“La economía feminista va más allá de la igualdad entre hombres y mujeres”

M’ha semblat molt interessant aquesta entrevista recollida al blog de l’Associació de dones Pal.las Atena. Ajuda a fer una mirada diferent de l’economia i de la societat. Introdueix conceptes que van més enllà de l’economia productiva tal com s’entén habitualment. 

ENTREVISTA | Cristina Carrasco Cristina Carrasco Bengoa, investigadora en Economía Feminista, defiende que “la economía sólo considera el tiempo dedicado al trabajo de mercado” e ignora…

Origen: “La economía feminista va más allá de la igualdad entre hombres y mujeres”

Anuncis

La tecnologia com a eina d’evolució o de retrocés.

Potser per pura coincidència o perquè una cosa a portat a l’altre, la realitat ha sigut que  després de que hàgim seguit a través dels mitjans l’aparició del nou terminal d’Apple, i els moviments de persones que ha motivat, han proliferat articles d’opinió en torn a les conseqüències de les tecnologies sobre les persones.

D’especial interès va ser el suplement del diari El País del 21 de setembre, titulat “Hacia el “Homo technologicus”. Era rellevant el fet que es presentessin dues posicions enfrontades entre si. Una suportada per Nicholas Carr, autor del llibre “Atrapados: cómo las máquinas se apoderan de nuestras vidas” i l’altra defensada per Enrique Dans. Des del meu punt de vista, totes dues es basen en fets reals i crec que poden ser considerades complementàries. Qualsevol idea portada al límit,  té moltes possibilitat de ser absurda o, si més no, errònia.

No es pot oblidar mai que la tecnologia és una eina, desenvolupada per persones. Aquest aspecte abasta dues veritats. La primera, que pel fet d’estar realitzada per homes, porta implícita la possibilitat d’error. La segona, que per ser una eina, no pot ser mai considerada com una finalitat en si mateixa, sinó com a instrument per aconseguir determinats objectius. En conseqüència, sempre és l’ésser humà el que ha de controlar la tecnologia i el seu ús.

Quan Nicholas Carr exposa un seguit de problemes derivats de l´ús abusiu de la tecnologia, crec que s’oblida o no destaca, que els resultats erronis, cal atribuir-los a que les persones que les utilitzaven, els hi han assignat un valor que no tenen. Fins i tot quan parla del diagnòstic mèdic basat en programes d’intel·ligència artificial, prescindeix absolutament de la intervenció del raciocini del metge que, en base al que li suggereix un programa, haurà de prendre una decisió.

L’article de Joan Majó amb el mateix títol: El “homo tecnologicus” publicat a El País del dia 1 d’octubre, recorda com el progrés de la humanitat sempre ha estat fonamentada en la tecnologia, entesa aquesta en un sentit ampli. Per tant, pretendre minimitzar el seu ús, o qüestionar la seva importància, seria negar la història de la humanitat. En aquest línia, quan  Enrique Dans exposa que la repercussió de la tecnologia en l’home, trigarà un temps en veure’s, és cert. Només amb el pas dels anys (i molts) es va notar el que comportava l’aparició de la roda, les màquines de vapor o  la electricitat.  Sempre i en totes les èpoques, hi han sectors que manifesten les seves recances davant d’un canvi important. Però, encara que sembli negatiu, no ho és. Ans al contrari, ha de servir per avaluar amb més cura les conseqüències i repercussions d’un salt endavant.

La veritat és que em fa sentir molt malament sentir a persones reivindicant amb orgull el seu “analfabetisme tecnològic”. És cert que la informació que s’extreu de l’estudi dels documents llegats d’altres èpoques, és molt important per conèixer l’evolució de la humanitat. Reivindicar en base a aquesta creença que no s’ha d’emprar la tecnologia, em sembla aberrant. Crec que cal pensar que les generacions que vinguin en el futur, disposaran d’eines i de coneixements que els ajudin a comprendre la vida actual.

