Trobar-se amb vells i estimats amics, comporta sempre passar una estona rica en emocions i permet revisar coses ja viscudes conjuntament, Anar a la Fundació Antoni Tàpies, sense presa, disposant de temps per contemplar les seves obres, per poder anar i tornar d’una a l’altre, retrobant velles conegudes amb les que recordar les coses que han passat des de la darrera vegada que l’havies vist, tot això i més, és el que vaig trobar en l’exposició Objectes.

És quasi una necessitat vital dedicar un temps a l’obra de Tàpies. Plantar-te al seu davant i mirar-les de fit a fit, deixant que t’aportin idees i motius de reflexió.

En veure aquestes obres em va venir al cap un paràgraf de les Memòries d’en Tàpies:

…potser es tracta senzillament d’això: evitar el gratuït, que l’obra tingui sempre una motivació, aconseguir fer “parlar” el quadre, tots els seus racons.

És una exposició petita, només ocupa les dues  sales del subsol i presenta obres principalment dels anys 60 i 70. Com a indicador d’aquest interès pels objectes com elements artístics, està present l’obra que va realitzar Tàpies el 1956 per la botiga de roba Gales, situada al Passeig de Gràcia de Barcelona, titulada Porta metàl·lica i violí. L’impacte que devia suposar aquesta obra, de provocació i de trencar esquemes, era un clar exponent de la cerca de l’artista de nous camins d’expressió.

En el programa de mà es diu que

Tàpies no volia, … , crear connexions ocultes entre el conscient i l’inconscient, sinó presentar objectes anodins però autèntics.

És cert que son anodins, però la forma o disposició d’aquests objectes fa que deixin de ser anodins. Per exemple, l’obra la Bufanda

 

Antoni Tàpies. Bufanda
Antoni Tàpies. Bufanda

Et fa pensar immediatament amb el marc d’una porta, que et convida a entrar en un lloc que serà càlid perquè tens la bufanda que protegeix i que no és important que estigui esparracada, el valor està precisament en tota la vida i experiències que acumula.

O quan veus un pantaló penjat en una tela, el signe de la victòria et ve al cap, representat precisament en una peça de roba vella, utilitzada en els treballs del camp.

Antoni Tàpies. Pantalons sobre bastidor. 1971
Antoni Tàpies. Pantalons sobre bastidor. 1971

Un cop més prens consciència de la importància de la natura i d’aquelles coses que es troben en estadis molt inicials de l’activitat. La palla que és aliment, escalfor, lloc de descans, etc., això implica la senzilles, l’absència de coses innecessàries i que com element pictòric aporta volum i moviment a més de color. Tot tan simple i al mateix temps tan ric.

Antoni Tàpies. Pila de plats. 1970
Antoni Tàpies. Pila de plats. 1970

Un cop més m’he trobar davant de l’obra Pila de plats del 1970. A més de la seva relació amb la Caputxinada, tal com s’explica en el programa de mà, és un exponent de l’evolució d’en Tàpies i de les seves obres, passant de la pintura, a la pintura matèrica per fer un salt als objectes. Un objecte tan quotidià com uns plats blancs, de vaixella del dia a dia, porten a reflexionar sobre la vida, el malbaratament, el consumisme, etc. Un cop més anar a la font de les Memòries d’en Antoni Tàpies és interessant per completar el que es diu en la presentació de l’exposició sobre la seva experiència a la Caputxinada:

De seguida vaig tenir la sorpresa de conèixer un novici pintor que va resultar ser un fan meu: Antoni Llenna, el qual no solament em va portà el primer plat de sopa, sinó que fins em cedí la seva cel·la, sacrificant-se ell perquè jo pogués descansar, malgrat que no vaig aconseguir tancar els ulls

Antoni Tàpies. Escombra. 1965
Antoni Tàpies. Escombra. 1965

I trufant tota l’exposició, notes manuscrites del seu amic Joan Brossa.

Molt recomanable veure l’audiovisual que acompanya l’exposició.

Anuncis