Fa uns dies vaig anar a veure la pel·lícula Suffragettes. Mantinc el títol en anglès perquè es tracta del nom d’una part del moviment en favor del vot de les dones que existia a Anglaterra i que la seva traducció pot portar a un error important. Recomano llegir el article Sufragistas y ‘suffragettes’ escrit per Agustín Moreno i recollit a cuarto poder. A més de l’interès del tema i de comentar l’excel·lent interpretació i ambientació de l’època, és inevitable transportar el seu contingut a la societat actual i analitzar les situacions que es viuen en els moments actuals per així veure l’evolució en l’afer. (Vegeu article publicat a El País).

Sufragistes angleses

Un primer aspecte que és important destacar és la visió global que avui en dia es tenen de totes les coses. Disposar d’elements de comparació entre països, societats i cultures ajuda en molts moments a veure que determinades concepcions no han canviat gens ni mica, al contrari, en certs moments sembla que estem fent passos enrere. Sorprèn que puguem parlar de societat global i en canvi s’està vivint un moment de tancament de fronteres i de societats en si mateixes. Es dóna un creixement dels nacionalismes i de la defensa sense lògica de certs aspectes que es creien superats i tot això contraposat a la idea del mon global, de l’existència de la necessitat de moure’s de país per accedir al mercat de treball, de realitats familiars multiracials i plurinacionals, etc.

Però el meu comentari es vol centrar en la vessants de la situació de la meitat de la població mundial com és la població femenina i, en concret en dos aspectes determinats: condicions generals de vida i entorn laboral.

No ens és desconeguda la situació de dones sotmeses a criteris masclistes ( crec que s’ha de ser just i no parlar de criteris masculins) i a la dificultat amb la que es troben quan intenten trencar aquests motlles: incomprensió social, aïllament, dificultats econòmiques, etc. A vegades totes aquestes dificultats venen agreujades per la dependència econòmica i per la manca de preparació laboral de les pròpies dones.

És esgarrifós veure com el nivell laboral aconseguit per la protagonista, a més que planxés brodats a la perfecció, venia condicionat per haver d’acceptar el tracte vexatori del seu cap. Aquesta idea segueix sent actual. A vegades, sense que sigui veritat, s’especula amb la idea que determinades dones han aconseguit un posicionament professional important gràcies “als favors” que han fet als “jefes”. En el mon del cinema aquestes situacions eren bastant acceptades i no diguem en l’entorn del treball domèstic. Evidentment ha pogut ser així pel domini absolut dels llocs de direcció per part dels homes.

Fa prop d’un mes vaig llegir el resultat d’una reunió de la UE amb dirigents de grans empreses europees on, entre d’altres temes, s’havia analitzat l’evolució de la presència de les dones en lloc directius en aquestes empreses. Van constatar que en aquells països on s’havia imposat una quota obligatòria, la xifra havia canviat significativament. Eren significatives les paraules d’una d’aquestes directives afirmant que ella sempre havia estat en contra de posar quotes ja que la feien sentir com : una espècie en perill d’extinció” però que amb el pas dels anys, havia constatat que no es tractava només de la presència de més o menys dones, sinó que s’havia produït un canvi important en aspectes organitzatius, de forma de treball, de relació, de mètodes, etc. que havien estat molt positius pel conjunt de l’empresa. La conciliació familiar és un punt fonamental, el que molesta és que s’interpreti com un tema que és quasi exclusiu de les dones, quan la realitat social amb noves formes de relació i d’habits de vida, posa en evidència que aquest és un element fonamental en una societat igualitària. (No puc resistir de posar l’enllaç a l’article Aquí se concilia gracias a elles )

Van ser molt significatives les dades publicades en la darrera EPA (Enquesta de Població Activa) ja que de nou la xifra de dones aturades supera la dels homes. Els canvis que s’estan produint en el mon laboral, demostren l’existència de més oportunitats pels homes. En part perquè la construcció es comença a moure. Però també es nota en l’agricultura, la industria i el sector serveis. Homes que havien sortit del mercat laboral en els primers anys de la crisi desanimats per no trobar feina, ara estan retornant. Una dada que crida l’atenció és el percentatge de dones i d’homes que treballen a temps parcial: 25% en el cas de les dones i un 8% en el cas dels homes.

Expansión. EPA por paises

Aquestes xifres enllacen amb les condicions de treball i la conciliació i per descomptat en els salaris. Mentre la societat i ajudat per mesures polítiques adients, no entengui que els fills son un be i el futur de tot el país i no de “propietat i responsabilitat exclusiva” de les dones, seguiran havent motius de lluita per aconseguir lleis més justes i igualitàries. Els motius de lluita de les Suffragettes només han canviat, no han desaparegut