Un altre aspecte és que la tecnologia no apareix de bones a primeres, sinó que és el resultat de l’aplicació d’una determinada política. És aquí on es pot manipular de manera més o menys dissimulada la implantació de determinades eines que només afavoreixen a certs grups econòmics o de pressió, debilitant o menystenint drets fonamentals de l’ésser humà. Vaig llegir amb especial interès l’article de Diego Beas “Politizar la tecnologia”. Parteix que la presència de la tecnologia en tots els àmbits de la vida, és inqüestionable, però planteja el perquè s’innova en determinada línia i no en altre. I no només això, sinó que moltes vegades es cau en considerar exclusivament a les persones com a consumidors i no com a subjectes de drets i perceptors de millores socials.

Com apuntava al començament, és evident que hi ha diversos plantejaments entorn a la tecnologia. Crec que cal aprofundir en el debat. I sobre tot, partint de la premissa de que és una eina, com i de quina manera cal innovar i desenvolupar, per aconseguir que tingui una incidència més positiva en la vida de les persones. La tecnologia no està renyida amb l’humanisme.

Noves estratègies tecnològiques o pals de cec?

Aquest darrers dies he estat rellegint les entrades del blog d’un bon amic que en ha deixat recentment. Impacta el veure quins eren els temes d’interés que tenia en cada moment i que el portaven a fer palesa la seva opinió. Com sempre davant d’aquestes circumstàncies et venen al cap el munt de coses que hauries comentat si ara tinguessis l’oportunitat de fer-ho. Si més no, em queda tot el que puc reflexionar en base als seus escrits.

En paral.lel, he anat seguint les notícies i llegint comentaris i opinions d’analistes i de persones expertes en temes tecnològics, en relació als comportaments de diverses empreses: Microsoft, Nokia, Apple o BlackBerry. Després de l’estiu, és habitual que es faci la presentació de novetats estratègiques o de productes.

Microsoft sembla que no acaba de trobar el camí. Per un costat va fer una aposta molt forta per la tauleta Surface i les darreres notícies posen de manifest que està portant una campanya molt agressiva, intentant entrar en aquest segment de mercat dominat fins ara per l’IPad d’Apple. Està oferint 200$ per cada IPad que es canvii per una Surface. Així i tot, no sembla que aconsegueixi millorar la seva quota de mercat. En aquesta mateixa línia d’intent d’ocupar nous segments, han adquirit a Nokia la seva part en telèfons móbils. Pretenen que el sistema Windows per aquest tipus de terminals, es vagi imposant en front a Android i IOS. El resultat encara està per veure.

Apple ha volgut entrar en la guerra dels terminals mòbils amb la pretensió de conquerir el mercat asiàtic i més concretament el xinés. Els primers resultats demostren que no estan aconseguir el seu objectiu. Per un costat, l’endemà de la presentació dels nous aparells, la borsa li va aplicar un correctiu important, fent baixar les accions de forma palesa. Aquest va ser un primer toc per part del mercat americà. Però la cosa no ha quedat aquí. A la Xina per cada terminal econòmic, s’en venen 30 del model car. Continua no sent competitiu i per tant, un dels seus objectius primordials, no s’ha complert.

A aquesta llista d’empreses que no han aconseguit els seus objectius, cal afegir BlackBerry que ha tornat a punxar amb el model Z10, amb el que preveien remontar l’empresa i tornar al seu mercat original, ocupat per persones del món dels negocis i d’empressa. Els darrers anys s’havien adreçat a un públic més jove, que volien disposar dels mateixos terminals que la gent adulta amb el resultat de que tots dos segments van acabar renunciant a la marca.

Veiem que en aquests tres casos, l’intent de cerca de nous segments de mercat, no ha estat reeixit. Segurament l’estratègia no ha estat la correcte. Caldria centrar-se en fidelitzar als seus usuaris, innovant en aquesta línia i no fer-ho mirant de reüll les altres empreses. Els clients esperen unes prestacions concretes i una funcionalitat determinada en els productes de cada marca.

Deixo aquí l’enllaç a un dels comentaris del meu amic, escrit l’any 2009, però que és molt ilustratiu:
El primer Mac

Atur femení.

