25 anys …amb música

25 anys …amb música

A vegades, aconteixements que es repeteixen any rera any, poden caure en la monotonia i provocar en les persones que hi participen, la sensació de cosa ja vista. No va ser així en el concert de Mas Pagès.
Des de fa 25 anys Mas Pagès, a Sant Esteve de Guialbes, ha vingut organitzant cursos i concerts a l’estiu, de música instrumental, dirigits pel violinista i director Gonçal Comellas, pel que han passat quasi 500 joves. Algunes carreres d’éxit es poden seguir avui en dia i és ben segur que s’aniran consolidant i engrandint en el futur proper.

Un apartat important és la vinculació estreta amb l’Orquestra UNESCO Barcelona i amb la Fundació Música Solidària. Tot just en el concert de l’estiu del 2015 es va anunciar la creació de la Fundació, i els resultats han sigut molt positius i engrescadors. Durant aquest mes d’agost s’ha pogut assistir encara a concerts de l’Orquestra a Ripoll, La Seu, Vielha o Tivissa-Vandellòs, entre d’altres poblacions, dins de la programació de concerts solidaris contra la pobresa infantil que ve organitzant per Catalunya. Els inicis sempre son complicats, degut en part, al desfaç entre la gran il.lusió per fer coses i la realitat que alguns cops sembla cega.

Enguany es tractava de celebrar de forma especial aquests primers 25 anys dels concerts d’estiu. El resultat, extraordinari.
Es traspuava emoció. El record de persones que van estar en els orígens i que malauradament ja no hi son, es barrejava amb la satisfacció de la presència d’aquests músics joves, alumnes dels cursos d’estiu.

Abans del concert es van passar imatges de representacions i d’essatjos d’anys anteriors en els que es posava de manifest el treball i la dedicació tant de l’alumnat com dels professors. Bon inici de festa.

image

La programació va estar integrada per obres de Mozart, Gluck, Bach, Shumann, Chopin i Brahms, alternant peces per solista , duet fins arribar al Quintet en Fa m. De Brahms. Aquesta varietat instrumental va permetre gaudir del duet de violí i viola en Sol m. de Mozart, interpretat pels joves músics Carlos Rafael Martínez i Cristina Regojo, o l’Allemande de Bach amb l’Anna Comellas al violoncel (sempre arriba al més profund) o la professionalitat i experiència de Victória Fernández en Melodia de Gluck. A més d’acompanyar al piano, la Maria Canygueral va interpretar com a solista, la Fantasia op. 17 en Do m. de Schumann i una peça de Montsalvarge La sorpresa i regal especial, van ser les peces de Chopin que va interpretar al piano l’Albert Flotats, gerent de la Fundació.

I a la sortida comentaris, records, i sobre tot, desitjos de poder viure de nou una nit tan especial el proper any.

Concerts solidaris contra la pobresa infantil

Concerts solidaris contra la pobresa infantil

La situació econòmica que viu el país ha agreujat les diferències socials, recaient de forma directe en els més petits. Per sort, cada cop més, s’organitzen actes en favor d’un determinat col·lectiu o per una causa concreta.

Fa uns dies es van presentar els Concerts solidaris Contra la pobresa infantil que durà a terme l’Orquestra UNESCO Barcelona per tot el territori de Catalunya a favor de Càritas. Cal dir que no ens ha sorprès la iniciativa, ja que des de la seva creació, l’Orquestra UNESCO ve realitzant concerts solidaris a favor de diverses entitats que actuen a casa nostra.

Una primera cosa que vull destacar és el projecte musical que hi ha al darrera d’aquests concerts. Seguint un dels objectius que es va marcar en el seu naixement l’Orquestra UNESCO, els concerts volen acostar la música clàssica a llocs on no arriba habitualment. Estan previstos 23 concerts en total, en  poblacions i locals ben diferents, esglésies, catedrals o teatres, sempre amb el desitj de facilitar la difusió de bona música amb una bona finalitat. A tall d’exemple, els concerts es realitzaran a Tortosa, Reus, Berga, Figueres, Montserrat, La Seu d’Urgell, etc.

