Oteiza. La desocupació de l’espai

El primer d’any va finalitzar l’exposició Oteiza. La desocupació de l’espai, que es va poder veure des de finals de setembre del 2016 a La Pedrera de Barcelona. Estava ordenada cronològicament presentant l’evolució del procés de desocupació que va seguir mostrant el pas de l’escultura figurativa a l’escultura espaial.

Les obres d’Oteiza són fàcilment reconeixibles i suggereixen moltes coses. En qualsevol museu on es troba obra seva, no pots passar de llarg, al contrari. El fons existent al Museo de Bellas Artes de Bilbao sempre m’ha cridat molt l’atenció. La varietat d’obres i de materials ajuda a acostar-se a l’artista. Visitar la Fundación Museo Jorje Oteiza és gairabé imprescindible per poder albirar la dimensió i complexitat d’Oteiza. El paissatge que l’embolta, el seu taller que ens acosta a la seva forma de treballar,  poder veure els seus escrits, assatjos i poemes, és tot això el que et fa comprendre que la seva dimensió va  molt més enllà  del que a vegades sembla reconèixe-l’hi. El que més em crida l’atenció és l’evolució de l’artista i sobre tot, la reflexió i el pensament que hi ha darrera de cada una de les seves obres. Potser per desconeixement, obres d’altres artistes sembla que es queden en el pla de la cerca de materials, de les possibilitats de treballar amb tots ells i res més. El cas d’Oteiza és diferent. Va ser un gran pensador i com a tal va questionar i reflexionar sobre aspectes globals de la humanitat per a baixar després a la concreció i el detall del ésser humà. Les seves consideracions van anar més enllà de l’estética i de la plàstica i sobre tot es va implicar en la realitat del seu país, Euskadi. Un tret per a mi important és el fet que tota la seva producció és el resultat d’una profunda meditació. En aquest sentit, les seves obres t’aboquen a la consideració intelectual i no tant a la reacció primària del plaer de la seva contemplació.

Les paraules que obrien el programa de mà eren prou significatives:

L’art no transforma res, no canvia el món, no canvia la realitat.

El que l’artista transforma de debò, mentre evoluciona, transforma i completa els seus llenguatges, és a si mateix. I és aquest home, transformat per l’art. qui pot des de la vida transformar la realitat.

Aquestes paraules son un clar indicador de la tasca educativa que va empendre i en algunes de les estrevistes que va concedir parla de la importància de l’educació estètica dels infants.

Quan acabes de veure una exposició, sempre queden les ganes i la curiositat de saber més d’un artista i de conèixer millor el seu pensament, la seva producció artística i poder-lo relacionar amb altres expresions artístiques i culturals amb les que va compartir època. La publicació a primers de l’any 2016 d’ Oteiza, catálogo razonado de escultura a càrrec de la Fundación Museu Jorge Oteiza, i elaborat per Txomin Badiola, és una obra fonamental per acostar-se a aquest artista. És una guia per poder-se endinsar i intentar comprendre una mica la seva complexitat.

Recomano veure diversos videos existents a YouTube perquè son un primer esgraó per penetrar en aquest gran personatge. Per exemple: Jorge Oteiza (in memoriam)  o Jorge Oteiza: El espacio y el tiempo en la escultura. 

 

 

 

Advertisements