Audició musical

En la capçalera del blog es pot llegir com a declaració de principis, el desitg de compartir aficions i idees amb d’altres persones de les que sempre aprenc.

Tinc la gran sort de poder participar en un grup de persones unides per l’estimació a la música. Uns son professionals del sector, d’altres grans aficionats i  coneixedors del mon musical i d’altres als que ens agrada molt la música però que el nostre bagatge és més minso.

Fa uns dies es va organitzar una Audició musical que ens va permetre escoltar obres de tres grans músics, nascuts fora del Regne Unit, però que ja en vida van tenir una relació intensa amb aquest país i en particular amb Londres. Aquesta ciutat era en aquells moments paradigma de ciutat oberta, cosmopolita, rica en cultura i en estimar la música.  Es tracta de George Frideric Händel, Joseph Haydn i Antonin Dvorak. Un punt afegit  en l’audició va ser que tots els enregistraments corresponien  a orquestres angleses.

El cas de Händel és el més emblemàtic, ja que va morir a Londres el 14 d’abril de 1759, sent enterrat a Westminster. Des de 1713 era músic  de la cort i la seva implicació amb el Regne Unit el va portar a ser el director de la La Royal Academy of Music el 1719, càrrec que va conservar fins el 1734, encara que amb alguns lapsus de temps en els que viatjà a Itàlia a la cerca de cantants i llibrets. El seu reconeixement al Regne Unit arriba al punt que a l’Enciclopèdia Britànica es pot llegir:  “German-born English composer”

George Frideric HandelGerman (until 1715) Georg Friedrich Händel, Händel also spelled Haendel (born February 23, 1685, HalleBrandenburg [Germany]—died April 14, 1759, LondonEngland), German-born English composer of the late Baroque era, noted particularly for his operasoratorios, and instrumental compositions. He wrote the most famous of all oratorios, Messiah (1741), and is also known for such occasional pieces as Water Music (1717) and Music for the Royal Fireworks (1749).

Vam escoltar el Concerto Grosso op. 6, núm 5 en re major, en una gravació del 1968 de la discogràfica Decca interpretada per l’ Academy of St. Martin-in-the-Fields. Neville Marriner, director. Es tracta d’un concert per a orquestra de corda i era admirable la nitidessa amb que es podia sentir cada instrument. (Aquest és un exercici que m’agrada fer: tractar d’anar sentint cada instrument i identificar-lo).

En segon lloc vam escoltar la Simfonia núm. 103 en mi bemol major de Joseph Haydn, anomenada Drum Roll. Aquí ja vam tenir un intercanvi semàntic, per decidir com es diria en català aquesta obra. Va funcionar Internet amb les cerques a diccionaris diversos per arribar a l’acord que dir redoblament de tambors era correcte! (Per si algú vol ampliar informació, poso l’enllaç a les notes del programa de la Chicago Symphony Orchestra que m’han semblat interessants). Com es pot llegir a Wikipedia:

La Sinfonía n.º 103 en mi bemol mayorHoboken I/103, es la undécima de la serie de doce sinfonías tituladas Sinfonías de Londres (números 93-104) compuesta por Joseph Haydn. …

La sinfonía fue la última de las doce sinfonías en componerse para ser interpretadas en Inglaterra durante los dos viajes de Haydn allí (1791179217941795). La música de Haydn era muy popular en Inglaterra antes de que viajara allí y los aficionados musicales británicos llevaban tiempo demandando una visita del compositor austriaco. La recepción del compositor en Inglaterra fue de hecho muy entusiasta y las visitas al país fueron uno de los periodos más fructíferos y felices de la vida del compositor. Haydn compuso la sinfonía del «Redoble de timbal» mientras residía en Londres durante el invierno de 1794–1795.

Amb això quedava del tot clar el perquè el nostre conductor, l’amic Francesc Esteve, ens havia proposat aquesta peça. Per aquesta ocació va triar una gravació de la Deusche Grammophon del 1973 a càrrec de la London Philharmonic Orquestra, dirigida per Eugen Jochum. Aquesta orquestra, ens va comentar que te més retirada a ser considerada com mozartiana i que si es fa la comparació amb la gravació d’aquesta Simfonia a càrrec de la Royal Philharmonic Orquestra, dirigida per Thomas Beecham, es perceb clarament les diferències entre ambdues. Realment és una peça que aixeca l’ànim.

I per acabar i fent un nou salt en el temps, vam passar a la Simfonia núm. 7 en re menor, op. 70 de Antonin Dvorak (1841-1904), interpretada per la London Symphony Orquestra dirigida per Istvan Kertész i enregistrada el 1964 a Decca. Aquesta Simfonia li va ser encarregada per la London Philharmonic Society i va ser estrenada en ocasió del tercer viatge que realitzà a Londres el 1885.  Amb posterioritat en va fer sis més al Regne Unit.

La va escriure entre desembre de 1884 i març de 1885. D’ella en diu Dvorák que fou realitzada “en una època plena de dubte, amargor, dolor silenciós i resignació”. I afegeix: “Onsevulla que vaig no penso més que en aquesta obra, que ha de commoure al món, i amb l’ajuda de Déu ho assoliré”. La raó del dolor de Dvorák estava en la recent mort de la seva mare. Per això aquesta simfonia ha estat denominada Tràgica. L’obra va ser rebuda amb gran entusiasme i els crítics la compararen amb les Simfonies de Beethoven i de Schubert. Alguns crítics consideren el segon moviment com el més hermós dels temps lents de Dvorák, i jutgen que la melodia de llurs compassos inicials és una de les més belles del seu autor i que el següent passatge romàntic és un dels més profunds de la literatura simfònica després de Beethoven. (Wikipèdia)

Aquesta Simfonia m’era més desconeguda i em va commoure. Els instruments es complementaven, no es tapaven els uns als altres, t’anaven portant.

Com al cap de pocs dies, alguns ens vam tornar a trobar al concert de John Eliot Gardiner al Palau de la Música, deixo aquesta interpretació

No cal dir que passar una tarda en bona companyia i bona música és un plaer qie no te nom. Com va explicar un dels contertulis, s’ha fet algun estudi que analitza diversos components a la sang abans  i després d’haver assistit a un concert. Els resultats indiquen la millora en la salud de les persones ja que es detecta la presència de determinades substàncies que així ho indiquen.

Puc assegurar que vam sortir tots fregant els núvols i esperant poder compartir ben aviat un altre tarda com aquesta.