Voldria destacar la iniciativa del Museu Frederic Marès de celebrar un cicle de concerts de petit format inspirat en les col·leccions del Museu. D’entrada implica col·laboració entre institucions, en aquest cas amb l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) i això sempre és positiu. A més comporta el tenir una visió amplia de la cultura i d’integració de les diverses arts que la conformen: com son la música i l’escultura. I de cara al públic contribueix a ampliar la mirada al permetre veure amb uns ulls diferents les obres d’art sota la influència de la música.

A tot aquest conjunt de fets, cal afegir el que son concerts de petit format, en el cas que comento com a màxim 60 o 70 persones i permeten seguir quasi frec a frec la interpretació dels músics. És evident que ajuda en la implicació del públic, es palpen les emocions dels artistes, es sent la seva respiració per l’esforç que estan fent, i l’expressió de les seves cares contribueixen a que s’estableixi un flux entre ambdues direccions.

Això no treu que com va comentar la Meritxell Tiana, que tocava el violí, la temperatura de la sala dificultava una mica l’afinació de les cordes. Però el fet que anessin explicant les peces que interpretaven i també les característiques dels seus instruments, va ajudar a entendre les dificultats i comprendre que els instruments son part fonamental per obtenir un resultat òptim.

Tant la Meritxell Tiana com l’Ariadna Cabiró, son integrants del grup La Ferlandina, que és un Ensemble de Música Antiga. En el programa de mà s’ens convidava a viatjar pels segles XVII i XVIII a través de la música, l’escultura i la pintura.

Sentirem obres de grans compositors del barroc que conversaran amb obres d’escultors de la mateixa època com Gregorio Fernández, Sebastián Dicete o Esteban de Rueda….La música italiana era un referent dins l’Europa de l’època i a Espanya es feu notar molt la moda i la predilecció per allò italià o italianitzat.

El programa va ser variat, anant d’Andrea Falconieri a Vivaldi, saltant a Scarlatti, Haendel i arribant a Luigi Bocherinni. Com a representant de la música que es feia a Espanya en aquella època van interpretar la Sonata núm. 84 en Re major del pare Antonio Soler. Personalment va ser la que més em va agradar, per això m’he permès posar aquí una interpretació de la mateixa.

 

Poder passar unes hores visitant el museu, parant una estona per sentir el concert, és tot un luxe. Ja només queda un concert del cicle que està programat pel proper mes de juny amb peces de Frederic Mompou. Una iniciativa a aplaudir i a esperar que el proper curs es repeteixi i si pot ser, s’amplii a altres museus i espais de Barcelona.

 

One thought on “Concert de Música barroca al Museu Marés

Els comentaris estan tancats.