Fa un parell d’anys, en l’apunt del blog: Del segon orígen. Arts a Catalunya 1950-1977. MNAC, ja vaig incorporar una imatge  d’Antoni Miralda, La Cité du loisir del 1967, corresponent a la sèrie Soldats soldés. Coneixia també el projecte  Honeymoon del 1986-1992 relacionat amb les amonestacions precedents al casament entre l’estàtua de Colon de Barcelona i l’estàtua de la Llibertat de NY. D’aquí l’interés per conèixer una mica més els seus projectes posteriors.

Per comprendre millor l’obra de Miralta, em va ser molt útil llegir la documentació disponible a l’entrada de la sala. En ella s’explica que cal tenir presents tres eixos diferents pels que ell es mou: el territori on es desenvolupa l’obra, la posició conceptual fonamentada en un realisme particular i per últim, la seva mirada. Aquesta mirada el porta a copçar aspectes que no es veuen però que creu estan en les coses i en la vida quotidiana de les persones i de les seves relacions i actuacions col.lectives, de manera intrínseca, formant part d’elles.

Després, a l’escoltar les seves explicacions dels projectes en els vídeos, sorprèn el seu raonament i com va desenvolupant les idees. És fàcil seguir  el seu fil  argumental, de manera que al final et sembla evident el resultat al que ha arribat.

Així veiem dos projectes separats entre si per quasi 30 anys. El primer, presentat a Documenta, l’any 1977: Fest für Leda i el segon de l’any 2015, 46 ossos que forma part del FoodCulturaMuseum que es va presentar a la galeria Moisés Pérez de Albéniz de Madrid.

A través del vídeo Miralda explica com va néixer el projecte Fest für Leda. Quan li van demanar la seva intervenció  a Documenta 6 a Kassel, en un primer moment no sabia que presentaria. Va voler estudiar l’entorn (primer dels eixos descrits anteriorment: el territori on es desenvolupa la seva obra), d’aquesta manera va decubrir un parc i uns pavellons tancats. Quan va  poder accedir a ells, va començar a créixer l’idea de Leda i de la seva relació amb Zeus, partint del mite grec que Zeus va baixar a la Terra en forma de cigne. (Aquest mite ha estat recollit i representat en diverses ocasions, sobre tot des del Renaixement)

Així podem veure els dibuixos preparatius de la performance, amb tot detall: recorregut, màscares, moviments, etc., tot com a part d’un ritual col.lectiu. Amb tot el llegit i vist amb anterioritat, s’entén el projecte en el seu conjunt, amb la part estética i antropológica que aporta.

46 ossos és una vitrina amb 46 objectes en forma d’ossos de procedència molt diversa i amb utilitats i finalitats, també molt diferents. Explica que el primer cop que va viatjar a EEUU, a Los Angeles, el va sobtar una gran botiga dedicada als gossos. En aquella ocasió es va comprar un collar ple de diamants falsos, que va portar molt de temps. A partir d’aquest fet va començar a reflexionar sobre la relació entre aquests animals i les persones i també els lligams que es generaven entre aquells que tenen gossos. Es fixa en la quantitat de mascotes que omplen les ciutats (un cop més observa el territori) i que requereixen polítiques, serveis i mercaderies concretes. La relació home-gos genera rituals propis.

Com es diu en la documentació esmentada al començament:

Gossos, ossos, restes, museu, consum, homes i ciutat adquireixen als ulls de Miralda amplitud, ressò i protagonisme, i són raó de reflexió sobre nosaltres mateixos…

 

Anuncis