Fa uns dies vaig llegir un article sobre l’acompliment dels Objectius del Mileni  marcats per l’ONU. Em va cridar l’atenció el cas particular de Bangladesh que ha aconseguit reduir la pobressa, passant del 57% en els anys 1991-1992, al 31% en l’actualitat.

Aquest descens no vol dir ni molt menys, que els problemes estiguin tots en vies de resolució, (cal tenir present que el punt de partida era molt baix),  però  es veu un progrés real.  És de tots conegut el pes que ha tingut en aquest procés el Banc  Grameen, que amb la concessió de microcrèdits a les dones, i amb el treball en grups i la responsabllitat compartida, ha aconseguit tirar endevant molts projectes que han contribuit directament al creixement del país. A més dels beneficis econòmics, cal recordar els beneficis a les persones, en la mida que incrementen la seva autoestima, ajuda a la socialització i a la implicació en el seu entorn.

Aquesta notícia m’ha fet reflexionar sobre casa nostra. Per un costat estem veient com s’incrementa el nivell de pobresa afectant de forma especial a les criatures i per altre banda, no s’aconsegueix frenar la violència de gènere i el maltractament, amb el que això comporta d’infravaloració per part de les persones que el pateixen. No sóm capaços de buscar alternatives a aquestes situacions?

En situacions de crisi, la taxa d’atur femení s’incrementa ja que encara existeix la creença que és l’home qui és el responsable de l’economia domèstica i les empreses opten per enviar primer les dones a casa.. En els darrers anys, treballs considerats bàsicament femenins, com treball a domicili, cura de gent gran, malalts o criatures, han sofert un descens brutal, afavorit per la desaparició de subvencions o la retallada en l’aplicació de la llei de dependència. Circumstàncies totes elles que recolzen el punt exposat amb anterioritat.

Si fem un cop d’ull a la taxa d’atur a Catalunya facilitada per l’Idescat, en el darrer any (juliol 2012-juny 2013), dels joves entre 16 i 24 anys, diferenciats per sexe, es veu que la taxa d’atur de les dones és sempre inferior a la dels homes, posant en qüestió el criteri que sempre s’havia mantingut. Tan pot ser que estiguin treballant en l’economia submergida, en l’economia familiar, o que en època de crisi, ja no busquin feina. Una possibilitat  que no he pogut contrastar per manca de dades relatives al mateix perìode, és veure si s’ha produït un increment en els cicles formatius d’estudiants noies. Però al marge de les xifres globals, es constata que l’increment en un any de la taxa d’atur, en el cas de les noies ha sigut d’un 4,6% i en el cas dels nois d’un 5,1%: es manté la mateixa tendència entre ambdos sexes. Taxa atur,

Hi ha alguna sortida?

Ja existeixen fundacions i entitats dedicades a la integració de dones en perill d’exclusió que realitzen una tasca encomiable. Però crec que caldria buscar altres vies.  A tall d’exemple, a moltes ciutats s’estan implantant  horts urbans. Es podria concedir la seva explotació a grups de dones, que poguesin seguir tot el cicle productiu, des de la sembra, fins la recollida i posterior venda dels productes dins dels mercats municipals. Ja se que les parades de verdures s’em poden tirar a sobre. Però si es pogués especialitzar la producció, o elaborar productes que aportesin un valor afegit, potser les coses es veurien diferent. I tot això gestionat directament per un grup de dones que es fessin responsables entre si de tot el procés. Si decideixen que per torns es fan càrrec dels fills mentre les altres treballen, perfecte. Si una té més manya en la presentació de productes, dons molt bé. Que cada una pugui desenvolupar les seves aptituts, aportant-les al grup, i que totes es sentin igual de responsables.