Com remarcava el director Gonçal Comellas, dins de la música de cambra, han buscat un repertori que ajudi a conèixer i comparar músics que moltes vegades es presenten quasi com antagònics. Aquesta idea em sembla molt bona: és fer didàctica i enriquir a les persones que assisteixen als concerts. Pots sentir Haendel i Bach plegats o Mozart i Haydn en un mateix concert,  sense deixar de costat el barroc italià que ens acosta a Corelli, Albinoni o Vivaldi.

Una segona idea que voldria destacar és l’esperit de sumar, de compartir. El resultat d’aquesta forma de fer és que en cada concert s’incorporen corals i cors de les poblacions on es fa el concert. Això implica donar oportunitat a aquestes corals per cantar amb una orquestra consolidada i per ambdues parts, te el valor afegit de posar en comú criteris i aspectes musicals que d’altre manera no ho haurien fet.

Un projecte musical d’aquest calat posat, al servei d’una causa solidària, val la pena. Una dada colpidora: segons l’IDESCAT al 2014 la població de menys de 16 anys de Catalunya que viu en risc de pobresa o exclusió social és d’un 28,8%, i un 8,7% ja pateix privació material severa.

Caldrà seguir aquests concerts que promou la Fundació Música Solidària.

 

Llums i ombres en la música de Mozart. Mozarteum Salzburg i Orquestra UNESCO Barcelona”

El passat dijous 12 de novembre es va celebrar el concert Llums i ombres a la música de Mozart organitzat per la Fundació Música Solidària. Per aquesta ocasió l’Orquestra UNESCO Barcelona va comptar amb la col.laboració de tres músics professors tots ells de la Mozarteum University of Salzburg. Es tracta de la violinista Esther Hoppe, el professor de viola Thomas Rielb  i del pianista Imre Rohmann. Tots ells a més de la docència a la Universitat, tenen una dilatada carrera com a membres de diferents agrupacions musicals, existint en el mercat nombrosos enregistraments sonors en els que han participat. Més detalls sobre la seva biografia musical es poden llegir al web de la pròpia Universitat i també al web de Mestral Concerts

Per començar van oferir el Divertimento en Re major K136. Aquest juntament amb el 137 i 138 van ser escrits per Mozart l’any 1772 i com indica el seu nom, eren peces que servien per acompanyar converses i reunions. També son coneguts com les Sinfonies de Salzburg, donat que seguien l’estructura italiana de les Sinfonies: ràpid, lent i ràpid un altre cop. En concret el K136, el més conegut del tres, en molts concerts s’interpreta en primer lloc, com a senyal de benvinguda, o com he llegit en algun lloc, com si fos la copa de cava que es dóna als convidats quan arriben.

La segona peça de la primera part va ser Sinfonía concertante K364. Les interpretacions dels músics convidats va ser extraordinària. El violí i la viola parlàvem entre elles o es donaven pas l’un a l’altre. El sentiment, el tempus, la compenetració que es percebia entre cada un dels solistes amb el seu instrument i al mateix temps entre ells, facilitava la comunió amb el públic. El so que aconseguien extreure dels instruments és difícil d’expressar. Personalment crec que va ser el moment més intens del concert

Per interpretar aquesta obra es van incorporar 2 trompes i 2 oboes.

Ja en la segona part l’Orquestra UNESCO Barcelona ens va regalar el Divertimento en fa mayor K138 que, tal com he escrit abans, forma part de les anomenades Sinfonies  italianes  per la seva estructura en tres moviments.

Sentir l’Orquestra en el marc del Palau de la Música permetia apreciar millor el treball de direcció que ha aconseguit l’armonització dels instruments.
Com a final del concert van interpretar el Concert per a piano i orquestra en do menor K491. En aquest cas el solista era el pianista Imre Rohmann.

L’Orquestra es va ampliar amb diferents instruments de vent i de percusió. En concret els de vent van ser: 1 flauta, 2 oboès, 2 clarinets, 2 trompes, 2 fagots i 2 trompetes.

L’esperit de l’Orquestra UNESCO d’incorporar músics diversos, ens permet gaudir de peces de la complexitat instrumental com la que ara parlem. En aquestes situacions cal destacar el paper del director, per saber armonitzar músics de diversa procedència i extreure el màxim de cada un d’ells. Els músics per part seva, conservant la seva indiosincràcia, s’adapten al conjunt de manera natural.

