com apuntava al començament, és evident que hi ha diversos plantejaments entorn a la tecnologia. Crec que cal aprofundir en el debat. I sobre tot, partint de la premissa de que és una eina, com i de quina manera cal innovar i desenvolupar, per aconseguir que tingui una incidència més positiva en la vida de les persones. La tecnologia no està renyida amb l’humanisme.

L’ús compulsiu de les TIC i la filosofia

Darrerament i per motius ben diferents, es parla de l’ús de programes de missatgeria instantània i de la supressió de la Filosofia del currículum educatiu .

Donant voltes als dos temes, crec que estan intímament relacionats. És inqüestionable que estem vivint en un moment en que les TIC formen part de la nostre quotidianitat. A nivell educatiu s’ha volgut introduir el terme TAC, Tecnologies d’Accés al Coneixement,  en contraposició el conegut TIC, Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Personalment opino que totes dues  estan estretament lligades i que no es poden separar en compartiments estancs.  La informació elaborada ens aporta coneixement i per tant no es pot menystenir, sinó donar eines d’anàlisi per poder-la avaluar.

Alguns articles que he anat llegint, fan èmfasi en els aspectes negatius que aquest ús pot portar als joves. És veritat que aquest segment de la societat és qui en fa més ús, però no podem perdre de vista als adults. En ambdós grups, el fet de la immediatesa en els resultats, la manca de reflexió, pot contribuir a la pèrdua de la capacitat cognitiva. Els darrers anys s’han  popularitzat jocs per fer treballar el cervell i per contra, com tenim les dades de les persones conegudes guardades en el mòbil, ja no fem l’esforç per recordar-les. Tampoc cal saber-los tots, però intentar ser més coherents. És com qui va al gimnàs i fa quatre hores d’exercici i desprès s’atipa com un lladre.

Estar acostumats a la resposta ràpida a través dels missatges, si aquesta triga més de 3 segons, ja comença a provocar neguit, angoixa i estrès. De la mateixa manera que ja han començat a aparèixer problemes musculars en els dits grossos de  les mans pel fet de xatejar molta estona seguida, el nostre cervell reacciona davant d’aquests estímuls, arribant a situacions problemàtiques si s’en fa un abús.

Totes aquestes Tecnologies son eines que en ajuden a aconseguir o a fer quelcom que prèviament hem hagut de pensar. Aquesta frase que fa molts anys que repeteixo, penso que és molt bàsica i precisament per això, a vegades crec que no s’aplica. El procés mental ha de ser primer pensar que vull o necessito fer, i tot seguit buscar i aplicar l’eina més adient i més eficient.  A vegades cal enviar deu missatges per aclarir una cosa que amb una trucada de un minut, s’hauria resolt. En aquest cas, és evident que no hem utilitzat l’eina més eficient per arribar a bon port. Ningú utilitzaria una destral per obrir una ampolla, sinó que buscaria un tirabuixó, dons passa exactament igual amb les TIC. Pensaments com: si envio un missatge ara, puc destorbar a l’altres persona? puc interrompre o millor que no ho faci? és realment urgent o puc esperar-me una estona? puc esbrinar el que necessito, buscant o emprant altres vies? puc ajuntar varies qüestions i resoldre-les totes juntes, en lloc de preguntar d’una en una? la persona a la que vaig a enviar el missatge, és la persona adient o n’hi ha un altre millor? L’aturada que comporta pensar abans d’actuar, és tan beneficiosa com fer una respiració a fons, abans de fer un esforç.

