Fins el 2 de juliol és possible visitar a la Fundació Joan Miró de Barcelona, l’exposició temporal: Éluard, Cramer, Miró -“À toute épreuve”, més que un llibre.

Per introduir-nos en el sentit de la mateixa no hi ha res millor que citar la informació que apareix en el fulletó:

Éluard, Cramer, Miró – «À toute épreuve», més que un llibre reconstrueix la història de la creació del llibre de Miró fet a partir d’un recull de poemes de Paul Éluard amb el mateix títol. La mostra s’inclou dins la sèrie Miró. Documents, que té per objectiu aprofundir en alguns aspectes de l’obra de Miró a partir del fons de l’Arxiu de la Fundació.

La composició i la realització del llibre À toute épreuve és un exemple dels vincles que Miró estableix amb els poetes als anys vint i que són l’origen de grans transformacions en el seu llenguatge plàstic. Amb aquest llibre, editat per Gérald Cramer l’any 1958, Miró fa realitat el seu desig de depassar la il·lustració de les paraules del poeta per acabar creant un objecte.

Éluard, Cramer, Miró – «À toute épreuve», més que un llibre forma part de la sèrie Miró Documents, un cicle d’exposicions, publicacions i simposis concebut pel Grup Internacional de Recerca de la Càtedra Miró que aborda noves aproximacions a l’obra de l’artista a partir dels fons de l’Arxiu de la Fundació Joan Miró.

El nom de l’exposició és molt encertat i clar: ens trobem davant d’una obra d’art, d’un llibre que és la suma de diverses peces d’art, ja siguin poemes, pintura o escultura. L’inici és el poema que el poeta Paul Eluard va escriure a Gala, quan aquesta el va deixar per anar a viure amb Dalí. Aquest poema és el que amb les aportacions de Miró es va convertir en el llibre objecte de l’exposició.

És molt interessant veure tot el procés creatiu, des de les planxes de fusta, les diverses maquetes fins el llibre acabat i dins de l’esstoig tb de fusta. Les planxes son en si mateixes escultures per les que va emprar diversos tipus de fusta, en funció de les característiques i necessitats de cada dibuuix. La fusta de cirerer, més dura, retallada i posada sobre planxes de fusta de pí, o en el cas de les més petites, tallades directament sobre boig. A un li venen al cap imatges de com debia ser aquest treball de traspassar a la fusta la idea de les formes, com debia anar pulint cada peça fins aconseguir la forma i textura necessàries.

Les proves de color son en si mateixes una petita obra d’art, com va afegint els colors, com busca unitats més petites, com elabora el tot, la idea global. A partir d’aquí l’elaboració de les maquetes dels fulls del llibre. Algunes vegades Miró dibuixaba sense tenir el text, d’aquí les succesives maquetes que es van anar fent fins arribar al resultat final. L’ignorància fa que només quan t’expliquen les repercusions d’un petit canvi en l’interliniat del text sobre el conjunt, arribes a comprendre la magnitut de l’obra.

La veritat és que pots estar-te molta estona mirant cada pàgina, cada dibuix, cada traç, cada composició: ÉS UNA MERAVELLA!

La relació entre els artistes, la col·laboració, el reconeixement de la vàlua mútua, el respecte, son tot d’aspectes que fan reflexionar. Les grans persones, les més sabies, son les que acostumen a posar de manifest aquesta capacitat per compartir i sumar (sempre hi han excepcions). En aquest sentit, constatar com un poema que tot just ocupa quatre pàgines, esdevé en un llibre amb més de dos-cent dibuixos, dóna fe del treball conjunt. És evident que no es tracta d’un poema il·lustrat, ni molt menys, és la suma de la tasca d’ambdós artistes.

Christie’s. ÉLUARD, Paul (1895-1952). À toute épreuve. Poème autographe non signé. 6 feuillets in-4 (281 x 225 mm), verso. Encre noire sur papier bleu. (Traces de pliure centrale.)

Donar a conèixer el fons  de la Fundació és una gran idea. Moltes vegades m’ha passat pel cap al visitar un museu, la idea  que m’agradaria poder accedir al fons que no s’exposa normalment al públic. Tenta com un misteri: com es deu guardar? quins tresors amagats hi ha? com han arribat?, quin és l’origen? a qui anaven destinats? Poder accedir a desvetllar una part d’aquest misteri, és molt gratificant.

L’explicació del comissari de l’exposició, Christopher Green, aporta elements més que suficients com per motivar a qui encara no hagi vist aquesta exposició temporal, a buscar una estona i anar-la a veure.

Anuncis