Condemnen a violar a una noia germana del violador.

Ahir vaig llegir una notícia publicada a El Periódico, i em vaig quedar tan trasbalsada que he hagut d’esperar unes hores, abans de poder escriure. El resum dels fets es desencadena a partir de la violació d’una nena de 12 anys al Pakistà, mentre treballava al camp. El germà ho denuncia al Consell d’ancians del poble que decideixen la violació de la germana de l’agresor, una noia de 16 anys. La pena es du a terme en presència del seu pare  i dels 40 membres del Consell d’ancians. És esfereïdor constatar com els homes decideixen no només sobre el cos de les dones, sinò sobre tota la seva vida, ja que les conseqüències per ambdues noies les marcaran per sempre. Al costat d’aquesta brutalitat, les mares respectives , un cop van conèixer els fets, ho van denunciar a la policia. Prèviament, havien anat a demanar perdó i clemència i van intentar que no es portés a terme aquesta brutalitat. Un cop més, la seva opinió no es va tenir en compte i això que elles, com a dones podien entendre els efectes de tot el que habia succeït i les repercusions futures. En aquests moments les dues noies estan en un pis d’acollida per a dones. 

Evidentment la primera pregunta que ve al cap és, i el violador? El seu acte no li va reportar ni cap pena ni el rebuig del seu entorn.

No se si el fet d’haver crescut en aquest ambient pot fer que la percepció dels fets per part de les noies, sigui diferent a la nostra, ho dubto. A sobre podem pensar que dins de tot, el haver sortit la notícia als mitjans, ha permés que les joves hagin estat apartades del seu ambient i potser podran tenir una opció de vida diferent. Però immediatament cal pensar en quantes històries semblants passen cada dia, de les que no en tenim coneixement i amb finals tràgics. 

Un cop més hi haurà gent que clamin pel respecte cap a altres cultures, però crec que el fanatisme, mai es pot considerar una forma de cultura.

Anuncis

L’Educació sempre és un tema d’interés: l’opinió d’Inger Enkvist

Fa pocs dies va aparèixer un article al diari El País (el 13 de juliol) en el que es recollia una entrevista a l’ex assessora en Educació del govern suec,  Inger Enkvist

Moltes vegades hem sentit parlar de les bondats del model d’aquell país, dels bons resultats que sempre obtenen en l’informe PISA, de com han sabut compaginar el temps dedicat a les matèries curriculars amb el dedicat a les activitats extraescolars, i per tot això és motiu de reflexió el contingut de l’esmentada entrevista i les opinions que en ell es posen de manifest.

Los niños tienen que desarrollar hábitos sistemáticos de trabajo y para eso necesitan que un adulto les guíe. Aprender requiere esfuerzo y si se deja a los alumnos elegir, simplemente no sucede”.

Aquesta primera afirmació sembla estar en contradicció amb el sistema que s’aplica en les escoles del nostre país, on podem veure com nens i nenes de 4 anys, ja trien sobre quin projecte volen treballar. Certament, el professorat sap nodrir de contingut el tema seleccionat i segur que és positiu que des de ben aviat, aprenguin a negociar, a defensar els seus criteris i al mateix temps, a valorar les opinions dels altres. Però a partir d’un moment determinat cal inculcar el valor de l’esforç  i l’alegria pels èxits obtinguts a base al mateix.

Un niño puede concentrarse en una tarea por iniciativa propia, pero normalmente será en el juego. Aprender a leer y escribir o matemáticas básicas requiere trabajo y nadie se siente llamado a dedicar un esfuerzo tan grande a asimilar una materia tan complicada. Se necesita apoyo, estímulos y algún tipo de recompensa, como la sonrisa de un profesor o la felicitación de los padres.

Saber relacionar-se amb un grup i acceptar les conseqüències de certes accions que quedin al marge de les pautes establertes, s’ha d’ensenyar des de bon començament. Les fites marcades, la importància de complir-les, és una base pel futur de la persona.

