A voltes amb l’Educació

És per tots coneguda la manca de consens que la LOMCE o popularment anomenada Llei Wert, va generar en el parlament i en gran part de la població durant la seva tramitació i posterior aprovació.

Les noves circumstàncies polítiques, propiciades per la manca de majoria absoluta del govern actual ha fet, que el propi govern,  coneixedor de les crítiques  que s’han expressat tan des de dins del seu partit, com des d’algunes comunitats autònomes i des de els altres partits polítics, hagi corregut a modificar alguns dels aspectes de la citada llei. És evident que el nou govern no volia començar el seu mandat veient-se qüestionat per sectors del PP (al marge de l’oposició) i ja en la sessió d’investidura van anunciar la modificació de la valoració acadèmica de les revàlides.

No és menyspreable aquest pas enrere, però tampoc podem ser tan babaus com per a no veure que no ha sigut un avenç atribuïble només als partits, sinó una maniobra estratègica del nou govern. Que tothom estigui satisfet no ens pot fer perdre de vista la realitat. Davant de la presentació aquesta setmana dels resultats  de la prova TIMSS (Estudi de les Tendències en Matemàtiques  i Ciències), el secretari d’ Estat d’ Educació, Marcial Marín, va declarar  que Espanya està “en el buen camino” i va atribuir l’èxit a  “una nueva ley educativa (LOMCE) que ha pretendido atender a la diversidad”. És estrany que hagin corregut a modificar alguns aspectes de la LOMCE i que vagin traient pit per la formació d’una comissió per parlar d’un possible pacte d’Educació, i amb pocs dies de diferència, es dediquen a lloar els resultats obtinguts gràcies a l’esmentada llei. Aquí es veu el llautó!

És simptomàtic de la importància que es dóna a l’educació, el fet que revisant els estudis  del CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques), es veu que el darrer que es va dedicar explícitament a aquest tema, es del 18 de novembre de 2008: “Imagen social de la educación en España”. I des d’aquesta data fins ara, s’han realitzat 15 estudis més de diverses temàtiques.

Sorprèn més quan a l’ analitzar els problemes que més preocupen a la població espanyola i que queden recollits en el Barómetro mensual que elabora el mateix CIS (el darrer del setembre de 2016), si agafem les respostes dels que consideren el principal problema tant a nivell global com si s’analitza tant en quant els afecta a ells personalment, l’EDUCACIÓ sempre apareix en sisè lloc,

CIS. Barómetro 09/2016

Si tenim present que hi ha una llista de 46 problemes, que l’educació ocupi el lloc 6, denota un nivell de preocupació de la població molt elevat. I caldria treure ja el problema de la falta de govern, pel que presumiblement, en el proper baròmetre, pot situar-se en el cinquè lloc. Aquesta prioritat de la ciutadania no sembla correspondre’s amb l’interès demostrat fins ara pels governs del PP.

 

Caldria aprofundir molt més en el significat d’aquesta preocupació de la població. Si es miren els objectius de l’estudi del CIS de l’any 2008:

  1. ¿Cuáles son los factores, elementos, indicadores que articulan la percepción social de la calidad educativa?
  2. ¿Qué se entiende/percibe como calidad educativa según etapa-nivel-ciclo educativo: primaria, secundaria, bachiller?
  3. Percepción del cambio a este respecto en España en los últimos años. Elementos que están detrás de ese cambio.
  4. Ejes estructurales que definen la calidad educativa.
    1. Titularidad del centro: público, concertado-religioso, concertado-no religioso, privado-
      
      religioso, privado-no religioso, internacional.
    2. Agentes implicados: instituciones públicas (estatales, autonómicas, rurales, urbanas,...);
      
      políticos (la y los políticos, leyes: LOE, LOCE,...); familia (tipos de familias), técnicos
      
      (profesorado, equipos de apoyo formadores, dotación), AMPAS, alumnos.
    3. Contenidos curriculares: materias básicas, transversales, optativas,

es troben a faltar objectius relacionats amb el desenvolupament global de l’alumnat (valors personals i com a ciutadans, millora de les aptituds, maduració i relació amb l’entorn, etc. ) i no només que es tractin aspectes curriculars. El Pacte per l’Educació esperem que incorpori aquests punts i que contempli un canvi substancial en la formació inicial dels mestres. Fora be tornar a recuperar el sentit de “mestre”, persona amb autoritat moral reconeguda pels seus alumnes, que segueixen les seves indicacions a fi d’aconseguir un bon nivell de coneixements i paralel·lament, desenvolupar-se com a persones.