Sóc concient que cada cop que escric, sigui el tema que sigui, arribo a la conclusió de que tot és un tema d’educació i de cultura. Segurament encara fa pocs anys que les dones, en aquest país, ens hem incorporat massivament al mercat de treball. En conseqüència, encara no existeix una creença arrelada en la població, de la importància d’aquest fet i encara es pren com un fet secundari, d’ajuda quan l’home no aporta prous diners a l’economia familiar. Tots aquests criteris s’han de revisar en profunditat. Els models familiars han canviat i no podem seguir aplicant normes antigues. Cada persona ha de poder ser autònoma econòmicament, és l’única via.

Sempre he defensat el dret a la diferència entre homes i dones. No es tracta de que els homes siguin millors o pitjors que nosaltres, senzillament, sóm diferents. A partir d’aquí, hem de buscar noves formes organitzatives i de gestió.

No es pot passar per alt que Bangladesh no ha deixat en cap moment d’invertir en ajudes socials per combatre la probressa. A pesar dels canvis de govern, de tendències diferents, tots han estat d’acord en no oblidar mai aquesta prioritat. Per desgràcia, no sembla que els nostres governants segueixin el mateix camí, però és responsabilitat de tota la societat,  recordar-los-hi i si s’en obliden, haurem de ser consequents amb el nostre vot en les urnes.

El Tribunal de Cuentas i les despeses en tecnologia de la Seguretat Social

Vaig sentir un comentari per la radio relacionat amb els diners gastats i invertits per la Gerència de la Seguretat Social en temes de tecnologia, i em va cridar l’atenció. Vaig buscar el darrer informe del Tribunal, i encara que són dades del 2010, crec serveixen per reflexionar sobre el tema (com pot ser que cada dia llegim notícies o sentim declaracions parlant de transparència en l’administració, i per contra les dades arriben amb tans anys de retard?).

La despesa de la Gerència del la Seguretat Social, representa el 20% de la despesa total de l’Administració Central, una quantitat prou significativa. No vull entrar a comentar aspectes administratius, sinó que hi han dos punts que m’han semblat prou importants.

El primer d’ells és la concentració en unes poques empreses de la major part de les adjudicacions. Què vol dir això? En poques paraules, vol dir que tenir una dependència molt elevada respecte a aquestes empreses. Qualsevol moviment que es vulgui fer, serà molt car, tant a nivell d’inversió com a nivell de servei. Si tinc molts ordinadors d’una marca concreta, o un programari instal·lat massivament en totes les màquines, és evident que canviar-los a una marca diferent, exigirà una inversió elevada. En el cas concret de la Seguretat Social, el Tribunal de Comptes diu que més del 50% de les adjudicacions en relació a programari i serveis han recaigut en només vuit empreses. Aquesta mateixa circumstància es dóna en quan a l’equipament informàtic. IBM te el 38% dels grans equips instal·lats i Fujitsu el 28%. En equips mitjans, Sun te el 48%. HP te un 42% d’equips personals i un 43% de servidors.

En cap moment es dubte de l’idoneïtat d’aquestes marques. El problema està en els mecanismes d’adjudicació. Les exigències que es posen per poder litigar, exclou d’entrada empreses més petites, que disposen igualment de productes adients.

L’administració no ha fet encara el salt cap al programari obert. Continua pagant llicències captives, el que provoca un endarreriment de les instal·lacions i de les prestacions tècniques, ja que, tal com s’ha dit abans, el cost del canvi és tan alt, que com qui diu,  s’espera a que estigui obsoleta la llicència instal·lada abans de fer el canvi. També cal garantir que un canvi de llicència, sigui compatible amb totes les aplicacions desenvolupades en base a aquest programari, així que quan s’instal·la la nova llicència, quasi es pot dir que cal tornar a començar el procés.

Programari lliure, no vol dir gratuït. No estem dient que l’administració es pot estalviar de cop un munt de milions, no. Caldrà fer millores, adaptacions, etc., però tenint present que el codi font és lliure, qualsevol canvi quedarà per tota la comunitat. Crec que el concepte de públic, s’ha devaluat. El significat llatí del terme, d’allò que és manifest, patent, conegut per tots, obert a tots,etc. s’obvia.

