Un Thyssen mai vist

L’ exposició que es pot visitar a CaixaForum titulada Un Thyssen mai vist, recull 63 peces de la col·lecció del museu. La majoria han sigut traslladades per primer cop (42) i unes poques estan dipositades al MNAC. Cal recordar que en els seus inicis, aquesta col·lecció estava formada fonamentalment per pintura dels Països Baixos. La  segona generació Thyssen-Bornemisza ja va ampliar el contingut de la mateixa fins l’actualitat.

Aquest apunt el que pretén és animar a anar a  l’exposició. És molt interessant poder veure de costat peces d’un mateix àmbit pictòric resolt de formes tan diferents, segons les èpoques i les tendències de cada artista.

No es tracta d’una ordenació cronològica de les obres, sinó per àmbits pictòrics. En primer lloc estan les obres de temàtica religiosa, àmbit considerat la matriu de la resta de gèneres.  És així perquè moltes vegades les obres contenien petits paisatges, retrats (tot sovint quedava recollida la imatge del mecenes), natures mortes, etc.

Un exemple el tenim en aquesta Anunciació del Greco corresponent a la seva etapa italiana (1614). Veiem un paisatge, un gos que ens dóna idea de la vida quotidiana i l’edifici com escena urbana. Tots aquests aspectes evolucionaran per a donar lloc a àmbits ben diferenciats.

Greco. Anunciació. Col·lecció Thyssen
Greco. Anunciació. Col·lecció Thyssen

El segon grup d’obres  és el corresponent al retrat, que com s’ha indicat al parlar de la pintura religiosa, ja apareixia expressat  en l’imatge del donant, del mecenes en algunes obres. De manera definitiva va donar el salt per passar al tractament aïllat de les figures i en concret dels retrats.

Aquest apartat és molt ampli, abastant obres de Rubens, Ribera, Rembrant, Hopper o Picasso. Donada la diversitat d’obres, és molt interessant veure la quantitat d’informació que ens aporten de l’època en la que van ser pintades. Un exemple en tenim en el Retrat d’una dona filant (1531) del pintor Maerten van Heemskerck, que ens mostra el paper de la dona en la societat del moment així com les activitats i estris que s’utilitzaven.

Algunes criden l’atenció pel detall (com és el cas de Rubens)

Una subcategoria dels retrats son els autoretrats. En destaquen un parell.

Rembrant. Autoretrat de l'artista. Col·lecció Thyssen
Rembrant. Autoretrat de l’artista. Col·lecció Thyssen

Rembrant, amb un Autoretrat amb gorra i dues cadenes, que ens mostra el que era important per a ell: dir que era pintor. Això es dedueix per la cadena que llueix i que en el seu moment era indicador de reconeixement social com artista.

I el de Max Beckmann:

Max Beckmann. Autoretrat amb mà alçada. 1950. Museu Thyssen-Bornemisza
Max Beckmann. Autoretrat amb mà alçada. 1908. Museu Thyssen-Bornemisza

Llegint la fitxa  que facilita el Museu Thyssen-Bornemisza sobre aquesta obra, em va sorprendre llegir que relacionaven a aquest pintor amb Shiele, perquè al veure el quadre vaig pensar que podia ser d’ ell. És evident que entre els pintors d’entre guerres existeixen trets comuns que ajuda a relacionar-los entre si.

El tercer àmbit aplega natures mortes i bodegons. Aquí es mostra una selecció (evidentment subjectiva i en funció de les  preferències personals)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La part final està dedicada a escenes de paisatge. De nou ens trobem davant d’una varietat d’artistes i de temes important. Així podem contemplar l’obra de Joachim Patinir Paisaje con el descanso en la huida a Egipto  o Jan Brueghel i el seu Crist en la tempesta del mar de Galilea, tots dos del s. XVI, passant per Gustave Coubert i el seu El rierol de Brème del 1866 o Camille Pisarro del XIX o l’espectacular quadre de Max Ernst, Arbre solitari i arbres conjugals del 1940 

Emi Nolde.Núvols d'estiu. 1913. Museu Thyssen-Bornemisza
Emil Nolde.Núvols d’estiu. 1913. Museu Thyssen-Bornemisza

He de reconèixer que l’obra d’Emil Nolde sempre m’ha atret pels colors i per la representació que fa del mar, per tant no puc deixar de citar la seva obra Núvols d’estiu del 1913. Cal recordar que les seves obres van formar part de les obres anomenades “degenerades” pel govern nazi i com a tal van estar retingudes fins que el Govern Alemany les va vendre.

 

Em deixo moltes obres al tinter a Pintura de que cadascú pugui descobrir-les en funció dels seus gustos. I una recomanació, visiteu el web del Museu Thyssen-Bornemisza i cerqueu informació sobre les obres i observeu l’espai en el que habitualment estan ubicades. D’aquesta manera es poden relacionar amb d’altres obres i es pot tenir una visió més general. No és el mateix que veure les obres directament, però és una bona eina i val la pena aprofitar-la.

Anuncis

2 thoughts on “Un Thyssen mai vist

  1. Gràcies per les explicacions. Tenia pensat anar-hi aquestes festes i no he pogut. Faré el possible per visitar-la. Una oportunitat com aquesta cal aprofitar-la

Els comentaris estan tancats.