D’Alexandria a l’era nuclear. Santiago Riera

La fitxa complerta del llibre que vull recomanar és:

Santiago Riera i Tuèbols. D’Alexandria a l’era nuclear. Cinc dones de ciència: Hipàtia, Kovalèvskaia, Curie, Noether i Meitner. Ed. L’ Albí. 2009. Col.lecció Idees. Pròleg de Susana Tavera. 185 pàg.

Cal avisar a qui cregui que trobarà una biografia clàssica d’aquestes dones, que no és així. El perquè el recomano és perqué en les situa en el context polític, econòmic i social en el que van viure. Les relaciona amb altres investigadors de la seva época i permet ubicar les seves investigacions dins del marc general del seu moment. D’aquesta manera s’entén millor la importància i el valor dels seus treballs i les repercusions que van tenir a nivell global.

Hipàtia d’Alexandria és la que queda més allunyada en el temps de la resta, donat que les altres quatre dones son totes elles nascudes en la segona meitat del s XIX:

  • Sofia Kovalèvskaia del 1850 (Matemàtica)
  • Lise Meitner del 1878 (Física)
  • Emmy Noether del 1882  (Matemàtica) i
  • Irene Curie del 1897 (Físico-Química). Nobel 1935

En el cas d’ Hipàtia s’ens ubica primer en l’Imperi d’Alexandre  i en el paper del Liceu d’Aristòtil i sobre tot en el Museu d’Alexandria. Es tracta de trencar la idea de l’inexistència en aquells moments d’investigació aplicada. Així parla del gran protagonisme dels enginyers grecs i cita un en concret: Ctesibi (c. 285 aC-c. 222aC) que va inventar una màquina que produïa sons i que és el precedent de l’orgue. O que també va inventar un rellotge d’aigua. Em va cridar l’atenció el cas d’Heró d’Alexandria que va inventar un canti que servia indistintament aigua o vi.

Com a científics matemàtics de l’época ens parla d’Euclides, Arquímedes i Apol.loni, els postulats dels quals han arribat fins els nostres dies.

És en aquest entorn on Hipàtia desenvolupa els seus coneixements matemàtics i d’astrònoma. Va tenir una gran influència en la vida política, social i cultural d’Alexandria encara que va viure un final tràgic. En Santiago Riera apunta quatre factors que la van abocar a aquest final: aparició d’un cristianisme fanàtic, cristianisme contrari a la ciència ja que la consideraven màgia, raons de tipus polític ja que es va decantar cal als conqueridors, i per últim, el fet que fos dona, sàvia, independent, mestra i amb autoritat sobre els deixebles .

En l’apartat dedicat a Sofia Kovalèvskaia, per ubicar-nos en el moment, és molt interessant la descripció que fa del munt d’entrebancs que les dones van haver de superar per accedir al mon educatiu i sobre tot, al mon universitari. I no es limita a fer una pinzellada del que passava a Rússia, sinó dels diferents països europeus: Alemanya, Anglaterra, Holanda, etc. Però aquesta situació no va aparèixer perquè si, sinò degut als canvis en la producció industrial, com a consequència dels quals, productes que elaboraven les dones a casa, van passar a ser fets en fàbriques. Al disposar de més temps van tenir l’oportunitat de buscar més enllà de les parets de casa seva.

L’arribada de la Kovalèvskaia a la Universitat i que pogués presentar la tesi, cal emmarcar-ho com una gran fita, encara que curiosament, no la va defensar ella directament, sinó que el tribunal, sense la seva presència, la van avaluar. Els temes que va presentar van ser: Teoria sobre les equacions diferencials en derivades parcials; la configuració dels anells de Saturn  i el tercer determinava les condicions que ha de verificar una funció algebraica perquè la integral pugui expressar-se mitjançant integrals que només continguin arrels quadrades de polígon is de tercer i quart grau en les variables (😳🤔😰)

Lise Meitner, nascuda a Àustria, de pares jueus que la van educar en el protestantisme, va aportar a la ciència el descobriment de la fissió nuclear, seguint els treballs realitzats per Marie Curie i Bequerel.

