Innovació educativa

M’ha interessat molt l’entrevista realitzada a Connie Yowell, impulsora de l’organització americana, Learning redesigned for the Connected Age.

El tema de l’Educació és sempre un tema d’actualitat, encara que les opinions que s’expressen no sempre coincideixen ni vagin en la mateixa direcció. En el que es coincideix és en la necessitat de modificar els continguts i la forma d’ensenyar que s’ha aplicat de forma interrompuda al llarg dels anys. Es parla molt d’innovar l’escola i precisament per això m’ha cridat l’atenció el que afirma Connie Yowell:

La innovación no tiene que nacer en las escuelas, que son muy resistentes al cambio.

Los colegios no son laboratorios donde probar nuevas metodologías porque la innovación conlleva prueba y error, y por lo tanto, fracasos. Son espacios de mucha relevancia donde nos jugamos mucho. Los profesores están enseñando al hijo de otra persona y esos conocimientos influirán en su futuro. No podemos esperar que sean las escuelas las que lideren el cambio.

Partint d’aquesta idea, és important que les entitats culturals i de lleure i l’Administració, facin l’esforç de modificar, redefinir, potenciar i dotar de mitjans, altres àmbits i espais de relació dels nens i nenes i del jovent en general.

Hay que acabar con la idea de que las escuelas son los únicos lugares para el aprendizaje. En cualquier rincón de la ciudad hay conocimiento.

Un cop més cal remarcar que l’educació no és una tasca que han de realitzar de forma exclusiva els mestres i professorat, sinó que correspon  a les famílies, a l’escola i a la societat en general. Aquí ens trobem davant d’un punt delicat: el sentiment de propietat dels fills per part de la família. No s’accepta que una persona aliena, pugui reprendre o explicar a una criatura que no es “seva” el perquè una cosa és incorrecte. En canvi, a vegades un pot estar distret i caldria acceptar de forma positiva que un altre persona pugui fer una indicació o recomanació a un dels nostres (evidentment si es fa amb respecte i no intentant imposar criteris personals). No es parla de socialitzar els fills, ni mot menys, sinó de repartir la tasca educadora i que cada part de la societat assumeixi la responsabilitat que li pertoca. Tal com s’entén actualment, sembla que l’educació finalitza quan s’acaba l’etapa escolar i no és així: aquesta segueix al llarg de tota la vida.

Cal cercar la millor manera d’ensenyar i d’educar. Formes tradicionals han deixat de ser vàlides i aquí si que cal aplicar l’innovació, la cerca de noves vies.

Los jóvenes de hoy aprenden de forma efectiva cuando coinciden tres elementos. Les interesa un tema, encuentran a un grupo de personas que comparten esa inquietud y ese aprendizaje les sirve para algo en su día a día. Eso es el aprendizaje conectado. La tecnología y las herramientas online permiten que esos tres factores coincidan y por eso son críticas para transformar la manera en la que aprendemos. Según uno de los estudios que realizamos en el que participaron más de 1.000 jóvenes, el 95% de ellos se comunican con sus amigos a través de redes sociales y entre el 10 y el 15% son activos en comunidades online de videojuegos, moda… El intercambio de contenidos y el aprendizaje que se da en esas plataformas es extraordinario.

Aquests tres punts es poden aplicar al llarg de tota la vida, tant l’escolar com la professional: tenir interès i motivació pel que es fa en el dia a dia, participar d’un ambient col·laboratiu i cooperatiu i tenir un objectiu concret a assolir, del que un sent que en forma part. I no es pot deixar de banda la tecnologia. Les eines tecnològiques han d’ajudar a aconseguir els tres aspectes citats amb anterioritat i, un cop més, això és vàlid en qualsevol etapa vital. En aquest sentit posaria especial èmfasi en potenciar l’educació en etapes en les que es pot produir analfabetisme digital, que pot deixar fora de l’aprenentatge a alguns segments de la societat.

 

 

Anuncis