I, Claude Monet

El passat dia 23 de febrer es va estrenar de manera simultània en diferents cines de tot Espanya el documental: I, Claude Monet del director Phil Grabsky d’ Exhibition On Screen. . En base a la correspondència de Monet amb altres artistes, la seva esposa, marxants i coneguts, es va fent un recorregut per la vida de l’artista, acompanyat per la presentació d’obres seves que serveixen per il·lustrar el contingut de les missives.

Poder veure en pantalla gran i amb una qualitat extraordinària, una selecció de les obres del pintor, alternant amb els paisatges naturals que van servir de model de les obres, és tot un privilegi. Però el que és més interessant és poder entrar en la vida de l’artista, en el coneixement del seu dia a dia, dels sentiments que el movien en cada moment, de les penúries per les que va haver de travessar. Poder entendre la seva obsessió per la pintura, com única forma de vida, fora de la qual no existeix res més i per tant comprendre el que per a ell podia suposar la pèrdua de la vista. Intuir la seva relació amb altres pintors impressionistes contemporanis, com Degas o Renoir, tot contribueix a tenir una visió més complerta i acurada de l’artista i de la seva obra.

Impressiona conèixer les dificultat per les que va haver de passar, el que el va portar a situacions dramàtiques i en alguns moments desesperades.

Recordar ara la sèrie dels Nenúfars de l’Orangerie,  dóna una visió especial, diferent. I per descomptat,  genera un gran desitj de tornar-los a veure.

Pel meu entendre, aquest com d’altres documentals sobre artistes o aspectes concrets del mon de l’art, son un mitjà per acostar el gran públic a aquests creadors, que a pesar de ser prou coneguts, la majoria de les vegades, el públic només té una visió parcial i distorsionada.

Val molt la pena dedicar un parell d’hores a gaudir d’aquest documental.

 

 

Advertisements