Com encara estarà uns dies en cartell l’obra André i Dorine, que posa en escena la companyia Kulunka Teatre al teatre Poliorama, faig aquest apunt per aconsellar que es vagi a veure. Han visitat ja més de 20 països els darrers quatre anys  i segur que seguiran viatjant, així que espero que aquest consell pugui  servir encara per a molta gent.

Crec que la primera cosa a destacar és la pròpia idea de l’obra i de l’ús de màscares i de mímica. És evident que això permet que sigui vista per un gran nombre de persones, ja que la llengua no és l’element de comunicació. I dins del col·lectiu de persones que poden gaudir de l’obra, estan incloses també les que tenen dificultats auditives (en major o menor grau). Em sembla fabulós. És tornar al llenguatge primigeni, el que ajuda i permet tenir una comunicació bàsica amb un altre, emprant el llenguatge corporal. Aconseguir un bon resultat no és fàcil. No es disposa de la veu, ni de l’entonació ni de les paraules: només el gest.

Un altre element és el de les màscares que també es podria convertir en un entrebanc i no ho és. Estem acostumats a que és la cara l’encarregada d’expressar les emocions i busquem els ulls o la boca dels altres  per saber que  estan sentint. En aquesta obra no és així. Insisteixo,  és el cos el que ens mostra tot el ventall de sentiments i emocions dels protagonistes. Sabem quan estan contents, quan estan enfadats, quan estan enamorats, feliços, preocupats, etc. pel seu gest. Cal dir que les màscares son precioses i elles ajuden a entendre l’obra.

D’alguns comentaris que he sentit, es podria deduïr que aquesta obra parla de l’Alzheimer, és cert, però de molt més. L’aparició d’aquesta malaltia en un dels membres de la parella, serveix de detonant per explicar l’evolució de la relació a mesura que avança l’Alzheimer, però al mateix temps crec que André torna a descobrir a Dorine, no la mateixa evidentment, però una persona que el posa a prova i que al mateix temps és capaç de manifestar-li una gran tendresa.

Al principi tenim la percepció d’una parella instal·lats en la rutina i que es dediquen a fer-se la guitza un a l’altre. A André li costa acceptar la nova situació, no la vol veure perquè implica un canvi radical en la seva vida. Però va entrant. Van apareixent els sentiments.

I en el pati de butaques també.

Ens presenten un drama, però com tot drama te també moments de comèdia perquè tots dos aspectes formen part de la vida. I el públic riu una mica i baixa la tensió i pot seguir el drama.

L’evolució de la malaltia, el tractament del drama trufat d’humor, les tornades al passat que ajuden a entendre  d’on ve la parella, tot el conjunt manté un ritme molt adient. És àgil i ràpid, però dóna temps per pair el que s’acaba de veure en l’escena anterior. Aquest a obra és de digestió lenta, necessita tranquil·litat i retornar sobre la mateixa moltes vegades. Cal no perdre cap dels aspectes  que ens posa davant dels ulls. Absolutament recomanable.

2 thoughts on “André i Dorine de Kulunka Teatre al Poliorama

  1. Que ben explicat. Es com si tornés a veure l’obra i hi descobrís nous matisos.

Els comentaris estan tancats.