Persones d’una certa edat, a vegades diuen que els hi va molt bé poder enviar un missatge en el moment que els ve al cap una cosa, perquè així els ajuda a no oblidar-se. Algú altre esmenta l’aspecte de trencar  la sol·litut, ja que al obtenir resposta, es tranquil·litzen. És un punt de vista diferent del sector dels joves, però que crec s’ha de començar a tenir també en compte.

pensar

Em preocupa molt veure que cada cop es parla més del Dèficit d’Atenció dels adolescents i dels joves i de com s’ha incrementat el nombre de persones diagnosticades amb aquest tipus de trastorn, i al mateix temps s’elimina la Filosofia del currículum. Quan parlo de Filosofia, no entenc com a tal el saber de memòria noms i teories diferents, no, em refereixo a ensenyar als nens i joves, a pensar. A plantejar-se preguntes que poden tenir respostes diferents o que no en tenen cap. Cal ensenyar des de molt aviat, que les coses no son blanques o negres, i que els fets, no son exclusivament bons o dolents, sinó que pel mig, hi ha un ventall immens de possibilitats i de raonaments. Aquest és un bagatge imprescindible per a tots els éssers humans, i sent una acèrrima defensora de la tecnologia, advoco per no deixar renqueixant  la nostre ment.

El Tribunal de Cuentas i les despeses en tecnologia de la Seguretat Social

Vaig sentir un comentari per la radio relacionat amb els diners gastats i invertits per la Gerència de la Seguretat Social en temes de tecnologia, i em va cridar l’atenció. Vaig buscar el darrer informe del Tribunal, i encara que són dades del 2010, crec serveixen per reflexionar sobre el tema (com pot ser que cada dia llegim notícies o sentim declaracions parlant de transparència en l’administració, i per contra les dades arriben amb tans anys de retard?).

La despesa de la Gerència del la Seguretat Social, representa el 20% de la despesa total de l’Administració Central, una quantitat prou significativa. No vull entrar a comentar aspectes administratius, sinó que hi han dos punts que m’han semblat prou importants.

El primer d’ells és la concentració en unes poques empreses de la major part de les adjudicacions. Què vol dir això? En poques paraules, vol dir que tenir una dependència molt elevada respecte a aquestes empreses. Qualsevol moviment que es vulgui fer, serà molt car, tant a nivell d’inversió com a nivell de servei. Si tinc molts ordinadors d’una marca concreta, o un programari instal·lat massivament en totes les màquines, és evident que canviar-los a una marca diferent, exigirà una inversió elevada. En el cas concret de la Seguretat Social, el Tribunal de Comptes diu que més del 50% de les adjudicacions en relació a programari i serveis han recaigut en només vuit empreses. Aquesta mateixa circumstància es dóna en quan a l’equipament informàtic. IBM te el 38% dels grans equips instal·lats i Fujitsu el 28%. En equips mitjans, Sun te el 48%. HP te un 42% d’equips personals i un 43% de servidors.

En cap moment es dubte de l’idoneïtat d’aquestes marques. El problema està en els mecanismes d’adjudicació. Les exigències que es posen per poder litigar, exclou d’entrada empreses més petites, que disposen igualment de productes adients.

L’administració no ha fet encara el salt cap al programari obert. Continua pagant llicències captives, el que provoca un endarreriment de les instal·lacions i de les prestacions tècniques, ja que, tal com s’ha dit abans, el cost del canvi és tan alt, que com qui diu,  s’espera a que estigui obsoleta la llicència instal·lada abans de fer el canvi. També cal garantir que un canvi de llicència, sigui compatible amb totes les aplicacions desenvolupades en base a aquest programari, així que quan s’instal·la la nova llicència, quasi es pot dir que cal tornar a començar el procés.

Programari lliure, no vol dir gratuït. No estem dient que l’administració es pot estalviar de cop un munt de milions, no. Caldrà fer millores, adaptacions, etc., però tenint present que el codi font és lliure, qualsevol canvi quedarà per tota la comunitat. Crec que el concepte de públic, s’ha devaluat. El significat llatí del terme, d’allò que és manifest, patent, conegut per tots, obert a tots,etc. s’obvia.