Nota: encara que no disposo de les peces interpretades pels solistes del concert, opto per incorporar-les a fi d’ajudar a conèixer millor el que es va poder sentir.

Fundació Música Solidària

Fundació Música Solidària

 

logo Orquestra UNESCO Barcelona
logo Orquestra UNESCO Barcelona

El passat mes d’agost ja vaig escriure sobre  la presentació avançada de la Fundació Música Solidària a partir de l’evolució de l’Orquestra UNESCO Barcelona. Ara tot es formalitza i comença a fer camí amb molt bons auguris.

Vull destacar en primer lloc l’objectiu de la nova Fundació:

Amb la creació de Fundació Música Solidària volem potenciar els Concerts Solidaris perquè creiem que són una eina eficaç de cooperació que pot arribar a moltes persones. I quina millor manera que fer-ho a través de la música i a través d’una orquestra que pot contribuir a la vida musical i cultural del nostre entorn, amb la màxima exigència de qualitat i amb una finalitat eminentment social.

La  millor manera de parlar dels concerts previstos i de l’activitat de la Fundació és anar directament a  l’escrit que la pròpia Fundació ha preparat per aquesta ocasió.

Neix Fundació Música Solidària per fomentar els Concerts Solidaris a tot Catalunya

 La Fundació tindrà com a activitat principal difondre la música a llocs i persones on habitualment no arriba, fomentar la difusió de la música clàssica entre els joves, implicar les entitats del territori, i col·laborar i ajudar a entitats benèfiques en els seus projectes socials.

 Amb l’objectiu de promocionar concerts i l’organització de tota mena d’activitats musicals amb una finalitat eminentment cultural, social o solidària, neix la Fundació Música Solidària.

L’activitat principal serà difondre la música, tot fent que cada concert sigui una veritable plataforma de visualització de realitats socials, de cooperació amb entitats benèfiques i que arribi a llocs i persones on habitualment no arriba

El segell característic de la Fundació és l’organització de Concerts Solidaris, entesos com a eina eficaç de cooperació. Cada concert es realitzarà en col·laboració amb entitats benèfiques del territori, destinant un percentatge dels beneficis als diferents projectes que aquestes entitats estan duent a terme pel benestar de les persones, per la seva dignitat i pels seus drets.

El nostre objectiu es consolidar un projecte musical i solidari que ens permeti CREIXER COMPARTINT.

El principal actiu de la Fundació és l’Orquestra UNESCO Barcelona, dirigida per Gonçal Comellas.

Transparència, solidaritat i excel·lència professional i artística són els valors de la Fundació que té seu a Terrassa, i que desenvoluparà la seva actuació principalment a Catalunya.

Arrenca FMS amb projectes de gran impacte social

La Fundació Música Solidària ha nascut aquest mes de setembre amb quatre projectes de gran impacte social que es realitzaran entre el 2015 i 2016.

El primer consistent en una gira aquest mes de novembre de 4 concerts solidaris junt a Estrella Morente que anirà en benefici de la Fundación Vicente Ferrer per al Programa Nutricional per a dones amb SIDA.

Concerts_FMS1
Concerts_FMS1

Un concert al Palau de la Música Catalana el 12 de novembre, fruit d’una col·laboració internacional amb el Mozarteum de Salzburg, on l’Orquestra UNESCO Barcelona interpretarà un programa íntegrament amb obres de Mozart juntament amb solistes procedents d’aquesta prestigiosa entitat.

Una gira per tot Catalunya de 24 concerts solidaris que es concentraran al primer semestre de 2016 en benefici de Càritas per al programa “Contra la pobresa infantil”. Un projecte que pretén fer arribar la música a llocs i persones on no arriba habitualment, alhora que visualitzar aquesta crua realitat social.

Per al segon semestre del 2016, la Fundació Música Solidaria està estudiant realitzar una gira de concerts en benefici de l’Obra Social Sant Joan de Deu i, en concret, per recaptar fons pels seus diferents programes del departament d’oncologia infantil i juvenil.