En la vida adulta, todos tenemos fechas tope, momentos de entregar un texto y esto se aprende en la escuela. Con los exámenes el niño aprende a responsabilizarse y entiende que no presentarse a una prueba tiene consecuencias; no lo repetirán para él. Si no cumplimos con nuestras obligaciones en la vida adulta, pronto nos veremos descartados de los ambientes profesionales. Los exámenes ayudan a desarrollar hábitos sistemáticos de trabajo.

A vegades espanta quan docents afirmen que no cal ensenyar determinades coses perquè els nens i nenes ja ho trobaran a Internet o be que no no els servirà de gaire pel futur i que es poden obviar. Aquestes idees estan plenes de contingut mercantil i deixen de costat el plaer que pot comportar el saber de determinades coses, encara que no serveixin “per guanyar-se les garrofes”. És preocupant les seves afirmacions sobre la desmotivació del professorat i que moltes vegades, el nou sistema educatiu, expulsa als mestres més bons de les aules. Un cop més cal recordar que l’escola i el sistema educatiu en general, no només ensenya, sinó que educa, i aquest terme abasta tota la vida d’una persona. Així dons, tenir els millors docents és fonamental per a la tasca que han de dur a terme.

Aquest article porta de nou a l’actualitat les opinions de Connie Yowell , especialitzada en Psicologia i Educació per la Universitat d’Stanford. Manté que les escoles no son el lloc adient per a provar noves metodologies, donat que la innovació comporta errors i la societat no es pot permetre errar en l’educació.

A la vida funciona la llei del pèndul: es va d’un costat a l’altre i gràcies a aquest moviment, els rellotges amb aquest mecanisme funcionen. El que cal es trobar l’angle just del moviment.

Innovació educativa

M’ha interessat molt l’entrevista realitzada a Connie Yowell, impulsora de l’organització americana, Learning redesigned for the Connected Age.

El tema de l’Educació és sempre un tema d’actualitat, encara que les opinions que s’expressen no sempre coincideixen ni vagin en la mateixa direcció. En el que es coincideix és en la necessitat de modificar els continguts i la forma d’ensenyar que s’ha aplicat de forma interrompuda al llarg dels anys. Es parla molt d’innovar l’escola i precisament per això m’ha cridat l’atenció el que afirma Connie Yowell:

La innovación no tiene que nacer en las escuelas, que son muy resistentes al cambio.

Los colegios no son laboratorios donde probar nuevas metodologías porque la innovación conlleva prueba y error, y por lo tanto, fracasos. Son espacios de mucha relevancia donde nos jugamos mucho. Los profesores están enseñando al hijo de otra persona y esos conocimientos influirán en su futuro. No podemos esperar que sean las escuelas las que lideren el cambio.

Partint d’aquesta idea, és important que les entitats culturals i de lleure i l’Administració, facin l’esforç de modificar, redefinir, potenciar i dotar de mitjans, altres àmbits i espais de relació dels nens i nenes i del jovent en general.

Hay que acabar con la idea de que las escuelas son los únicos lugares para el aprendizaje. En cualquier rincón de la ciudad hay conocimiento.

Un cop més cal remarcar que l’educació no és una tasca que han de realitzar de forma exclusiva els mestres i professorat, sinó que correspon  a les famílies, a l’escola i a la societat en general. Aquí ens trobem davant d’un punt delicat: el sentiment de propietat dels fills per part de la família. No s’accepta que una persona aliena, pugui reprendre o explicar a una criatura que no es “seva” el perquè una cosa és incorrecte. En canvi, a vegades un pot estar distret i caldria acceptar de forma positiva que un altre persona pugui fer una indicació o recomanació a un dels nostres (evidentment si es fa amb respecte i no intentant imposar criteris personals). No es parla de socialitzar els fills, ni mot menys, sinó de repartir la tasca educadora i que cada part de la societat assumeixi la responsabilitat que li pertoca. Tal com s’entén actualment, sembla que l’educació finalitza quan s’acaba l’etapa escolar i no és així: aquesta segueix al llarg de tota la vida.

Cal cercar la millor manera d’ensenyar i d’educar. Formes tradicionals han deixat de ser vàlides i aquí si que cal aplicar l’innovació, la cerca de noves vies.

