Carmela de Jaume Plensa al Palau de la Música

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Des de començaments del mes d’abril es pot veure l’obra de Jaume Plensa, Carmela, al carrer Sant Pere més Alt de Barcelona, just a la cantonada amb l’edifici  del Petit Palau. En la web del Palau podem llegir en relació a Jaume Plensa:

Artista plàstic, escultor i gravador, Plensa ha experimentat amb el dibuix, els escenaris d’òpera al costat de La Fura dels Baus, les videoprojeccions o les instal·lacions acústiques. El material amb què treballa són les idees, i les seves referències són els poetes Canetti, Dante, Shakespeare, Blake o Valente.
El Palau de la Música Catalana convida aquest artista català internacional a ubicar algunes escultures per diferents espais de l’edifici modernista per meravellar el públic amb senzillesa. Plensa dialoga amb la tradició i les referències clàssiques, tot experimentant amb intuïcions per fer una aportació poètica i espiritual.
Unes obres que parlen al món; unes imatges que somien en un món nou.

La primera d’elles és Carmela del 2015. En paraules del propi artista:

“representa a una niña de Barcelona, una belleza mediterránea, una belleza fuera del tiempo, arcaica y de futuro, que quizás aún no ha descubierto que le interesa el arte”. Esta obra se inspira en una adolescente de Barcelona, a la que hace dos años, cuando tenía 14, fotografió y escaneó su rostro, con los ojos cerrados, hasta obtener una imagen en tres dimensiones que luego manipuló hasta obtener una forma comprimida. “Para mi este proceso es la fusión entre fotografía y escultura, entre lo efímero y lo eterno, y en definitiva entre lo humano y lo divino”, explica el artista.

Conèixer el procés creatiu d’una obra és important. Des de la primera idea del projecte, a com aquesta va agafant forma i com es materialitza donant pas a una obra acabada o bé com l’artista va decidint el material o materials que s’utilitzarà. Intentar comprendre la transformació i el pas a pas d’un obra contribueix a viure l’evolució creativa de l’artista.

Cada persona s’enfronta a les obres  amb visions diferents i aquesta és precisament una de les grandeses de l’art: cada individu les assumeix i les interioritza de maneres diverses, variants,  cada cop que es veuen es troben detalls nous i   trameten  sensacions i pensaments diferents. I un  pot intentar esbrinar el perquè d’aquests canvis d’apreciació de les obres.

Que Carmela tingui els ulls tancats, no és cap novetat. Les obres que es van poder veure a Ceret l’estiu del 2015, també els tenien: Chloe, Laura, Rui Rui’s dreams o Sanna’s dreams. M’agrada que sigui així. Carmela en mig del brogit de la ciutat, amb tot de turistes i gent anant amunt i avall pel seu costat, és capaç de quedar-se quieta i abstreure’s de tot el moviment per buscar dins d’ella mateixa la tranquil·litat i la pau necessàries per a seguir vivint i veient més enllà del mon immediat. La fesomia és amable, relaxada, de manera que convida a tenir una actitud com la seva. Fa que sentis la necessitat d’aturar-te, de contemplar-la sense preses, de caminar al seu voltant per descobrir que et vol dir.

És interessant contemplar la reacció de les persones que circulen al seu voltant. Uns es sorprenen, altres es limiten a fer-se la foto sense ni tans sols llegir el nom i l’autor de l’obra, les persones del barri miren encuriosides als turistes o passen remugant perquè els dificulten el pas. Curiós: poques persones la van envoltar completament, s’acostaven i tornaven a marxar pel mateix lloc que havien arribat.

És de ferro i d’unes dimensions considerables: 4,5 m d’alçada, però així i tot l’acaricies i la sents propera, amistosa.

Tot seguit vaig entrar al Foyer del Palau per a poder contemplar l’obra Silent music III. Sorpresa i malestar: el Foyer ple de gom a gom de gent, parlant, rient, entrant i sortint, etc. i una o dues persones només mirant l’obra de Plensa. Potser tots ja l’havien vist amb anterioritat …

D’entrada em va recordar l’obra Talking continents en quant al material i als espais buits que permeten el fluxe d’idees i pensaments. I la música és això: ens envolta completament, des del cap fins a la punta dels dits dels peus, però no només externament sinó també des de dins i cap enfora. Ens dóna coherència, fa que no oblidem que el llenguatge musical és consubstancial amb les persones i està en nosaltres abans de que parlem i ens acompanya fins al final. Aquesta obra em feia venir ganes d’entrar dins d’ella i poder copsar tota la força de la música.

Tot seguit volia torna a veure Rui Rui’s dreams i Sanna’s dreams. Frustració total. Només es poden veure si vas a un concert o fas una visita guiada al Palau. No tens cap altre possibilitat. Ni tans sols pagar la visita i anar directament a veure les obres si ja has visitat altres vegades el Palau. Vaig marxar empipada i decebuda.

 No cal dir que estic absolutament a favor de que es quedi Carmela de forma permanent a Barcelona. No ens podem permetre el luxe d’anar menyspreant un artista de la seva categoria i no és només un tema de “defensar el de casa” perquè si. Le valoració internacional de Jaume Plensa està fora de tot dubte i tenir una obra seva, engrandeix el patrimoni cultural de la ciutat i enriqueix a tots els seus ciutadans