Un altre aspecte que destaca el Tribunal, que està relacionat amb l’exposat en el punt anterior, és la importància de nombre i el volum de diners que es paga a empreses, per serveis informàtics i de manteniment. S’aprimen els serveis tècnics de l’administració i s’externalitzen els serveis. És evident que disminueix el capítol de personal, però els resultats no sempre són correctes. Tot sovint les empreses externes dedicades a manteniment, tenen un nivell de rotació del personal molt alt. Això és degut a que agafen gent jove i /o amb poca experiència, que un cop formats, busquen feines millor remunerades. El resultat és que, per molt bona voluntat i professionalitat que li posin, desconeixen les circumstàncies del lloc de treball, de l’aplicació, del resta de la instal·lació, etc., i poden arribar a necessitar molt de temps per esbrinar el que passa, i no sempre es pot resoldre el problema convenientment. El Tribunal també afegeix un altre aspecte molt greu i que sovint acaba als tribunals:  es demostra que aquestes feines són regulars i s’han d’admetre a les persones com a fixes de plantilla.

Em sorprèn de tot això, que el Tribunal de Comptes doni xifres i percentatges de les licitacions incorrectes, de com s’utilitza el model de negociat i no el de concurs obert en molts casos, i per part del Govern i en especial del ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Sr. Montoro!!!, no es faci el fer propòsit de posar fil a l’agulla i canviar-ho. No és aquest mateix ministre, el que dia si dia també, parla de retallades, de contenció de la despesa, etc.? Sempre és més fàcil girar la cara i assenyalar a un altre.

Nota: a més de l’informe del propi Tribunal, es pot ampliar la notícia a l’ABC del 5 de novembre de 2012, o amb l’informe de CCOO o a eldiario.es, de fa tres dies

Mobile World Congress 2013

Ahir va finalitzar el congrés de telefonia mòbil que es celebra anualment a Barcelona.

Els organitzadors estan molt satisfets pel nombre de visitants que han passat pel congrés i les diverses institucions de la ciutat, també han fet un balanç positiu del que ha comportat, tant com a font d’ingressos i pel volum de negoci generat, com per la difusió  de la marca Barcelona arreu del món.

En l’àmbit estricte del congrés, es poden considerar tres aspectes: el relacionat amb els terminals, el sector del programari (sistemes operatius i aplicacions desenvolupades específicament per aquest entorn) i les comunicacions.

És important assenyalar la presentació de productes complementaris, alguns d’ells de gran valor no només tecnològic, sinó d’ajuda social.

  • Per exemple, em va cridar l’atenció la presentació per part d’una empesa francesa, d’una placa transparent, que funciona amb energia fotovoltaica, que col·locada sobre el terminal intel·ligent (smartphone), permet la carga del mateix. El temps de més que s’aconsegueix no és massa gran, però pot servir per moments puntuals que s’està acabant la bateria i cal fer una trucada. Aquest tipus de tecnologia pot ser de gran interès pels països amb dificultats en el subministrament elèctric.
  • L’empresa Fujitsu va presentar el prototipus d’un bastó que facilita el desplaçament dels usuaris. Es programa la ruta que es vol fer, i a través d’una pantalla ubicada al pom del bastó, va donant indicacions amb fletxes de color verd o vermell (si hi ha un semàfor, per exemple), facilitant així la mobilitat.
  • Google va anunciar que disposa ja un prototipus d’ulleres que van facilitant al usuari informació diversa: del temps que fa a l’exterior, informació cultural, de tràfic, etc.

Si ens centrem en les tres parts fonamentals del negoci, es pot parlar de:

  1. Terminals. Sembla interessant que es presentin terminals exclusivament amb les funcionalitats del telèfon però en les que s’ha millorat la tecnologia i la presentació. Els terminals pensats per  persones amb certes discapacitats, tant visuals com auditives: tecles grosses, senyals lluminoses, etc. Aquí  s’ha incorporat la geolocalització com a eina útil pel segment de la població al que van dirigits.
  • Presentació de terminals de preu accessible. La voluntat de fer negoci, d’expandir-se, fa que les empreses tinguin ben presents els segments de mercat on cal arribar amb ofertes més acurades.
  • Tendència a pantalles més grans. En el moment que es pretén que aquest dispositiu serveixi per veure pel·lícules, vídeos, etc. cal tenir més resolució i incrementar les polsades de la pantalla.
  • Híbrids. Terminals a mig camí entre pissarretes i telèfons o terminals amb doble pantalla: una per telèfon i l’altre per llegir llibres electrònics.