Los jóvenes de hoy aprenden de forma efectiva cuando coinciden tres elementos. Les interesa un tema, encuentran a un grupo de personas que comparten esa inquietud y ese aprendizaje les sirve para algo en su día a día. Eso es el aprendizaje conectado. La tecnología y las herramientas online permiten que esos tres factores coincidan y por eso son críticas para transformar la manera en la que aprendemos. Según uno de los estudios que realizamos en el que participaron más de 1.000 jóvenes, el 95% de ellos se comunican con sus amigos a través de redes sociales y entre el 10 y el 15% son activos en comunidades online de videojuegos, moda… El intercambio de contenidos y el aprendizaje que se da en esas plataformas es extraordinario.

Aquests tres punts es poden aplicar al llarg de tota la vida, tant l’escolar com la professional: tenir interès i motivació pel que es fa en el dia a dia, participar d’un ambient col·laboratiu i cooperatiu i tenir un objectiu concret a assolir, del que un sent que en forma part. I no es pot deixar de banda la tecnologia. Les eines tecnològiques han d’ajudar a aconseguir els tres aspectes citats amb anterioritat i, un cop més, això és vàlid en qualsevol etapa vital. En aquest sentit posaria especial èmfasi en potenciar l’educació en etapes en les que es pot produir analfabetisme digital, que pot deixar fora de l’aprenentatge a alguns segments de la societat.

 

 

La doble discriminación de las mujeres negras en ‘Figuras ocultas’

No hi ha cap dubte que és convenient anar fent visibles a tantes i tantes dones que han deixat empremta en diferents activitats en les que han intervingut al llarg de la seva vida.
Poc a poc es van fent “visibles”. En els darrers temps hem pogut conèixer el paper d’algunes d’elles en el mon de la música, o en el desenvolupament de l’arquitectura, o en el camp de la ciència. Sembla que fos un fet extraordinari i que per això es destaca en els mitjans. Cal esperar que arribarà un dia que apareixeran aquestes històries amb tota normalitat.

A més de les tres dones protagonistes de la pel·lícula que es comenta, sorprèn l’existència de tot el departament de calculadores. No sembla que existeixi un departament igual en l’ala dels blancs. Quina contradicció que a aquestes persones se’ls atribueixi una responsabilitat tan gran que comporta un cert reconeixement de la seva vàlua, i al mateix temps siguin anul·lades i tractades de manera tan ignominiosa!.

Un cop més cal fer esment a l’educació. Sense uns bons mestres que van descobrir, motivar i recolzar-les a elles i a les famílies, s’hauria perdut tot aquest coneixement. Els van despertar la curiositat, el desig d’anar sempre endevant, de no conformar-se amb el que tenien. I a més amb  naturalitat, sense falses humilitats.

Com sempre passa quan veus un film que parteix de fets reals, voldria saber quanta ficció hi ha i quina va ser la realitat. S’intueix la duresa de la situació, però només ens deixen veure algunes pinzellades. El sentit de solidaritat s’ens presenta de manera molt nítida, cal pensar que va ser realment així. Al final van aconseguir els seus propòsits, però el cost personal va ser molt alt.

No és casualitat que aquesta pel·lícula s’hagi fet en l’època del President Obama, però caldrà estar a l’aguait per que no es facin passos enrere, ara que ha arribat un nou inquilí a la Casa Blanca

hombresmujeresyfeminismo

En plena temporada de premios cinematográficos (BAFTA, Oscars, Golden Globes, etc.), hay una película que me gusta y emociona especialmente: ‘Figuras ocultas’ (‘Hidden Figures’). Antes de compartir con vosotros su sinopsis, echad un vistazo a esta imagen del film:

feminismo-negro-figuras-ocultas-fox

En la fotografía podemos ver a un grupo de trabajo de la NASA compuesto por 30 personas. De esas 30 personas, solo hay una mujer. Además, de esas 30 personas, 29 son blancas y únicamente una es de raza negra. Llamativo, ¿verdad?