Un altre aspecte que destaca el Tribunal, que està relacionat amb l’exposat en el punt anterior, és la importància de nombre i el volum de diners que es paga a empreses, per serveis informàtics i de manteniment. S’aprimen els serveis tècnics de l’administració i s’externalitzen els serveis. És evident que disminueix el capítol de personal, però els resultats no sempre són correctes. Tot sovint les empreses externes dedicades a manteniment, tenen un nivell de rotació del personal molt alt. Això és degut a que agafen gent jove i /o amb poca experiència, que un cop formats, busquen feines millor remunerades. El resultat és que, per molt bona voluntat i professionalitat que li posin, desconeixen les circumstàncies del lloc de treball, de l’aplicació, del resta de la instal·lació, etc., i poden arribar a necessitar molt de temps per esbrinar el que passa, i no sempre es pot resoldre el problema convenientment. El Tribunal també afegeix un altre aspecte molt greu i que sovint acaba als tribunals:  es demostra que aquestes feines són regulars i s’han d’admetre a les persones com a fixes de plantilla.

Em sorprèn de tot això, que el Tribunal de Comptes doni xifres i percentatges de les licitacions incorrectes, de com s’utilitza el model de negociat i no el de concurs obert en molts casos, i per part del Govern i en especial del ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Sr. Montoro!!!, no es faci el fer propòsit de posar fil a l’agulla i canviar-ho. No és aquest mateix ministre, el que dia si dia també, parla de retallades, de contenció de la despesa, etc.? Sempre és més fàcil girar la cara i assenyalar a un altre.

Nota: a més de l’informe del propi Tribunal, es pot ampliar la notícia a l’ABC del 5 de novembre de 2012, o amb l’informe de CCOO o a eldiario.es, de fa tres dies

Mobile World Congress 2013

Ahir va finalitzar el congrés de telefonia mòbil que es celebra anualment a Barcelona.

Els organitzadors estan molt satisfets pel nombre de visitants que han passat pel congrés i les diverses institucions de la ciutat, també han fet un balanç positiu del que ha comportat, tant com a font d’ingressos i pel volum de negoci generat, com per la difusió  de la marca Barcelona arreu del món.

En l’àmbit estricte del congrés, es poden considerar tres aspectes: el relacionat amb els terminals, el sector del programari (sistemes operatius i aplicacions desenvolupades específicament per aquest entorn) i les comunicacions.

És important assenyalar la presentació de productes complementaris, alguns d’ells de gran valor no només tecnològic, sinó d’ajuda social.

  • Per exemple, em va cridar l’atenció la presentació per part d’una empesa francesa, d’una placa transparent, que funciona amb energia fotovoltaica, que col·locada sobre el terminal intel·ligent (smartphone), permet la carga del mateix. El temps de més que s’aconsegueix no és massa gran, però pot servir per moments puntuals que s’està acabant la bateria i cal fer una trucada. Aquest tipus de tecnologia pot ser de gran interès pels països amb dificultats en el subministrament elèctric.
  • L’empresa Fujitsu va presentar el prototipus d’un bastó que facilita el desplaçament dels usuaris. Es programa la ruta que es vol fer, i a través d’una pantalla ubicada al pom del bastó, va donant indicacions amb fletxes de color verd o vermell (si hi ha un semàfor, per exemple), facilitant així la mobilitat.
  • Google va anunciar que disposa ja un prototipus d’ulleres que van facilitant al usuari informació diversa: del temps que fa a l’exterior, informació cultural, de tràfic, etc.

Si ens centrem en les tres parts fonamentals del negoci, es pot parlar de:

  1. Terminals. Sembla interessant que es presentin terminals exclusivament amb les funcionalitats del telèfon però en les que s’ha millorat la tecnologia i la presentació. Els terminals pensats per  persones amb certes discapacitats, tant visuals com auditives: tecles grosses, senyals lluminoses, etc. Aquí  s’ha incorporat la geolocalització com a eina útil pel segment de la població al que van dirigits.
  • Presentació de terminals de preu accessible. La voluntat de fer negoci, d’expandir-se, fa que les empreses tinguin ben presents els segments de mercat on cal arribar amb ofertes més acurades.
  • Tendència a pantalles més grans. En el moment que es pretén que aquest dispositiu serveixi per veure pel·lícules, vídeos, etc. cal tenir més resolució i incrementar les polsades de la pantalla.
  • Híbrids. Terminals a mig camí entre pissarretes i telèfons o terminals amb doble pantalla: una per telèfon i l’altre per llegir llibres electrònics.