Antecedents i orígens de la Fundació Música Solidària

L’Associació Amics de la UNESCO de Barcelona va fundar l’any 2013 conjuntament amb el Sr. Gonçal Comellas l’Orquestra amics UNESCO BARCELONA. Els diferents èxits assolits des del mateix moment de la seva aparició i la seva capacitat de projecció i creixement, fan que un grup de persones a l’entorn de l’Associació Amics de la UNESCO de Barcelona es plantegin crear el marc jurídic adequat per donar suport a l’orquestra i al projecte social que l’engloba, possibilitant la seva viabilitat i creixement futurs.

 

Orquestra UNESCO Barcelona. Concert d’estiu

Aquest any s’ha celebrat la 24ena edició del concert d’estiu que, any rera any, organitza Mas Pagès, ubicat a S. Esteve de Guialbes (Girona).

En aquesta ocasió, ens vam aplegar una setantena de persones, disposades a gaudir d’aquest concert tan especial.

Temps enrera suposava la cloenda de les col.lònies dedicades a estudiants de música, i era una bona ocasió per posar de relleu els avenços aconseguits al llarg de l’estada. Però, no era només aixó, significava una ocasió per actuar davant del públic, i apendre així altres aspectes igual d’importants per la formació integral dels futurs músics. En alguna ocasió, ja vaig deixar constància en aquest blog les qualitats d’alguns dels alumnes, que havien aconseguit un nivell d’excel.lència musical poc habitual. No es pot obviar, que aquestes col.lònies estaven dirigides pel professor Gonçal Comelles i per un seguit de músics de primer ordre.

En aquest temps, hem assistit a la creació de l’Orquestra UNESCO Barcelona, dirigida també pel mestre Comelles i hem viscut la seva consolidació. He parlat en diverses ocasions d’aquesta orquestra, i poder haver seguit el seu desenvolupament, com de mica en mica el so millorava, com es notava el gaudi de tots els músics fent música i fent-la plegats fins arribar a un punt on la consistència de la mateixa ha passat a ser una realitat inqüestionable, ha estat una experiència enriquidora.

Ja en el moment de la seva presentació, van plantejar-se com a objectiu, seguir la idea de Pau Casals d’apropar la música a ambients i llocs on l’anomenada música clàssica no era habitual que arribés.

Juntament amb aquesta idea, se’n va anant imposant una altra: fer servir la música com a canal de transmissió de valors i fer que sempre estés al costat d’Organitzacions que contribueixen al benestar de les persones que, o bé per malalties o per situacions econòmiques i/o socials adverses, necessiten aconseguir major visibilitat. D’aquesta manera, aquest darrer any, han celebrat diversos concerts a l’Esglèsia de Santa Maria de Pi de Barcelona, on hi havia sempre una entitat solidària, a favor de la qual es feia el concert.

Doncs bé, tot just en aquest concert a Mas Pagès, es va presentar el Projecte  de crear una Fundació, anomenada Música Solidària, amb l’objectiu  de disposar d’una plataforma que doni visibilitat a diferents realitats socials. Això vol dir que darrera de cada concert hi haurà una entitat amb un objectiu específic, i que es vol compartir els guanys de l’Orquestra amb l’entitat organitzadora. Un cop més es parteix de la base de la música, entesa com llenguatge universal que canalitza i transmet valors també universals.

Una idea que crec resumeix aquest nou pas de l’Orquestra és crèixer compartint.

Havent rebut aquesta bona notícia, ens vam disposar a sentir el concert. El programa triat per l’ocasió va ser:

  1. Suite op, 71 de M. Moszkowski, interpretada per Alfred Cors i Victòria Fernández, violins i Maria Figa, al piano.
  2. 4 peces de D.nShostakovich,minterpretades tb, pels mateixos músics que la peça anterior.
  3. Preludi fio de J.S. Bach i El Cisne de c. Saint-Saëns, interpretades per Anna Comellas al violoncel i Maria Figa al piano.
  4. Triana d’I. Albéniz, interpretada per Maria Figa al piano.
  5. Spanish dance d’E. Granados, interpretat fer Victòria Fernández al violí.
  6. Trio en Mi bemol op. 100 de F. Schubert, interpretat per Victòria Fernández al violí, Anna Comellas al violoncel i Maria Figa al piano.
  7. Concert en Re Major op. 61 de Beethoven, interpetat per Carlos Rafael Martínez Arroyo, al violí.

