Les exposicions del Museu de Ceret són de visita obligada. Sempre són una bona excusa per fer un tomb per un entorn on els colors són tan importants. Així que cal donar-se pressa per no perdes l’exposició actual dedicada a Arístides Mallol i als seu deixeble Henri Frère i al poeta Josep Sebastià Pons que està oberta fins a finals d’octubre.

Henri Frère (Saint-Genis-des-Fontaines, 1908-1986) est un artiste et professeur à Perpignan. Il fait la connaissance de Maillol en 1928 et lui voue d’emblée une grande admiration et une profonde amitié. En 1956 paraît « Conversations de Maillol », livre de souvenir écrit par Henri Frère, à qui l’on doit également de nombreuses photographies de Maillol au travail.

Personalment em van cridar més l’atenció les obres d’Henri Frère  (1908-1986) i de forma especial els gravats i les “plinthographies”, tècnica pròpia d’aquest pintor que es basa en treballar emprant una rajola, sobre la que es frega el paper impregnat amb pintures que tenyeixen  les rugositats i dibuixos existents a la superfície del maó d’argila. Va estudiar castellà a Madrid a principis dels anys 30 i va ser professor d’aquesta llengua en diverses ciutats i en especial a Perpinyà. S’explica que quan Antonio Machado s’exilià, Henri Frère junt amb un altre professor van anar a buscar-lo. Per desgràcia no van a ser a temps però Frère va realitzar diversos gravats del poeta que van obtenir un gran reconeixement. Crec interessant llegir l’article Antonio Machado par Henri Frère publicat al Butlletí Hispanique,  Année 1975  Volume 77  Numéro 1  pp. 72-73.

La diversitat de materials amb els que treballa, escultura, gravats, olis, aquarel·les, sanguines, etc. em van fer comprendre la capacitat d’innovació i d’investigació d’aquest artista, que per a mi va anar molt més lluny que el seu mestre, Arístides Mallol (Vegeu: Henri Frère. Conversations de Maillol). El que em sembla comú a les seves obres pictòriques i que les caracteritza, és l’ús de colors pastel, però amb una força que els dóna personalitat pròpia.