+HUMANS. Exposició al CCCB

Qualsevol exposició, sigui del tema que sigui, dóna peu a reflexionar i a buscar més informació. Però algunes d’elles poden provocar un cert neguit al plantejar-nos  preguntes que no tenen resposta avui per avui. Aquest és el cas de l’exposició +HUMANS que es pot visitar al CCCB. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Des del moment que veiem la imatge que apareix en el cartell, ens entra el dubte de qué planteja l’exposició.

Aquesta està ordenada en quatre seccions diferents. La primera d’elles es titula Capacitats augmentades. Permet veure pròtesis trobades del s XVI i l’evolució que han tingut. No només  en quant als  materials emprats i a la funcionalitat de les mateixes, sinó que planteja temes de futur molt importants. Un aspecte nou en quant a l’ús de la tecnologia, és el poder crear pròtesi a baix cost, emprant materials molt diversos i que es poden fer a casa seguin unes senzilles instruccions.  Aquest fet pot permetre donar visibilitat a persones que potser havien quedat marginades i que per manca de mitjans econòmics no havien pogut accedir a la normalització de les capacitats que havien  perdut per motius diversos.

Però es pot anar més lluny. La persona a la que li manca una extremitat sap que no la recuperarà mai i amb l’ajuda de la tecnologia, el que vol és aconseguir una pròtesi que superi fins i tot les capacitats que hauria pogut tenir amb una extremitat de carn i ossos. És capaç de buscar beneficis a la situació en la que es troba. En el món de la competició esportiva s’han vist persones que emprant aquest tipus de pròtesi han obtingut resultats extraordinaris. D’aquí que es plantegi on estarà el límit físic del nostre cos.

En aquest mateixa secció es pot veure un documental protagonitzat per persones que pateixen les conseqüències de la Talidomida. La gran contradicció que planteja  el rebutj cap aquestes persones per part d’una societat que és la mateixa que va permetre la comercialització d’aquest fàrmac. Moltes d’elles empren artilugis que els permet millorar la seva intern-relació amb els altres. En contraposició a la situació d’aquest col·lectiu es pot visionar un documental on una noia jove, de Veneçuela, visita a un metge de cirurgia estètica per demanar una avaluació del seu cos, per saber que és el que hauria d’operar-se per aconseguir el “canon de bellesa” establert per la societat. El resultat és aclaparador. Pràcticament hauria de retocar totes les parts del seu cos, i això amb 18 anys!.

La segona secció gira entorn al tema: Trobar-se amb d’altres. La qüestió que aborda aquest apartat te un doble camí d’anada i tornada. Per un costat s’intenta que les màquines cada cop més es comportin com humans: des de percebre i/o sentir emocions fins l’aspecte físic. En l’altre, ens trobem que cada cop es va mecanitzant més a les persones, incorporant eines tecnològiques en la realització de tasques que sempre s’ha cregut que pertanyien a l’àmbit exclusiu dels humans. La tecnologia podrà arribar a decidir per si sola? L’ús de la tecnologia en àmbits privats, posarà en dubte el paper i la capacitat de decisió de les persones?

Els ciborgs: implantació de xips en el cos humà no només per superar mancances sinó pel desig de poder gaudir de sensacions noves. Aquí ens podem tornar a plantejar, quin és el límit del cos humà? Es podrà seguir parlant d’humans?

Si existís un kit que ens permetés analitzar la compatibilitat emocional amb un altre persona, fins a quin punt seria convenient acceptar el seu diagnòstic o cal preserva-lo tot mantenint la intuïció i les emocions personals? Un projecte ha treballat en crear un aparell amb dos terminals adaptats als diferents sexes que conformen una parella, de manera que puguin mantenir relacions sexuals a distància. En aquest punt s’obria el debat en un aspecte ètic, es podria considerar infidelitat cap a la parella establer-ta, l´ús d’aquest aparell amb un altre persona diferent?

En el tercer apartat, titulat Dissenyant l’entorn, es presenten situacions derivades de la manca de recursos o millor dit, de la finitud o contaminació d’alguns bàsics. Es pot veure des del Respiracionisme propugnat per alguns i que afirma que les persones poden sobreviure només respirant aire pur, als que creuen que els humans poden provocar la Fotosíntesi a nivell individual, cosa que també els proporcionaria la capacitat de supervivència.  El que et fan notar és que ja s’ha arribat a un put on per exemple a la Xina venen aire del Canadà embotellat per poder respirar aire no tant contaminat com el seu, o que en la majoria dels països ja es compra l’aigua al supermercat; per tant com s’ha d’utilitzar la tecnologia per dotar als humans de mecanismes de supervivència en front a la destrucció del medi?

 Enllaç al documental El nostre pa de cada dia 

La darrera part es titula La vida en els límits. La manipulació en els neonats i l’aprofitament en la mort. Es pot utilitzar la tecnologia en els neonats per aconseguir noves funcionalitats o per alterar les habituals? On està el límit? De la mateixa manera es creu que després de la mort biològica encara queda energia en el cos. Es podria aprofitar aquesta energia per a l’obtenció de piles aplicables a diversos objectes. El negoci de la mort portat als límits.

La caiguda d'Icar. Jacob Peter Gowy 1636_1637
La caiguda d’Icar. Jacob Peter Gowy 1636_1637

Un cop vista l’exposició pren més sentit el quadre amb el que s’inicia la visita: La caiguda d’Icar. Jacob Peter Gowy. 1636-1637. La llegenda d’Icar i Dedal ens recorda que la transgressió de les lleis de la naturalesa comporta riscos i pot portar a la destrucció i la mort. Al mateix temps som conscients que la ciència ha de seguir investigant. Un cop més cal reflexionar sobre els límits, no només físics sinó també ètics. Evidentment el futur és incert. El debat està obert.

 Nota: en aquesta adreça existeixen enllaços a publicacions i conferències realitzades al voltant d’aquet tema.

2 thoughts on “+HUMANS. Exposició al CCCB

  1. El que també és cert és que els principis étics i de comportament social han canviat molt i es fa difícil valorar les respostes que es poden donar d’aquí a uns anys si es generalitzen aquestes pràctiques.

  2. Doncs si, és una exposició per mi una mica inquietant , alguns temes/invents, són positius sobre tot els que milloren la vida el les persones. Ara bé altres per mi plantejan molts interrogants,
    Fins on podrà arribar la humanitat.
    És com sempre qualsevol invent pot derivar , i es pot usar en contra de la humanitat . ho coneixem bé això , al llarg de la història.

Els comentaris estan tancats.