A vegades les coses que tenim més a la vora ens passen més desapercebudes o sempre creiem que com és fàcil anar-les veure, les deixem per altres ocasions.

Feia temps que no havia tornat a visitar la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló i en fer-ho em va sorprendre de nou. Val a dir que l’organització actual de l’indret afavoreix el poder gaudir de cada racó. El croquis del poble, amb la ubicació de cada casa i disposar d’una audioguia que et va explicant que havia en cada lloc, ajuda a fer-te una idea de com podia transcórrer la vida dins de la colònia.

La singularitat d’aquesta colònia li ve en primer lloc pel fet de ser la única colònia tèxtil que en el seu moment emprava energia generada per màquines de vapor, en front de l’energia hidroelèctrica que era l’habitual en les altres colònies. Un altre aspecte a ressaltar era la seva proximitat a la ciutat de Barcelona i com a punt fonamental la personalitat de la família Güell i les seves relacions amb el mon artístic, cultural i polític de l’època.

En el seu moment va ser avançada en aspectes socials que queden ben materialitzats, per exemple, en la casa del mestre, al costat de l’escola dels nens. Importància de l’educació tant en quant permetia preparar al personal del futur i reconeixement de la tasca del mestre i de formes innovadores d’ensenyar. En aquesta mateixa línia social sorprèn veure com el convent de les monges permetia a les dones deixar els nadons al seu càrrec  i així elles podien seguir treballant. La casa del metge que vivia de forma permanent dins de la colònia, garantia no només la cura de la salud dels treballadors, sinó que en paral·lel, feia que l’absentisme laboral fos mínim. I per acabar de garantir que la gent no marxaria, existia un teatre on es programaven activitats els caps de setmana. No passen per alt els aspectes positius que totes aquestes condicions de vida, tenien pels amos.

Tots aquests edificis modernistes, pensats i construïts per diversos arquitectes de l’època (Francesc Berenguer i Mestres, Joan Rubió o Francesc Berenguer i Bellvehí), mereixen ser vistos.

I evidentment, la joia de la corona: la cripta de Gaudí, construïda entre 1908-1914

És difícil sintetitzar en poques paraules tota la riquesa, i no en sentit de luxe, que es troba en aquesta església. Diversitat de materials, de formes i de colors, donant vida a una estructura i a unes formes absolutament sorprenents. Quan es veu com “recreava” els arcs amb saquets de perdigons per obtenir les formes que després duia a la pràctica, prens conciència de la complexitat del pensament de Gaudí. Partint d’una idea, poc a poc anava donant-li vida i al final la feia realitat. I a tot s’afegia l’ús de materials tan diversos com el ferro, el formigó, els maons, els trencadissos, etc. Avui en dia  es parla molt d’innovació, i només cal recordar aquests precedents per entendre que, per sort, sempre hi ha que va per endavant.

Consell: cal anar

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Nota: aquest apunt està dedicat al blogaire de Rondalier

One thought on “La colònia Güell

  1. Ostres, què interessant! Jo vaig estar va anys amb un professor d’art, però ja no recordo res del que va explicar. Hauré de tornar. Per cert, moltes gràcies per la dedicatòria!

Els comentaris estan tancats.