En los años 60 (y, por desgracia, a veces también en la actualidad), esta imagen no resultaba extraña. ‘Figuras ocultas’ narra la historia real de tres mujeres negras que trabajaron en importantes proyectos espaciales de la NASA, como la puesta en órbita del astronauta John Glenn. Es importante tener en cuenta que las tres protagonistas de la historia, así como el resto de sus compañeras afroamericanas, sufrían una…

View original post 336 more words

A voltes amb l’Educació

És per tots coneguda la manca de consens que la LOMCE o popularment anomenada Llei Wert, va generar en el parlament i en gran part de la població durant la seva tramitació i posterior aprovació.

Les noves circumstàncies polítiques, propiciades per la manca de majoria absoluta del govern actual ha fet, que el propi govern,  coneixedor de les crítiques  que s’han expressat tan des de dins del seu partit, com des d’algunes comunitats autònomes i des de els altres partits polítics, hagi corregut a modificar alguns dels aspectes de la citada llei. És evident que el nou govern no volia començar el seu mandat veient-se qüestionat per sectors del PP (al marge de l’oposició) i ja en la sessió d’investidura van anunciar la modificació de la valoració acadèmica de les revàlides.

No és menyspreable aquest pas enrere, però tampoc podem ser tan babaus com per a no veure que no ha sigut un avenç atribuïble només als partits, sinó una maniobra estratègica del nou govern. Que tothom estigui satisfet no ens pot fer perdre de vista la realitat. Davant de la presentació aquesta setmana dels resultats  de la prova TIMSS (Estudi de les Tendències en Matemàtiques  i Ciències), el secretari d’ Estat d’ Educació, Marcial Marín, va declarar  que Espanya està “en el buen camino” i va atribuir l’èxit a  “una nueva ley educativa (LOMCE) que ha pretendido atender a la diversidad”. És estrany que hagin corregut a modificar alguns aspectes de la LOMCE i que vagin traient pit per la formació d’una comissió per parlar d’un possible pacte d’Educació, i amb pocs dies de diferència, es dediquen a lloar els resultats obtinguts gràcies a l’esmentada llei. Aquí es veu el llautó!

És simptomàtic de la importància que es dóna a l’educació, el fet que revisant els estudis  del CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques), es veu que el darrer que es va dedicar explícitament a aquest tema, es del 18 de novembre de 2008: “Imagen social de la educación en España”. I des d’aquesta data fins ara, s’han realitzat 15 estudis més de diverses temàtiques.

Sorprèn més quan a l’ analitzar els problemes que més preocupen a la població espanyola i que queden recollits en el Barómetro mensual que elabora el mateix CIS (el darrer del setembre de 2016), si agafem les respostes dels que consideren el principal problema tant a nivell global com si s’analitza tant en quant els afecta a ells personalment, l’EDUCACIÓ sempre apareix en sisè lloc,

CIS. Barómetro 09/2016

Si tenim present que hi ha una llista de 46 problemes, que l’educació ocupi el lloc 6, denota un nivell de preocupació de la població molt elevat. I caldria treure ja el problema de la falta de govern, pel que presumiblement, en el proper baròmetre, pot situar-se en el cinquè lloc. Aquesta prioritat de la ciutadania no sembla correspondre’s amb l’interès demostrat fins ara pels governs del PP.

 

Caldria aprofundir molt més en el significat d’aquesta preocupació de la població. Si es miren els objectius de l’estudi del CIS de l’any 2008:

  1. ¿Cuáles son los factores, elementos, indicadores que articulan la percepción social de la calidad educativa?
  2. ¿Qué se entiende/percibe como calidad educativa según etapa-nivel-ciclo educativo: primaria, secundaria, bachiller?
  3. Percepción del cambio a este respecto en España en los últimos años. Elementos que están detrás de ese cambio.
  4. Ejes estructurales que definen la calidad educativa.
    1. Titularidad del centro: público, concertado-religioso, concertado-no religioso, privado-
      
      religioso, privado-no religioso, internacional.
    2. Agentes implicados: instituciones públicas (estatales, autonómicas, rurales, urbanas,...);
      
      políticos (la y los políticos, leyes: LOE, LOCE,...); familia (tipos de familias), técnicos
      
