El dijous 14 de gener es va fer l’assaig general de la Novena de Beethoven a l’Auditori de Barcelona amb l’Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya. El director convidat és en Jan Willem de Vriend, violinista i director amb una llarga trajectòria professional.

Assistir a un assaig general és una oportunitat única. Per un costat està el gaudir de la música i en aquest cas es tractava de la Novena! Perceps algunes coses que cal pulir (les entrades de les trompetes, la intensitat dels instruments de vent en alguns moments que tapaven a la resta de forma exagerada, etc.) però que auguren una estrena fabulosa (sempre s’ha dit que un assaig general amb errades és el preludi d’una estrena espectacular).

Un altre aspecte que m’agrada analitzar són les diverses escoles i tècniques que utilitzen els músics. Ahir em va cridar molt l’atenció el cas dels violoncel·listes. Uns eren més de l’escola clàssica o academiciste, amb el braç molt enganxat al cos i el moviment de l’arc més limitat en quant a trajectòria; altres estaven més en la línia de Pau Casals, el cos més deixat anar, el moviment ampli del braç, la manera d’abraçar el cel·lo, etc. És tota una experiència detectar aquestes petites diferències. Una mica lligat a aquest punt, sempre m’ha cridat l’atenció al veure trailers d’assatjos de la Philarmónica de Berlín, com es mouen els músics. Et dóna la sensació de vivor, de sentir i fer música, i per això utilitzen tot els cos per acompanyar-se. Veus l’orquestra en moviment, no és gens estàtica. En l’OBC  el moviment era mínim, destacaven els contrabaixos i algun fagot i clarinetista, però en general es toca de forma més continguda. Una de les coses que em va sorprendra quan vaig anar per primer cop a un concert d’en Jordi Savall ja fa bastants anys, va ser precisament veure com els músics seguien la música amb tot el cos.

El paper de direcció orquestra és una maravella. En relació a aquest aspecte, també em van venir al cap diverses teories sobre direcció. Un primer punt és que Jan Willen de Vriend no va utilitzar batuta (Cal fer esment a Pierre Boulez, reconegut director que va morir recentment, que mai va utilitzar la batuta). Si es parteix de la teoria que la mà dreta marca el compàs i l’esquerra el ritme i el tempus, aquesta saltava pels aires. Ell si que dirigia amb tot el cos,  es movia, es decantava a un costat i altre, en resum senties que tenia la mùsica absolutament interioritzada.  És cert també que veure al director i als músics vestits de carrer, ajuda a veure’ls no gens encorsetats.

Per fer front a la part coral de la Novena, es van ajuntar dos grandísims cors: el Cor Madrigal i el Cor Lieder Camara. La suma de les veus van proposrcionar una amplitud de registres i una força sensacional. Com aquesta és una de les parts de la Simfonia que més interioritzada tenim, permet gaudir encara més quan es dóna una conjunció de veus com la que proporcionen aquests dos cors.

El públic és una part molt important. L’Auditori estava gairabé ple, faltava molt poc. I a més havia molts estudiants de música i gent jove que van aplaudir a rabiar al final del concert.

No es pot demanar més.

4 thoughts on “Assaig general de la 9a de Beethoven per l’OBC

Els comentaris estan tancats.