Immediatesa: nova forma de vida i d’educació

A l’entrevista de Borja Hermoso que va fer a George Steiner i publicada a Babelia el passat 2 de juliol, el periodista pregunta al filòsof:

El ruido y la prisa… ¿No cree que vivimos demasiado deprisa? Como si la vida fuera una carrera de velocidad y no una prueba de fondo… ¿No estamos educando a nuestros hijos demasiado deprisa?

Steiner: Déjeme ensanchar esta cuestión y decirle algo: estamos matando los sueños de nuestros niños.

Steiner fa referència a l’educació que es dóna als infants amb l’exigència de que siguin adults ben aviat. No es permet que aprenguin en base a fer – equivocar-se – corretgir – aprendre de l’error. La societat demanda que es sigui productiu ben aviat.

Fa molts dies que dono voltes al tema de la pressa, de la immediatesa en la que tots ens trobem immersos. Aquesta forma de vida planteja la qüedtió de la infantilització de la societat. És característica comú dels infants el voler una resposta immediata a les seves necessitats. Tenen gana i ploren, volen una cosa i la senyalen, veuen una joguina i la demanen al moment, si se’ls dóna un caramel no tenen espera i el volen menjar. Tot això que ens semblava normal en els petits, fa uns anys es va propagant als joves i no tan joves. Vull veure una pel.lícula, ha de ser ara i la busco a Internet i com no valoro la feina que hi ha al darrera, sinó que prioritzo el meu voler, la piratejo i la veig immediatament. Vull portar roba de determinada marca i si cal compro una imitació. Vull tenir diners ràpids i sense esforç.

Aquest model de vida és difícil de compaginar amb la reflexió, la calma i la serenitat necessàries per poder fer un debat tranquil i assosegat de les situacions. S’entén aleshores que els dirigents polítics creguin que es pot prescindir de la Filosofia en els plans d’estudi. No cal i no és convenient   aprendre a raonar, a valorar cada cosa, a saber esperar.

L’entorn econòmic ha entés aquesta necessitat d’immediatesa i s’està prioritzant tot el què comporti que el consumidor gaudeixi del producte triat, en el mínim de temps possible. “Vull una cosa i abans de dues hores ha d’estar a les meves mans”. Si els adults ens movem amb aquests premises, què podem exigir als infants i als joves?

S’ha deixat de valorar el temps d’espera, d’imaginar com serà una cosa, de saber que cal un esforç per obtenir-ho. Sempre es sentirà a algú que digui que no es pot anar contra corrent, que la societat va en aquesta direcció i que no es pot fer res per aturar-la. És veritat que cal ser molt fort i estar molt convençut per afrontar aquestes situacions i no deixar-se portar per corrents gregàries.

No es sorprenent que existeixin ja llocs de desintoxicació de l’ús de les tecnologies de la informació, on no està permés l’ús del móbil. Però el més decebedor és que aquests llocs programen un munt d’activitats per tenir el temps ben ocupat i no sentir l’absència del telèfon. No ensenyen a recuperar el gust per la contemplació, per la conversa, per compartir aficions, per passejar relaxadament, no, també cal viure de presa, de presa, en aquests nous “santuaris del relax”