Aquest capítol dóna peu a l’explicació de la situació política a Europa, durant el període de les guerres mundials.

Meitner va ser valorada per Einsten o per Heisenberg o per altres científics que no van comprendre com no se li va otorgar el Premi Nobel juntament amb Otto Hahn. Entre les raons es destaca el fet que fos dona, jueva i que com no va voler emigrar a EEUU i es va quedar a Estocolm, la Universitat on va anar a raure, era de segon ordre.

No deixen de ser rellevants les dades que aporta el llibre en relació als premis Nobel. Al llarg de la seva història (des del 1901 fins el 2009), i tenint en compte que poden ser compartits fins a tres persones, només l’han rebut 12 dones, és a dir un 5%. Impactant, no?

Emmy Noether va viure entre 1882-1935. Va nèixer a Alemanya. Una de les aportacions més importants que va fer en el camp de la matemàtica, va ser la formulació de les lleis de conservació de la naturalesa i les lleis de la simetria.

Aquest capítol parla abastament de la situació d’Alemanya fins l’arribada el 1933 de Hitler. Destaca el gran desenvolupament econòmic  sobre tot pel que fa als mitjans de transport, línies fèrries, i marina mercant. Però també el increment  de les màquines de vapor i de la producció de ferro i acer. Aquest millora econòmica es va traduir de forma immediata en  l’elevació de les taxes demogràfiques. Però no es pot deixar de costat la vida cultural, amb grans pensadors que van influir, cas de Nietzsche o de moviments artístics, com el liderat per Kandinski -Der Blane Reiter- o dels escriptors Thomas Mann (Nobel 1929) i Hermann Hesse (Nobel 1946).

Si s’analitza el període de la república de Weimar, ens trobem amb moviments com Bauhaus, el sorgiment del surrealisme amb Max Ernst, escriptors com Rilke, Josep Roth o Kafka o grans pensadors com Jaspers o Martín Heidegger.

Amb l’arribada de Hitler, un dels primers llocs que es va atacar va ser la Universitat de Göttingen, bressol d’idees, de cultura i de ciència i investigació. Emmy Noether va emigrar a EEUU on va morir al cap de dos anys.

La darrera dona, en sentit cronològic, és Irene Curie, Ella, juntament amb la seva mare, van ser guardonades amb el premi Nobel.

Des de molt petita va estar al costat de la seva mare i durant la Primera Guerra, van compartir l’activitat d’ajut, implicant-se i participant en tasques humanitàries, en les que els seus coneixements científics van ser de vital importància.

El llibre ens situa perfectament en la França d’entre guerres. Els canvis tecnològics que es van donar en aquests anys, van repercutir directament sobre la societat: la llum, l’aviò, la radio i de retruc la incorporació d’electrodomèstics a les llars. No es pot deixar de citar la gran rellevància de la indústria del automóvil, amb Renault, Citröen i Peugot.

En aquest ambient, i amb la base de Marie Curie, no ens pot sorprendre que Irene, fent tàndem amb el seu marit Joliot, descobrisint la radioactivitat provocada.

En el context internacional del moment, Curie-Joliot, van viure el naixement de l’ética dels científics. És a dir, quina és la responsabilitat dels científics davant de la societat qua estan fent la seva tasca investigadora.

No podem oblidar que van treballar i dirigir un projecte per a la creació d’una bomba atòmica, que va fallar a més de per motius tècnics, per la nova situació en que es va veure immersa França, a rel de la invasió per part d’Alemanya.

Irene, a l’igual que la seva mare va morir com a consequència a l’exposició continuada a les radiacions.

Queda clar que aconsello la lectura d’aquest llibre per molts i variats motius. En primer lloc perquè permet acostar-se amb coneixement de causa a aquestes dones, que no eren éssers estranys, sinó implicades política i ideològicament en el seu temps, i que van lluitar per derribar les barreres que els impedien el seu desenvolupament com a persones. En segon lloc, perquè la visió històrica, política, econòmica i cultural de cada moment, obre portes i fa veure les coses en un marc més ampli, ja que relaciona els fets d’Alemanya amb el que passava a França o a Àustria. I en darrer lloc, perquè ajuda a reflexionar sobre la ciència.