Renoir entre dones. Fundació MAPFRE

El  mes de setembre representa la tornada a la quotidianitat, és l’inici de curs escolar i tb coincideix amb l’inici de la temporada musical i artística de la ciutat. Dies enrera vaig comentar el Rèquiem de Verdi tot remarcant aquest paper de tret de sortida del curs i ara voldria escriure sobre l’exposició que es va presentar aquesta setmana a la Fundación MAPFRE de Barcelona: Renoir entre dones, De l’ideal modern a l’ideal clàssic. Es podrà visitar fins el 8 de gener de 2017.
Les obres provenen dels Museus d’Orsay i de l’Orangerie de París principalment, encara que tb es poden veure algunes obres del Museu Cau Ferrat de Sitges.

L’obra de qualsevol artista cal emmarcar-la en el context històric, polític i social de la seva época si no es vol caure en un reduccionisme i en una visió parcial. És per això que cal tenir present el període que al que corresponen les obres que s’exposen. Estem parlant del tombar del segle XIX al XX i aquest tipus de canvis tenen una repercusió en el conjunt de la societat. Per tant hem de començar recordant el paper que juga París en aquests moments i el desenvolupament i consolidació del impressionisme com a corrent artística des de finals del 1830, però principalment a partir del 1869. No oblidem que ens trobem en l’adveniment de la Tercera República i amb aconteixements com la Comuna de París o la fundació de la Segona Internacional que volia dotar al moviment obrer d’un fórum de debat i de desenvolupament d’idees. Es va introduir l’electricitat i la ciutat estava en plena ebullició.

En aquest caldo de cultiu és en el que es movien i creaven els impressionistes. Van començar a utilitzar color purs, van prescindir del negre, va adquirir una importància cabdal la llum i volien captar el moment. Van sortir a pintar fora dels estudis i en definitiva, captaven millor la realitat que els envoltava.

El primer apartat de dones que podem veure a l’exposició, és el dedicat a les dones de París. En diferents circumstàncies i situacions,  en alguns moment sofisticada, però sempre una dona molt real. És a partir del 1881 que Renoir trenca amb l’impressionisme i fa un viatge a Itàlia del que torna molt Influenciat per Rafael i el Ticià. Destaca el quadre Femme nue dans un paysage del 1883, on es percep ja un canvi en el tractament del volum i sobre tot en el dibuix.

El famós quadre Bal du Moulin de la Galette és un exemple del tractament de la figura de la dona. Una persona que en l’àmbit públic es comporta amb naturalitat, alegre, riallera i compartint amb altres dones el goig de viure. Es destaca el diferent tipus de dona que pinta Renoir del que representava per exemple, Tolouse-Lautrec.

Les obres dedicades a la figura de la maternitat, en les que va utilitzar com a model la seva dona i els seus fills, o una neboda que feia tasques de mainadera a casa seva, em van sorprendre i agradar molt. En particular Maternité, l’enfant au sein ou Madame Renoir et son fils Pierre del 1885. Per a mi eren menys conegudes i denoten una sensibilitat extraordinària, sense caure en cap moment en la sensibleria. El tractament de la dona ajuda a copsar les imatges de les banyistes o els nus en general, en harmonia amb l’entorn, amb el verd boscà, les plantes i l’aigua. La dona forma part d’aquesta natura, és un element més. La seva darrera obra, finalitzada poc abans de morir, Les baigneses del 1919, a pesar d’haver-la vist en diverses ocasions, segueix impressionant-me molt. M’agrada la proporció de les figures, el tractament de la llum, els colors, càlids i al mateix temps, vius, l’equilibri en la distribució de l’espai i sobre tot, l’expressió dels cossos i de les cares.

La sèrie d’obres sobre flors, reconec que no em van agradar tant. Aquest és ja un aspecte de gust personal.

Al costat de les obres de Renoir, es poden veure escultures de Degas, pintures de Picasso, Van Gogh, Bonnard o Cezanne, entre d’altres. D’aquesta manera es poden veure les influències d’uns artistes sobre els altres.

Com es llegeix en el dossier de premsa:

La proposta que representa aquesta exposició enclou, a més, un significat català molt
especial: fa pràcticament un segle, el 23 d’abril de 1917, es va inaugurar al Palau de
Belles Arts de Barcelona una mostra que, titulada Exposició d’art francès i promoguda
per Ramon Casas, Santiago Rusiñol i altres artistes catalans, va presentar a la ciutat
prop de 1.500 obres dels grans artistes francesos del moment: Cézanne, Degas,
Manet, Monet, Morisot, Pissarro, Puvis de Chavannes, Renoir i Sisley. La finalitat
d’aquest esdeveniment era mostrar la importància de l’art francès sorgit a partir del
darrer terç del segle XIX. Entre les obres de Renoir incloses a l’exposició –«tal vegada
el més ben representat dels impressionistes»– destacava «el portentós Moulin de la
Galette, que no es pot contemplar sense sentir esgarrifances d’una delectança gairebé
anguniosa», comentava el periodista José Francés a La Esfera en fer-se ressò de
l’exposició.
Finalment, Casas, Rusiñol i altres artistes responsables de la mostra van ser
condecorats pel govern francès en prova de gratitud.
Cent anys després, Renoir entre dones permet que Barcelona torni a tenir l’oportunitat
de contemplar aquesta icona del moviment impressionista, i de la pintura del nostre
temps en general.
Aprofitant la tornada del Bal du Moulin de la Galette, la mostra també ret homenatge
als pintors catalans que van viure i treballar a París a finals del segle XIX, els quals
també van dur les seves teles a aquell mític indret de Montmartre i les obres dels quals
van ser, sobretot, una aportació essencial a la renovació del panorama artístic nacional
d’aquells anys. És per això que s’han inclòs obres de Santiago Rusiñol, Ramon Casas,
Carles Casagemas i Manuel Feliu de Lemus, cedides per altres col•leccions i que han volgut sumar-se generosament a aquest projecte, que ha estat pensat específicament per a Barcelona.

Per sort queda temps com per tornar a veure l’exposició i descobrir coses noves.

2 thoughts on “Renoir entre dones. Fundació MAPFRE

  1. Del dia 9 d’octubre torno a començar a la casa Elizalde les visites a exposicions. Segur que l’anirem a veure.
    Josep

Els comentaris estan tancats.