Els realistes de Madrid. Museu Thyssen Madrid

Les exposicions que es presenten en les diverses seus del Museu Thyssen-Bornemisza, faciliten molta documentació, de manera que tan abans de visitar-les com després, permet treure’n el màxim de profit i de coneixements. I aquest cop no és l’excepció.

És per això que citaré les seves fons per fer l’apropament als artistes que es presenten en aquesta exposició. Ells no s’han definit mai com a grup, ni es van constituir formalment com a tal, però la realitat ens demostra que van ser una excepció entre els artistes que a mitjans del s. XX van tendir a l’abstracció romanent ells en l’art figuratiu.

Per saber una mica qui son:

Amalia, Antonio, Paco, Julio, Maria, Maribel, Esperanza: el primer grupo de artistas españoles en el que las mujeres ocupan un lugar destacado. Los siete habían nacido poco antes de la Guerra Civil y se conocieron en Madrid a comienzos de los años cincuenta. Estudiaron juntos, trabajaron y expusieron juntos, incluso se casaron entre ellos y han seguido siendo amigos desde entonces. (Catàleg de l’exposició)

També a títol introductori o d’apropament als artistes, crec  val la pena llegir l’article publicat a Babelia per Rut de las Heras Bretín, el passat 4 de febrer: Realistas en el Thyssen: el grupo que no fue, o visionar les fotos publicades en el mateix suplement de El País.

L’exposició ordena les obres en diversos apartats: Des de la taula a la finestra, L’art des dels llindars, Els murs del jardí, Estàtues i El carrer i la ciutat.

El primer que cal destacar d’aquests artistes és la importància que donen a la llum, i com aquesta és un component fonamental en les seves obres. El treball de les ombres i el reflex en els objectes els hi dóna volum i perspectiva. En moltes obres apareix una finestra com element per on entra la llum. L’obra de Francisco López, Ventana de noche. 1972, és l’excepció d’aquesta norma ja que la finestra no és l’entrada de llum.

Francisco López. Ventana de noche. 1972. Colección Banco de España
Francisco López. Ventana de noche. 1972. Colección Banco de España

Un antre aspecte que em va meravellar molt, va ser la perfecció del dibuix. En

Vaso-Isabel-Quintanilla. 1969
Vaso.Isabel Quintanilla. 1969

aquest cas no puc menys que citar l’obra d’Isabel Quintanilla, El vaso del 1969, dibuixat amb carbonet. És tal la senzillesa i perfecció que et quedes palplantada al seu davant estona i estona. D’aquesta mateixa artista  voldria destacar Repisa de baño del 1970 i Cuarto de baño del 1968.

Isabel Quintanilla. Cuarto de baño. 1968
Isabel Quintanilla. Cuarto de baño. 1968

Un tema que et ve al cap és la relació entre dibuix i fotografia. Son dues formes d’art diferents, la fotografia capta l’instant i en aquest cas el dibuix recrea una situació.

Altres obres com Lavabo y espejo. 1967 d’Antonio López son un exemple més de la perfecció en el dibuix

Paco López. Belén Moneo. 1970
Paco López. Belén Moneo. 1970

Les escultures de Paco López

impressionen. De cop descobreixes una que és de fusta, amb una finor que sembla de terrissa. Et mostra  les figures humanes amb tanta tendresa que et desperten un munt d’emocions, com el cas de Belen Moneo del 1970.

Julio López. El alcalde. 1972
Julio López. El alcalde. 1972

I que dir de les escultures de Julio López. La figura El alcalde de Julio López em va impactar. Es tracta de la representació d’una persona que va viure. Alcalde del seu poble durant la República, represaliat i havent d’iniciar una nova vida a Madrid com a carboner. Julio López fins i tot ha emprat un tipus de pissarra que es troba en el poble on va ser alcalde per fer aquesta obra.  El seu posat: cames un xic obertes, arrelades a la terra, els braços al costat del cos, mostrant fermesa resolució i no sensació de vençut. És una figura que traspua dignitat i que t’encomana coratge.

Però també l’escultura que està a l’entrada de l’exposició, Pareja de

Julio López. Pareja de artesanos. 1965
Julio López. Pareja de artesanos. 1965

artesanos. 1965, propietat actualment del Museu Reina Sofia, mostra amb un detall les mans, la roba, els objectes, que et pots quedar estona i estona descobrint noves coses. El posat de la dona, protector i al mateix temps recolzada en l’home, l’artesà envoltat de les eines que li donen nom i que el fan ser algú reconegut,…

Els quadres d’Antonio López son els que potser tots tenim més al cap, els identifiquem, sabem del seu rigor. Per a mi va ser una novetat veure com aplica les línies corbes per donar profunditat i una visió diferent de l’espai urbà. Un exemple d’aquesta tècnica el tenim a Gran Via. 1 de agosto. 7:30 horas del 2015 o en Ventana de noche.

Antonio López. Ventana de noche. 2013-2015
Antonio López. Ventana de noche. 2013-2015

Aquestes son mostres de la tasca de recerca que està duent a terme el pintor, de cara a expressar situacions que fins ara no havia pogut resoldre.

No coneixia tant l’obra d’Amalia Avia i em va interessar molt. Com recull ambients o carrers de Madrid o establiments que molts d’ells ja no existeixen. Benito Garcia Fontanero del 1988 o Filatelia Finarte del 1989 son un bon exemple.

Amalia Avia. Benito Garcia Fontanero. 1989
Amalia Avia. Benito Garcia Fontanero. 1989

Les obres relacionades amb l’apartat La calle y la ciudad, permeten posar en comú la visió que un mateix té d’aquell espai i el que ens presenten els artistes. Això és interessant ja que per molt que un carrer o unes cases puguin semblar objectes o espais neutres i objectius, un se’n adona de que no és veritat: la càrrega de subjectivisme, d’incorporar situacions personals que cada persona ha viscut en aquest espai, porta a percebre el contrast i les diferències entre ambdues realitats.

Per entendre-ho tot plegat, és molt adient aquesta cita de l’exposició:

…el realismo madrileño fue algo muy de su tiempo, algo difícil de imaginar sin el cine neo-realista o sin una novela como “El Jarama” de Rafael Sánchez Ferlosio.(…) Y la moda del arte abstracto actuó como un estímulo, por contraste, para decidirles a reivindicar el realismo

El que és cert, és que aquestes obres i els seus autors segueixen vius, segueixen interessant i arribant a les persones, tenen molt a dir i a expressar.

Hi ha molta informació sobre aquesta exposició a Internet que serveix per anar bussejant més i més en tots i cadascú d’aquests artistes (diaris, blogs, pàgines d’art, etc.) Convido a fer-ho.

 

Un parell de notes:

1.- Recentment ha hagut a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, una exposició de l’obra de Julio López. Cliqueu aquí per veure la informació existent en el web de la Real Academia.

2.- És aconsellable anar a l’exposició a primera hora del matí, tot just obrir. Les aglomeracions que es generen dificulten la visibilitat de les obres i el recolliment necessari per a gaudir d’elles

One thought on “Els realistes de Madrid. Museu Thyssen Madrid

Els comentaris estan tancats.