Espai Guinovart Agramunt

Tot sovint ens passa que per desconeixement, desídia o manca de planificació, ens deixem perdre espais on es realitzen activitats culturals d’interès. Aquest era el meu cas en relació a l’Espai Guinovart d’Agramunt.

Ubicat a la Plaça del Mercat, l’edifici actual és fruit de la remodelació de l’antic mercat que va estar obert fins el 1980.  És important saber els orígens perquè  ha condicionat el resultat actual. L’encarregat d’aquesta transformació va ser l’arquitecte Domènec i Torres i es va inaugurar l’any 1994. L’edifici consta d’una nau, on els laterals porticats, havien estat ocupats per parades tancades del mercat i l’espai central era on s’ubicaven les parades obertes. Aquesta distribució espacial permet situar les exposicions temporals en la zona dels porxos.

Tal com consta en totes les biografies de l’artista, la seva vinculació amb Agramunt prové de que era el poble de la seva mare i que va passar en ell, junt amb la família materna, els anys de la guerra. Molts cops s’ha parlat que els records d’infantesa marquen de manera permanent a les persones. En el cas de Guinovart, la relació amb la naturalesa i la força que va trobar en ella al llarg dels anys, li ve d’aquesta època. No sorprèn que volgués deixar precisament a Agramunt aquesta Fundació ni tampoc les tres obres que va fer expressament per aquest espai.

En un tríptic de la Fundació es poden llegir aquestes paraules de l’artista:

Es feia llum amb oli d’oliva, cera, espelmes. Les nits d’estiu, dormint a l’era, prop dels animals, dels fems, de la palla, del fang, dels conills, dels ous, dels galls i les gallines, els crits del porc pressentint la mort, el cul a l’aire cagant amb la complicitat de les pedres, els peus descalços caminant amb tècnica rasant per no punxar-te amb el rostoll.

Totes aquestes vivències són de quan tenia nou o deu anys, i estic convençut que una part de la meva trajectòria ha estat configurada per aquest passar, que sempre es transforma en present.

Les tres obres permanents són: la Cabana, el mural i l’Era. Un cop s’accedeix a l’Espai, crida l’atenció el Mural ubicat a la paret esquerra. Obra de grans dimensions, capta la mirada del visitant, però els seus colors suaus ajuda a integrar-la en l’espai i convida a la contemplació assossegada i a anar descobrint els petits detalls.

Ubicada al centre es troba La Cabana. Espai circular de 40 m. recull i expressa totes les vivències i situacions de la Guerra Civil. La negror de parts de les parets contrasta amb el color de terra de la resta. L’alzina que suporta la coberta del cel és un símbol més del lligam amb la natura així com el llamp que creua una zona de la Cabana. Ens recorda que l’ésser humà està plenament arrelat a la natura i que  és capaç de desfermar les forces més terribles de la mateixa. Aquest tipus d’obra en relleu, emprant materials, textures i colors existents a la naturalesa porta a recordar la relació que va tenir Guinovart amb artistes com Tàpies.

La tercera obra de l’espai és l’Era. Només amb el nom ja sabem que seguim amb una obra relacionada amb l’entorn i amb les activitats agrícoles de la zona. Està integrada per una base que és un cercle de 5,5 m on es recullen les feines del camp que es feien a les eres. Per sobre, penjat del sostre, estris i representacions de planetes que tanta importància tenen en el desenvolupament de les tasques dels pagesos. Personalment m’hauria agradat poder passejar per l’era, anar descobrint totes les figures en ella representades i al mateix temps, poder portar la vista al cel.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

2 thoughts on “Espai Guinovart Agramunt

  1. Crec que és un artista amb totes les lletres. Només veient la llista de tots els museus d’arreu del món on hi ha obra seva, es veu la importància que segueix tenint.
    En l’Espai Guinovart van fent exposicions entorn a temàtiques o enfocs diferents de la seva obra, això permet anar revisant el seu llegat i descobrir noves facetes.

  2. Vaig descobrir aquest artista quan era jovenet i em va impactar una instal·lació que hi havia al Macba, quan encara era al parc de la Ciutadella: una habitació plena de troncs pintats, amb el terra de pedres. No l’he tornat a veure mai més. I amb el teu article m’has fet recordar que tinc pendent l’espai d’Agramunt.

Els comentaris estan tancats.