      (profesorado, equipos de apoyo formadores, dotación), AMPAS, alumnos.
    3. Contenidos curriculares: materias básicas, transversales, optativas,

es troben a faltar objectius relacionats amb el desenvolupament global de l’alumnat (valors personals i com a ciutadans, millora de les aptituds, maduració i relació amb l’entorn, etc. ) i no només que es tractin aspectes curriculars. El Pacte per l’Educació esperem que incorpori aquests punts i que contempli un canvi substancial en la formació inicial dels mestres. Fora be tornar a recuperar el sentit de “mestre”, persona amb autoritat moral reconeguda pels seus alumnes, que segueixen les seves indicacions a fi d’aconseguir un bon nivell de coneixements i paralel·lament, desenvolupar-se com a persones.

Un cop més parlem d’educació i formació de dones joves

En pocs dies, un parell de notícies m’han cridat poderosament l’atenció donat que incidien de forma directe en la formació de noies joves. En primer lloc, Malala Fund anunciava que un grup de refugiades de Síria que viuen actualment en el camp  Azraq de Jordània, es presentaran el  proper mes de juny als exàmens després d’haver estat estudiant tot l’any al camp. En suport de totes elles, han llançat una campanya per fer-lis arribar bons desitjos i encoratjar-les davant d’aquests exàmens.

Pensar en una situació tan especial com és viure en un camp de refugiats, on la motivació per fer coses i l’esperança deu ser molt baixa, i aconseguir que un grup de noies es preparin per un futur millor, en base a l’educació, és tot un repte.

La dedicació d’aquesta Fundació a l’educació de les noies és molt important i no podem oblidar la seva declaració de principis:

Free, safe, quality education is the right of every girl. But too many girls are still shut out of school because they have to work, are married early, or have to care for younger siblings, denying them their fundamental right to education.  

A l’altre  extrem en quant a situació cultural, es va publicar la notícia que la model Karlie Kloss, va crear el Kode with Klossy, institució que promou la formació de joves entre 13 i 18 anys en la professió de programadores. Per un costat organitzen cursos d’estiu per a 20 persones en tres ciutats diferents d’Estats Units, gratuïts, de dues setmanes de durada,  amb la finalitat que aprenguin a programar i construir apps operatives emprant el codi Ruby. Simultàniament estan buscant la manera que aquestes joves trobin més oportunitats fora de l’aula puguen entrar en contacte amb altres programadors.

Aquesta idea li va venir de la seva pròpia experiència i de constatar la quasi nul·la presència de noies que seguissin aquest tipus de cursos a la universitat.

“Necesitamos más mujeres estudiando y trabajando en temas relacionados con programación. La tecnología cambia la manera en que el mundo funciona, las compañías que se dedican a esto tienen una gran influencia en nuestra vida, y es importante que las mujeres formen parte de esta ecuación”, ha puntualizado.(Karlie Kloss)

Per sort cada dia van apareixent noves iniciatives que volen afavorir i potenciar el paper de les joves en el terreny de la tecnologia, facilitant la seva formació i l’intercanvi de idees i projectes. Existeix a Espanya una branca de Girls in Tech (GIT) ”

És una organització no lucrativa centrada en el compromís, l’educació i l’empoderament de les nenes i dones a les que  apassiona la tecnologia. El nostre objectiu és accelerar el creixement de les dones innovadores que estan entrant en la indústria de l’alta tecnologia i la construcció de noves empreses exitoses.”

També cal tenir present a MujeresTech que es defineixen com ”

Una asociación de comunidades del sector tecnológico que busca despertar y potenciar el talento femenino. Unimos nuestro talento y recursos para ponerlos a disposición de todas las niñas, las mujeres y los hombres que quieran ver más mujeres en el sector digital”

És evident que la tecnologia, avui en dia, està present en les nostres vides des del primer moment que obrim els ulls al matí (poca gent utilitza ja el despertador, començant el dia amb l’alarma del mòbil). Encara que lentament,  cada cop més persones tenen habilitats tècniques provades que els permeten poder interactuar amb tots els aparells que ens envolten. Aquesta tendència ha estat confirmada en l’estudi “Sociedad de la Información en España 2015″ de Telefònica. Aquest treball es realitza cada any i això permet poder tenir una sèrie de dades , on aquest any per exemple, es posa de manifest el increment d’usuaris d’Internet en la franja d’usuaris de 55-64 anys i el que és més significatiu és que 8 de cada 10 persones entre els 16-74 ants accedeixen diàriament a Internet i d’aquests, el 88,3% ho fan a través del mòbil.