2. Aplicacions. Aquesta ha sigut una de les parts més important del congrés, tan en la part de l’exposició com en les presentacions i en les conferències. És important remarcar la vitalitat d’aquest sector i la diversitat de solucions que s’han presentat. Deixant de costat les aplicacions destinades al joc, s’han pogut veure moltes encaminades al món empresarial: tractament de logística, controls diversos, càlcul, etc. També algunes que treballen ja en entorns 4G i que sens dubte, proporciona un camp d’expansió important.

Un tema important és el dels sistemes operatius. Es conegut que en aquests moments, el lideratge està en mans d’Android, però Windows està fent un esforç considerable per no quedar definitivament despenjat d’aquest sector i d’aquí l’aliança entre Nokia i Microsoft. Està per veure que passa.  Però sens dubte la presentació que va fer Mozilla va cridar poderosament d’atenció. Algunes empreses ja estan treballant per incorporar el nou sistema (entre elles Telefònica).

3. Comunicacions. Com és conegut, alguns països ja disposen de les freqüències per les xarxes d’Internet mòbil de gran velocitat 4G. Però precisament el passat dia 26 de febrer es podia llegir  com la Comissió Europea havia requerit als estats membres de la UE a que adjudiquessin les freqüències necessàries per a poder implantar la velocitat 4G, amenaçant amb imposar sancions als països que no ho fessin. En la intervenció al MWC a Barcelona de la comissària encarregada de noves tecnologies Neelie Kroes,  es preguntava com era possible que en aquests moments existeixin més abonaments a 4G a Corea del Sud que en tot el conjunt de l’Unió europea. En concret 17 països de l’Unió no en tenen i anunciava la voluntat de passar a l’acció, posant sancions als membres que no segueixin les indicacions marcades per la Unió. Va presentar les xifres corresponents al 2012, on el nombre total d’abonats de tot el món eren 26,5 milions que es repartien: 23,9 entre EEUU, Japó i Corea del Sud. El 1,4 restant es distribueixen entre Alemanya, Suècia i Austria.

En relació a aquest tema, es van fer sentir els operadors de telefonia, queixant-se de que ells havien de fer les grans inversions per assegurar la comunicació, però que la part important del pastís quedava en mans de les empreses dedicades a la fabricació de terminals o a les empreses desenvolupades d’aplicacions. La veritat és que no fan gaire pena.

Potser degut a la nova ubicació de la fira o pel grau d’implantació o a la situació que provoca la crisi econòmica, es podria dir que l’edició d’enguany, ha sigut més comercial. Això es traduïa en que molts fabricant deixaven “jugar” amb els terminals o les aplicacions. Semblava tot més de cara a la galeria. De totes maneres seria injust no destacar el contingut de les conferències i de les sessions de treball que ajuden a posar en comú i a debatre aspectes importants del futur pròxim.

Per últim però no el menys important, cal aixecar la veu en contra de la utilització de les dones com objecte. No qüestiono en cap moment l’eficiència de les dones per donar informació o per mostrar productes, segur que estan perfectament preparades. El que es rebutja és que les facin vestir de maneres inapropiades per estar en una fira que vol ser professional. Si per captar l’atenció del públic professional, cal recórrer a aquestes estratagemes, és senyal que no s’ha avançat gaire. Potser no estaria de més que quan s’autoritza una fira, es cuidin determinats detalls, que en definitiva, ajuden a donar una mala imatge de la ciutat i del país on es realitza.

