Una visita a la Tate Modern és quasi imprescindible quan es va a Londres. I ara amb l’ampliació de l’edifici es pot dir que és visita obligada. A més de l’edifici del que ja s’ha dit moltes coses, és interessant visitar les diverses sales amb exposicions temporals o les Artist Rooms, on es van presentant obres d’artistes contemporanis.

Però primer cal pujar a dalt de la nova torre i veure Londres:

 

Tate modern. Artist Rooms. Louise Bourgeois
Tate modern. Artist Rooms. Louise Bourgeois

Ara ja podem entrar a la Artist Rooms per veure una selecció d’obres de l’artista Louise Bourgeois. Va néixer a París l’any 1911 on els seus pares dirigien una galeria d’art. Als 27 anys es va traslladar a  New York. Els primers anys de la seva carrera els va dedicar a dibuixar i a pintar, no sent fins els anys 60 quan va començar a utilitzar altres materials com la fusta, el làtex, pedra, bronzo i el tèxtil per construir les seves escultures. Veure la cronologia

La veritat és que la seva obra impacta, no deixa indiferent. I encara més si es van llegint els cartells explicatius corresponents a cada obra. Una de les més conegudes és Mamam del 1999. La gran aranya a la que li atribueix les qualitats que per a ella va tenir la seva mare: protectora i sempre present. Aquest cop estan presents dues de mides més petites, una de terra i l’altre penjada a la pared.

 

Però en aquesta exposició es poden veure moltes obres realitzades amb robes. És un re-aprofitament de materials presents a l’estudi de l’artista als que s’ha dotat d’una expressió i d’un nou sentit.

En l’obra que representa una parella fent l’amor (COUPLE I, 1996), explica que considera que la posició que denota més llibertat és la de totes dues persones suspeses en el aire. És molt senzilla, però al mateix temps té una gran expressivitat: la posició del cap recolzant-se en l’espatlla de l’altre, els braços al voltant del cos de l’altre. A pesar del color fosc, no resulta gens dura ni agressiva, ans al contrari, dóna una sensació de tendresa, de pau, d’estar bé, … No em sorprèn que s’hagi agafat per il·lustrar la portada del catàleg de l’exposició “A woman without secrets”.

IMG_1998IMG_1997

Louise Bourgeois. Cell XIV (Portrait) 2000
Louise Bourgeois. Cell XIV (Portrait) 2000

 

És molt interessant l’obra Celll. N’ha fet diverses i vol representar diverses formes del dolor: emocional, psicològic i físic. Al mateix temps el fet de que hi hagi tres cares ens dóna idea de la complexitat de la naturalesa humana o també la representació de les tres etapes de la vida d’una persona: el naixement, la joventut i la maduresa.

IMG_1996

Aquesta obra, integrada per tres cames, sembla una continuació de l’anterior, Cell. Son també tres elements, la cama del pare, la d’una persona jove (o la mare) i la d’un infant. La del pare amb una ferida i en proporció molt més gran que les altres: ens crea desassossec a pesar d’estar juntes i de compartir l’espai. La posició del peu, paral·lel al terra, ja indica que no és una posició relaxada, penjant, sinó que és conseqüència d’estar recolzada sobre una base, fent força.  L’ús del vermell segur que no és gratuït i accentua l’agressivitat, el sentiment de dolor.

No pretenc descriure totes les obres exposades, només voldria esperonar a buscar, llegir i reflexionar sobre l’obra d’aquesta artista de la que en els darrers anys s’han pogut veure exposicions monogràfiques a tres museus importants d’Espanya: El Museu Reina Sofia (16 novembre, 1999 – 14 febrer, 2000), el Museu Picasso de Málaga (2015) i el Guggenheim de Bilbao (18 de març de 2016 – 4 de setembre de 2016).

One thought on “Louise Bourgeois a la Tate Modern

  1. Només conec la seva obra per fotografies, però sembla que tingui un punt d’inquietant i de revulsiu. Seria interessant saber si aquesta artista guarda vivències dolentes de la seva infantesa.

Els comentaris estan tancats.