The music lovers de Ken Russell

La pel·lícula de Ken Russell sobre Tchaikowsky estrenada l’any 1970 va tenir un gran  impacte en el seu moment. No es pot oblidar que un any abans havia arribat un altre obra del mateix director “Women in love”, basada en la novel·la de D.H. Lawrence i que l’any 1971 s’estrenaria The Devils. La filmografia de Russell estava molt present i era absolutament trencadora i impactant en una societat, com l’espanyola, que estava vivint encara sota la dictadura.

Revisant la música de Tchaikowsky m’ha portat a recuperar aquesta pel·lícula. És evident que es tracta d’una adaptació lliure de la vida del músic i que els anys passats fan que aspectes relacionats amb la homosexualitat del músic, avui en dia possiblement serien tractats de manera diferent. La seva mort per exemple, no està del tot clar que no fos un suïcidi o un suïcidi induït. L’aparició de documents i cartes han aportat informació i han aixecat sospites sobre aquest tema.

La part onírica de la pel·lícula és de gran força i amb imatges esgarrifadores però també molt belles. Es cert que la dona de Tchaikowsky, Nina Milukova, va morir en un manicomi l’any 1917, però la presentació que ens fa d’ella correspon a la part més fosca i dramàtica. No es posa prou de manifest que era una alumna seva i en canvi, en certs moments sembla gairebé analfabeta en termes musicals. Tenir a Glenda Jackson al repartiment (també va treballar a Mujeres enamoradas i posteriorment i dirigida pel mateix Ken Russell, Salome’s Last Dance de Oscar Wilde), és un luxe, i és ben segur que va seguir les instruccions que el director li devia fer.

La part musical va anar a càrrec d’ André Previn (Berlín 1929), pianista, director i compositor, reconegut i guardonat en diverses ocasions per la música de pel·lícules com Irma la dulce de Billy Wilder o Gigi i The Four Horsemen of the Apocalypse de Minnelli, entre d’altres. No es pot oblidar que durant uns anys va treballar al departament musical de la Metro Goldwyn Mayer. Amb aquesta carta de presentació, el resultat no podia ser cap altre que una banda sonora ben aconseguida i harmonitzada amb les imatges i amb el personatge del músic.

Crec però que cal deixar una mica de banda el personatge de Tchaikowsky, per tenir la visió complerta de la pel·lícula. Quan es pensa que han passat prop de cinquanta anys de la seva estrena, no es te la sensació d’una pel·lícula antiquada, ni per la fotografia, ni per la manera d’explicar la història (que funciona perfectament). És interessant revisar les crítiques que es van fer en el seu moment a aquesta obra i que ens ajuden a situar-la i comprendre-la millor. Vull deixar aquí la ressenya que va fer  Johnny Web recollida a scoopy.com. Per un costat ens recorda que Ken Russell va fer varies pel·lícules dedicades a músics: Malher, List o Eldgar, i que ell mateix és un amant de la música. Al mateix temps,  no va pretendre fer una biografia de Tchaikowsky, sinó com explicava als seus seguidors: “the story of a homosexual married to a nymphomaniac”. També és important destacar la consideració que fa de Russell com a precursor de l’ús de la tècnica de incorporar talls molt ràpids que el feia més proper a Fellini que no pas a Bergman.

L’entrevista següent ens ajuda a entendre amb ulls d’avui aquesta pel·lícula i al seu director.

2 thoughts on “The music lovers de Ken Russell

  1. Ostres, quina coincidència! Justament la setmana passada vaig estar parlant amb el muntador d’aquesta peli i de moltes de les pelis de Ken Russell, Michael Bradsell! Justament va explicar q l’amor a la música clàssica és el q els va dur a una llarga col·laboració!

Els comentaris estan tancats.