Els resultats de les empreses tecnològiques: Microsoft, Apple, Samsung, etc

La darrera setmana de gener ha estat plena de notícies relacionades amb la presentació de resultats de diverses empreses tecnològiques. Una primera conclusió a extreure és la caiguda de vendes dels ordinadors de sobretaula. Això es confirma tant pel descens de la venda de Mac’s (i per tant ha afectat a Apple) com per la baixada espectacular en el nombre de llicències de Windows venudes per Microsoft, només compensada per l’actualirzació de llicències de les empreses. Aquesta pérdua ha portat a Microsoft a una caiguda d’un 8% en el preu de les seves accions i un 4% en els beneficis del segon trimestre fiscal del 2012.
Apple ha mantingut els beneficis del 2012 exactament igual que els del 2011. Però el llistò estava molt alt, i s’esperava que amb la introducció de l’iPad Mini i del iPhone5, es compensaria el descens de les vendes de l’iPod i dels Mac. Conseqüència: baixada de les accions en un 20% en els darrers tres mesos. No es pot oblidar tampoc que negocis en els que havia estat pionera Apple, com la venda i lloguer de llibres i música i cine, a través d’iTunes, fa temps que ha sortit un fort competidor com és Amazon.

Al costat d’aquests resultats trobem els obtinguts per Samsung. En el darrer trimestre de 2012 ha tingut un benefici net del 75,5% més que en el mateix període del 2011, les seves accions han pujat un 12% i les vendes s’han incrementat en un 22% en relació a l’any anterior. Els telèfons inteligents (smartphones) d’aquesta firma va ser “els responsables” principals d’aquests resultats.

És evident que la gran aposta tecnològica passa en aquests moments per la millora dels dispositius móbils i per les tabletes.
Les accions que s’estan aplicant son diverses. Unes estan relacionades amb l’aparell i les seves característiques i les altres amb les aplicacions que els usuaris poden utilitzar.
Alguns dels aspectes a destacar en quant a les característiques de l’aparell son: la mida de la pantalla, l’existència o no de teclat, el pes i la duració de les bateries. En aquesta guerra la pantalla més gran la tenen els Samsung, HTC i Nokia amb 5″, mentre l’iPhone5 la te de 4″ en diagonal. En relació a les pantalles tàctils vs. teclat, aquesta setmana s’ha afegit a la presentació de noves ofertes RIM, que ara passarà a anomenar-se BlackBerry com el seu producte més popular. Ha anunciat dos nous models, un amb teclat i l’altre sense. Cal esperar la rebuda d’aquesta nova proposta per part dels usuaris.

L’altre vessant d’actuació fa referència a les aplicacions desenvolupades per a cada dispositiu. La realitat està demostrant que aquest és el principal filó de negoci i d’aquí l’aparició de nombroses aplicacions diversificades per nitxos de mercat: salud, esport, gastronomia, indústria, etc. S’ha trencat definitivament la primacia del joc per passar a solucions econòmicament rentables. Ja no sorprèn a ningú veure a operaris que van a fer reparacions o instal.lavions a cases particulars, que utilitzen el seu telèfon móbil per seguir el protocol corresponent, verificar dades o trametre informació de la instal.lació. Crec que només estem en l’etapa inicial i que queda molt per fer en aquest camp.

Per a Microsoft, és important la implantació de Windows com a sistema operatiu i d’aquí els acords que ha pres per exemple amb Nokia de cara al proper llançament d’un dispositiu amb aquest sistema operatiu. Caldrà veure els resultats d’aquesta aposta. Fins ara la implantació de Windows Mobile a altres terminals, no ha tingut una gran rellevància. No es pot oblidar que la primacia està en mans d’Android i IOS per tota la gama d’iPhone.

L’entrada de Google que com Microsoft, son empreses de programari va ser un gran revulsiu en aquest sector. En el futur s’aniran aclarint les posicions de cada un d’aquests actors. A tots ens interessa seguir-ho perquè estaran molt presents en les nostre vides.

Fonts: les dades estan extretes de les notícies aparegudes durant els dies 21
al 30 de gener a: cincodias.com, expansion.com, el país.com, rtve.es, le Monde.fr i elmundo.es