Un primer aspecte a destacar és la varietat d’autors i de peces seleccionades, el que ajuda a entendre la potència dels músics de l’Orquestra UNESCO Barcelona.

Un segon punt, per mi important, va ser poder veure i sentir interpretacions individuals. N’era ben conscient de la vàlua dels músics, però en l’orquestra, el que és important és el conjunt, l’anar tots al hora cercant un objectiu comú. He de dir, que l’interpretació d’Anna Comellas em va emocionar, em va fer entrar en el seu món, em va fer posar la pell de gallina: no podia treure els ulls del violoncel i de les seves mans, que aconseguien uns tons tan meravellosos. Només per això, m’hauria valgut la pena el concert.

No és fàcil fer de músic repertorista, i encara menys si no s’ha assajat moltes vegades. Maria Figa va contribuir de forma notable, a treure el millor de cada músic i la seva interpretació en solitari, va posar de manifest una gran tècnica i sensibilitat. No va abusar dels pedals, la van ajudar per donar força quan calia o per endolcir altres compassos.

Com a darrer intèrpret, en Carlos Rafael Martínez Arroyo, feia que per un costat recordéssim el nen que amb 11 anys va participar a les col.lònies musicals i ara, cinc anys després, ens enfrontaven amb un violinista, que ha superat ja la fase de promesa per a convertir-se en realitat. Ja s’ha donat a conèixer en diversos concerts a Andalusia i altres indrets, i caldrà estar molt ametents a la seva evolució i, desitgem la seva consolidació com a primer violinista. En aquest punt voldria fer esment a la “direcció” callada del mestre Comellas. Veure’l a ell com vivia la peça, ajudava a seguir-la i a entendre-la millor.

L’entorn, la companyia i la música van contribuir a que tots ja estiguem pensant quina de nova ens prepararan pel 25è concert d’estiu de Mas Pagès.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Concert solidari Acció Psoriasi de l’Orquestra Amics UNESCO Barcelona

Des del moment de la seva presentació, l’Orquestra Amics UNESCO Barcelona, va posar de manifest la seva voluntad de fer arribar la música als indrets no habituals, i sobre tot amb una vessant solidària. Ja havíem tingut ocasió de sentir-los en el concert de celebració dels 25 anys de la Fundació d’Ajut a l’Esclerosi Múltiple, i el passat dia 28 de març, vam sentir-los en un concert a favor de Acció Psoriasi.

No voldria caure en el tópic de l’ajut innegable de la música per portar amb un sentit més positiu els efectes d’una malaltia, però tampoc es pot obviar, ja que cada cop s’utilitza més la musicoteràpia com a teràpia tant individual com en grup. El que de ben segur és cert, és que les persones que vam assitir al concert, uns afectats per la malaltia i d’altres no, ens vam sentir units, participant de l’emoció i del plaer de la música.

El programa d’aquest dia va ser, el Concerto grosso, n.5 i 6, op. 6 de G.F. Haendel i els Concerts de Brademburg, n. 4 i 5 de J.S. Bach.

A més dels músics que integren l’orquestra, van tocar com a solistes, Claudi Arimany i Jordi Gendre, en la flauta, Antoni Besses al piano i J.M. Fernández, en el violí (és el primer violí de l’orquestra). En altres moments ja he parlat d’ells, pel que ara voldria centrar-me en un aspecte que a mí m’interessa de forma particular: la direcció.

No va ser fins a Bethoven que es va introduir la figura del director, com a persona diferent del compositor, i sempre ha estat viva la discusió de quin paper havia de jugar aquesta nova figura. Havia de seguir de forma escrupolosa i fidel la partitura escrita pel compositor, o podia i fins i tot havia, de posar de la seva part, per trobar una nova sonoritat i donar un tempus diferent? La realitat ens ensenya, com pot canviar la mateixa música en funció del director/ directora.

És apasionant fixar-se quasi exclusivament en la persona que condueix l’orquestra, (personalment m’agrada més i està més d’acord amb el meu pensament, el parlar de conductor o conductora de l’orquestra) i seguir la música atenent-nos al seu gest. Perceps el ritme, el temps, la sonoritat que vol aconseguir, encara que no sempre es correspongui amb el que sona. Veus petits gestos de desacord o expresions de satisfacció.

