Fundació Joan Miró. L’ edifici

Fundació Miró. Barcelona
Fundació Miró. Barcelona

Les exposicions temporals i la col·lecció permanent de la Fundació Miró de Barcelona, fan imprescindibles les visites sovintejades.

Amb motiu de la darrera exposició, vaig tenir ocasió de seguir una visita guiada que aquest cop estava dedicada a l’edifici. Sembla mentida que després de tans anys i d’anar tantes vegades a la Fundació, no havia coincidit mai amb aquesta activitat. Va ser una sorpresa molt grata i interessant. A partir d’ara entendré millor el recorregut, em miraré les coses d’un altre manera perquè ara tenen un altre sentit.

És evident que la suma de dos grans artistes com Joan Miró i Josep Lluís Sert, havia de donar un resultat extraordinari.  La seva participació en el GATCPAC ja va deixar mostres a Barcelona de la seva concepció arquitectònica

Des de la ubicació de l’edifici, de cara a Barcelona i al mateix temps un xic allunyada, per tenir perspectiva, per demostrar la relació amor-separació de la ciutat. Em va sorprendre quan van explicar que fins i tot la terrassa que mira a Barcelona, no et pots acostar del tot, hi ha l’estany que t’ho impedeix.

Fundació_Joan_Miró_Terrassa
Fundació_Joan_Miró_Terrassa

En cap moment es van oblidar que seria un espai museístic en una ciutat mediterrània, d’aquí el tractament de la llum, sempre directe per mitjà dels lluernaris en el sostre o provinent dels patis centrals. També els arbres emblemàtics de la Fundació, l’olivera i el garrofer, donen mostra d’arrelament de Joan Miró a les terres de Montroig del Camp, al Tarragonès i al Mediterrani.

Fundació Miró. Pati de l'olivera
Fundació Miró. Pati de l’olivera

És interessant quan et fan notar que si l’edifici està en la pendent de la muntanya de Montjuïc, per lògica, l’entrada a l’edifici hauria de seguir aquesta mateixa inclinació, però la realitat és un altre. La rampa d’entrada puja, de manera que prens més consciència que estas accedint a un espai emblemàtic, diferent. A partir d’aquí tota la distribució dels espais interiors per aconseguir un recorregut fluid i entenedor. Està tot ple d’idees per facilitar la visió de determinades obres (sala del tapís) i al mateix temps per obligar als visitants a facilitar el pas i evitar que es formin taps en punts concrets.

En un hora i mitja s’expliquen moltes coses que no pretenc reproduir aquí. El que si voldria és esperonar a tothom a fer aquest visita guiada.

Centre d'Estudis d'Art Contemporani. Fundació Miró
Centre d’Estudis d’Art Contemporani. Fundació Miró