El sector de la tecnologia creixerà molt en un futur bastant immediat, apareixeran noves professions i cal estar preparades. La capacitat i la motivació no es dubte i amb totes aquestes iniciatives que s’han comentat, les diferències de gènere han de disminuir ràpidament.

 

 

 

L’educació com a eina de pau

L’educació com a eina de pau

Quan vaig llegir l’article aparegut a la secció de El País, Planeta futuro:

Mujeres que labran la tierra para producir paz

Han creado una cooperativa agrícola en Kenia que permite que los jóvenes estudien y se alejen de conflictos por la posesión de cabezas de ganado

automàticament vaig pensar que el volia compartir.

Hi han dos aspectes fonamentals: el paper de les dones i l’educació. En aquest cas en concret, ens parlen de l’ètnia  samburu, tradicionalment semi-nòmada, per la necessitat d’anar a buscar l’aliment en zones amb més pluja. Cal pensar en el canvi de vida que ha comportat el prendre la decisió de acabar amb el nomadisme i establir-se en un lloc per poder treballar la terra. Aquest canvi social l’han protagonitzat les dones, però han anat molt més lluny: van decidir aprendre a treballar la terra i totes les tècniques que necessitaven per fer-ho amb garanties d’èxit. Un tercer aspecte fonamental és el treball cooperatiu, en equip. Tothom fa totes les feines per torns. L’objectiu a aconseguir amb tots aquests canvis de vida, és disposar de mitjans econòmics que els permeti pagar l’escolarització i educació dels fills, i així evitar enfrontaments violents entre joves de diferents ètnies.

Posar-se en la pell d’aquestes dones i intentar comprendre els debats i raonament que van fer entre elles, buscant sortides pel futur dels seus fills i del seu poble, dóna fe de la seva visió de futur, de saber pensar a mig i llarg termini. És una lliçó de vida increïble que està revertint directament en  la seva salut i en reduir la mortalitat infantil, ja que amb el que guanyen, contribueixen a la compra de medecines o visites al metge, si alguna d’elles ho necessita.

L’educació un cop més s’ens presenta com a “eina carregada de futur”, obre les ments, ajuda a la comprensió i a la tolerància, obre nous camins per guanyar-se la vida i en definitiva pot provocar un canvi molt important en les generacions futures. L’escola es converteix en espai de convivència amb joves d’altres pobles. No sabem res dels docents que estan al front d’aquestes escoles, però queda clara la transcendència del seu paper.

Dit així, pot semblar idíl·lic, com un compte de final feliç. Però la realitat a vegades és tossuda i no es deixa domesticar de forma fàcil. L’esforç d’aquestes dones pot malbaratar-se si les altres ètnies i pobles que les envolten, no comprenen, accepten i col·laboren amb aquest esforç. Tenim l’exemple a casa nostre, de com la possibilitat d’aconseguir diner ràpid, va apartar a molts joves de l’ensenyament i ara, amb la crisi econòmica, son els que ho estan pagant amb el preu més alt. Per això si els joves keniates, per aconseguir prestigi, segueixen robant i provocant lluites amb els de les ètnies properes, han de veure i viure en pròpia pell el rebutj a aquestes pràctiques. Segurament els resultats no es veuran de forma immediata, però cal contribuir a aquestes iniciatives. No per molts cops repetida ha perdut actualitat la idea: Cal ensenyar a pescar, no donar el peix,  o la dita castellana:”Pan para hoy, hambre para mañana”

Aplaudint com aplaudeixo aquesta iniciativa, és obligat portar els ulls a casa nostra i pensar de nou sobre el valor que s’està donant a l’EDUCACIÓ. Tenim molt a aprendre.