2. Aplicacions. Aquesta ha sigut una de les parts més important del congrés, tan en la part de l’exposició com en les presentacions i en les conferències. És important remarcar la vitalitat d’aquest sector i la diversitat de solucions que s’han presentat. Deixant de costat les aplicacions destinades al joc, s’han pogut veure moltes encaminades al món empresarial: tractament de logística, controls diversos, càlcul, etc. També algunes que treballen ja en entorns 4G i que sens dubte, proporciona un camp d’expansió important.

Un tema important és el dels sistemes operatius. Es conegut que en aquests moments, el lideratge està en mans d’Android, però Windows està fent un esforç considerable per no quedar definitivament despenjat d’aquest sector i d’aquí l’aliança entre Nokia i Microsoft. Està per veure que passa.  Però sens dubte la presentació que va fer Mozilla va cridar poderosament d’atenció. Algunes empreses ja estan treballant per incorporar el nou sistema (entre elles Telefònica).

3. Comunicacions. Com és conegut, alguns països ja disposen de les freqüències per les xarxes d’Internet mòbil de gran velocitat 4G. Però precisament el passat dia 26 de febrer es podia llegir  com la Comissió Europea havia requerit als estats membres de la UE a que adjudiquessin les freqüències necessàries per a poder implantar la velocitat 4G, amenaçant amb imposar sancions als països que no ho fessin. En la intervenció al MWC a Barcelona de la comissària encarregada de noves tecnologies Neelie Kroes,  es preguntava com era possible que en aquests moments existeixin més abonaments a 4G a Corea del Sud que en tot el conjunt de l’Unió europea. En concret 17 països de l’Unió no en tenen i anunciava la voluntat de passar a l’acció, posant sancions als membres que no segueixin les indicacions marcades per la Unió. Va presentar les xifres corresponents al 2012, on el nombre total d’abonats de tot el món eren 26,5 milions que es repartien: 23,9 entre EEUU, Japó i Corea del Sud. El 1,4 restant es distribueixen entre Alemanya, Suècia i Austria.

En relació a aquest tema, es van fer sentir els operadors de telefonia, queixant-se de que ells havien de fer les grans inversions per assegurar la comunicació, però que la part important del pastís quedava en mans de les empreses dedicades a la fabricació de terminals o a les empreses desenvolupades d’aplicacions. La veritat és que no fan gaire pena.

Potser degut a la nova ubicació de la fira o pel grau d’implantació o a la situació que provoca la crisi econòmica, es podria dir que l’edició d’enguany, ha sigut més comercial. Això es traduïa en que molts fabricant deixaven “jugar” amb els terminals o les aplicacions. Semblava tot més de cara a la galeria. De totes maneres seria injust no destacar el contingut de les conferències i de les sessions de treball que ajuden a posar en comú i a debatre aspectes importants del futur pròxim.

Per últim però no el menys important, cal aixecar la veu en contra de la utilització de les dones com objecte. No qüestiono en cap moment l’eficiència de les dones per donar informació o per mostrar productes, segur que estan perfectament preparades. El que es rebutja és que les facin vestir de maneres inapropiades per estar en una fira que vol ser professional. Si per captar l’atenció del públic professional, cal recórrer a aquestes estratagemes, és senyal que no s’ha avançat gaire. Potser no estaria de més que quan s’autoritza una fira, es cuidin determinats detalls, que en definitiva, ajuden a donar una mala imatge de la ciutat i del país on es realitza.

