Bis bald Sir Simon – Cultural Resuena

Revista Digital Cultural
— Llegir l’entrada complerta a: www.culturalresuena.es/2018/06/bis-bald-sir-simon/

Comparteixo plenament el comentari escrit per Fausto Murillo sobre el concert que va oferir l’Orquestra Filarmónica de Berlín, en la gira d’acomiadament de Simon Rattle com a director d’aquesta institució.

A vegades quan s’espera molt d’un aconteixement, el resultat final no està a l’alçada de les expectatives, però en aquest cas concret, tothom va sortir amb el convenciment d’haver assistit i participat, d’una forma o altre, d’un concert excepcional. La suma de l’orquestra, el director, el programa escollit, el lloc i l’ambient, van contribuir a l’éxit d’aquest concert.

L’obra de Jörg Widmann que va obrir el concert, va ser un revulsiu i va aconseguir que el públic passes d’un estat de tranquilitat a una eufòria continguda.

Per descomptat Brahms és Brahms. Però la primera part, amb Tanz un dem Vulkan de l’esmentat Jörg Widmann, seguida per la Simfonia núm. 3 de Witold Lutoslawski, va ser antològica. La quantitat de sensacions, d’anar descobrint cada instrument i la importància que tenien cada un d’ells dins del conjunt de la peça, (perquè eren petits moments immersos en l’absolut) i al mateix temps seguir la direcció que ho conjuntava tot, era tot tan suggerent que es fa dícil d’oblidar.

Quan es surt d’un concert amb la necessitat imperiosa de tornar a sentir les obres per poder aprofundir i copçar el que s’ha pogut perdre, indica l’empremta que ha deixat.

Anuncis