Al Teatre Poliorama de Barcelona, està en cartell l’obra El Florido Pensil (nenes) a partir del llibre d’ Andrés Sopeña. Fa vint anys es va poder veure l’adaptació de l’obra pel que feia referència a l’escola adreçada als nens. M’ha fet pensar que un cop més s’havia començat per l’univers masculí i que havia calgut esperar tot aquest temps perquè algú pensés en la importància que havia tingut en més d’una generació, l’educació que s’impartia a les escoles anomenades “nacionals”.

Per començar havia una separació absoluta entre les escoles de nenes i de nens: edificis separats, mestres en masculí pels nens i senyores mestres per les nenes (excepte el capellà de torn pel catecisme) i continguts i objectius educatius i pedagògics absolutament diferents. Els nens havien de preparar-se per la vida productiva i les nenes per al paper reproductor, això si, dins del matrimoni.

La versió del text recull perfectament les situacions que es generaven en el si de l’escola i en molts moments aconsegueixen que la gent faci una rialla davant dels disbarats que s’expliquen. No es pot oblidar que àvies i mares d’avui en dia, van ser educades (és molt agosarat dir educació, seria millor parlar d’adoctrinament) en aquesta ideologia. La mobilitat de la població ha ajudat a superar o relativitzar el que es va aprendre, però en reductes més tancats, encara perviuen aqueLa mujer en su hogarstes idees. Crec que va ser molt encertat el que en diversos moment de la representació, les actrius facin referència a temes de rigorosa actualitat, que resultaven com cops de puny que feien aterrar al públic i constatar que certes coses no han canviat tant. Es pot pensar que vivim situacions més enfrontades, ubicades en pols contraposats, com el blanc i el negre, que actuen com elements de fre, recordant en tot moment que si però no.

En paral·lel a les representacions en català, també s’està representant en castellà i en euskera, prova de l’interès i de la dimensió que va tenir en tota la població.

A tall d’exemple, incorporo les portades d’un parell de llibres heretatsMétodo Ogino que van com anell al dit al que s’ha comentat.

Si es vol accedir a la versió per nens, podeu clicar aquí