Els resultats de les empreses tecnològiques: Microsoft, Apple, Samsung, etc

La darrera setmana de gener ha estat plena de notícies relacionades amb la presentació de resultats de diverses empreses tecnològiques. Una primera conclusió a extreure és la caiguda de vendes dels ordinadors de sobretaula. Això es confirma tant pel descens de la venda de Mac’s (i per tant ha afectat a Apple) com per la baixada espectacular en el nombre de llicències de Windows venudes per Microsoft, només compensada per l’actualirzació de llicències de les empreses. Aquesta pérdua ha portat a Microsoft a una caiguda d’un 8% en el preu de les seves accions i un 4% en els beneficis del segon trimestre fiscal del 2012.
Apple ha mantingut els beneficis del 2012 exactament igual que els del 2011. Però el llistò estava molt alt, i s’esperava que amb la introducció de l’iPad Mini i del iPhone5, es compensaria el descens de les vendes de l’iPod i dels Mac. Conseqüència: baixada de les accions en un 20% en els darrers tres mesos. No es pot oblidar tampoc que negocis en els que havia estat pionera Apple, com la venda i lloguer de llibres i música i cine, a través d’iTunes, fa temps que ha sortit un fort competidor com és Amazon.

Al costat d’aquests resultats trobem els obtinguts per Samsung. En el darrer trimestre de 2012 ha tingut un benefici net del 75,5% més que en el mateix període del 2011, les seves accions han pujat un 12% i les vendes s’han incrementat en un 22% en relació a l’any anterior. Els telèfons inteligents (smartphones) d’aquesta firma va ser “els responsables” principals d’aquests resultats.

És evident que la gran aposta tecnològica passa en aquests moments per la millora dels dispositius móbils i per les tabletes.
Les accions que s’estan aplicant son diverses. Unes estan relacionades amb l’aparell i les seves característiques i les altres amb les aplicacions que els usuaris poden utilitzar.
Alguns dels aspectes a destacar en quant a les característiques de l’aparell son: la mida de la pantalla, l’existència o no de teclat, el pes i la duració de les bateries. En aquesta guerra la pantalla més gran la tenen els Samsung, HTC i Nokia amb 5″, mentre l’iPhone5 la te de 4″ en diagonal. En relació a les pantalles tàctils vs. teclat, aquesta setmana s’ha afegit a la presentació de noves ofertes RIM, que ara passarà a anomenar-se BlackBerry com el seu producte més popular. Ha anunciat dos nous models, un amb teclat i l’altre sense. Cal esperar la rebuda d’aquesta nova proposta per part dels usuaris.

L’altre vessant d’actuació fa referència a les aplicacions desenvolupades per a cada dispositiu. La realitat està demostrant que aquest és el principal filó de negoci i d’aquí l’aparició de nombroses aplicacions diversificades per nitxos de mercat: salud, esport, gastronomia, indústria, etc. S’ha trencat definitivament la primacia del joc per passar a solucions econòmicament rentables. Ja no sorprèn a ningú veure a operaris que van a fer reparacions o instal.lavions a cases particulars, que utilitzen el seu telèfon móbil per seguir el protocol corresponent, verificar dades o trametre informació de la instal.lació. Crec que només estem en l’etapa inicial i que queda molt per fer en aquest camp.

Per a Microsoft, és important la implantació de Windows com a sistema operatiu i d’aquí els acords que ha pres per exemple amb Nokia de cara al proper llançament d’un dispositiu amb aquest sistema operatiu. Caldrà veure els resultats d’aquesta aposta. Fins ara la implantació de Windows Mobile a altres terminals, no ha tingut una gran rellevància. No es pot oblidar que la primacia està en mans d’Android i IOS per tota la gama d’iPhone.

L’entrada de Google que com Microsoft, son empreses de programari va ser un gran revulsiu en aquest sector. En el futur s’aniran aclarint les posicions de cada un d’aquests actors. A tots ens interessa seguir-ho perquè estaran molt presents en les nostre vides.

Fonts: les dades estan extretes de les notícies aparegudes durant els dies 21
al 30 de gener a: cincodias.com, expansion.com, el país.com, rtve.es, le Monde.fr i elmundo.es