La primera regla d’or escrita per Richard Strauss per l’àlbum del jove director, Hans Knappertbusch, diu:

Recordi que no està fent música pel seu propi plaer, sinó per les persones que l’escolten.

Aquest punt em sembla fonamental, d’igual manera que crec que ha de ser algú que identifiqui ràpidament els problemes, a més de ser un bon comunicador.

Aquesta tasca és doblement difícil si recordem que l’Orquestra Amics UNESCO Barcelona, està integrada per músics de diferents indrets, que tenen poques oportunitats d’assajar plegats, abans dels concerts. Aconseguir la compenetració de tots els músics, que deixin de costat el que normalment fant per a passar a ser una peça més de l’orquestra, no deu ser senzill. Potser per aquestes especials circumstàncies, és pel que la direcció a través de la mirada, no es percep rellevant; falta el costum. La vista perifèrica detecta el moviment de la batuta, però les indicacions directes per un petit gest de la mirada del director, requereix una sincronització que no és fàcil.

Una orquestra mai està feta del tot, sempre està evolucionant i creixent. Seguir aquesta evolució és un luxe.

Orquestra Amics Unesco Barcelona el 15 de febrer a l’Església del Pí

Església del Pí
Església Santa Maria del Pí a Barcelona

El passat diumenge dia 15, estava previst un concert a càrrec de l’Orquestra Amics Unesco Barcelona, amb obres de Bach i Haendel. Per motius luctuosos, van haver de modificar el programa, quedant posposat a una propera data, el contingut de l’anunciat.

Cal dir que el canvi de darrera hora no va minvar la categoria del concert, sinó que va permetre gaudir d’uns intèrprets i d’unes obres extraordinàries. En primer lloc va intervenir Antoni Besses, que va tocar tres peces al piano, amb una sensibilitat, que va arribar a totes les persones que allí ens trobàvem. Primer van ser dues peces de J.S. Bach, Vine estimat Jesús i Mortifica’ns per gràcia teva i  Impromtu en Sol Bemoll op. 90 de F. Schubert.

 

Comptar amb Antoni Besses ja és garantia del nivell que vol tenir el concert. Aspectes destacats de la seva discografia el constitueixen l’enregistrament de l’obre complerta de Frederic Mompou o les Sonates del pare Soler (1729-1783). Properament, el dia 6 de març,  realitzarà un concert al Palau de la Música, en ocasió dels seus 70 anys. Deixo aquí les paraules de Jorge de Persia, musicòleg i crític musical:

Antoni Besses és un músic integral. Al costat del seu treball de pianista-concertista i pedagog cal afegir la seva important obra com compositor. Pianista d’un extraordinari repertori, que sempre a tingut una especial preocupació i predilecció per la música fonamental de Joan Sebastià Bach. Com a mostra, les versions dels seus  reconeguts enregistraments del Clave Ben Temperat  o el treball substancial en les Variacions Goldberg. Alhora la profunditat reconeguda en les seves interpretacions  dels grans repertoris del romanticisme, on sempre hi destaca una tècnica admirable i una eloqüent  projecció expressiva.

Tot seguit en Claudi Arimany i Jordi Gendra (aquest amb un ampli repertori que va des de la música clàssica al jazz), van interpretar tres moviments de la Sonata en trio en Mi major, WQ. 162 de Carl Philip E. Bach. Tant l’Allegretto com l’Allegro assai, em van agradar molt, especialment aquest darrer:

La tercera part va córrer a càrrec de l’Orquestra Amics Unesco sota la direcció de Gonçal Comellas. En aquesta ocasió, i per les circumstàncies ja esmentades, faltava algun dels seus membres habituals. En aquesta ocasió van interpretar dues obres de Mozart, el Concerto Grosso op. 6 n.5 de Haendel i Vistes al mar, d’Eduard Toldrà, que ja els he sentit interpretar en altres ocasions. Reconec la meva feblesa envers el baix i el primer violoncel . L’experiència com a director de l’Orquestra de Cambra del Palau de la Música es posa de manifest en situacions com la que ara es comenta. Cada cop em sembla més contingut en la direcció, dit això en un sentit positiu i de persona que aporta profunditat a l’expressió dels musics.

Ara, a esperar la interpretació dels Concerts de Brademburg amb tota l’orquestra.