Life Victória 2015. Ángeles Blancas

Diumenge passat vaig tenir oportunitat d’assistir al concert de cloenda del Festival Life Victória, que per tercer any consecutiu s’ha celebrat a la nostra ciutat.

Va ser una nit màgica, d’aquelles que recordes ja sempre més, que et van fer sentir les emocions a flor de pell, que aconsegueix que et sentis com si el concert anés adreçat només per a tu.

He cregut convenient fer referència aquí al comentari que va publicar en el seu bloc en Joaquim (In fernem Land) i que segueixo dia a dia. Els seus coneixement poden ajudar a comprendre la importància del concert.

El Festival LIFE Victòria està dedicat al Lied com homenatge a Victòria dels Àngels. Un aspecte a remarcar és la triple vessant del festival: els concerts, amb primeres figures; la part educativa i de formació, amb màster class, conferències i taules rodones, i per últim, però menys important d’impuls a noves figures. En tots els concerts es fa que puguin intervenir algun dels joves valors, no només per donar-los a conèixes, sinó també com a part de la seva formació a l’haver d’actuar en públic, amb el que això comporta.

El gènere del Lied fins ara s’havia pogut sentir en algun concert, o de forma més específica a les Shubertíades de Vilabertran (Girona)veure es celebran cada estiu. Un cop finalitzada aquesta edició, es pot dir que ja està plenament consolidat i que podrem seguir gaudint de noves edicions. La Fundació Victòria dels Àngels va saber respondre al repte que persones com el tenor Enric Martínez-Castignani li van posar. Moltes vegades calen aquests grans somnis d’unes persones per aconseguir dur a la pràctica manifestacions culturals d’aquesta importància.

És complicat voler sintetitzar tot el que va saber trametre l’Àngeles Blancas. A més dels aspectes musicals que ja ha explicat en Ximo, a mí em va impressionar la personalitat de la soprano. Va ser un recital de contrastos, la primera part dedicada als Lieds i la segona al Cabaret. Es sentia la força, la passió, la seducció, la vulnerabilitat,la dolçor,  l’empatia amb els músics i amb el públic, emplenava l’espai amb els seus moviments i amb l’energia i sensibilitat que tranpuava. Com sempre passa en aquests casos, et quedes amb moltes ganes de tornar-la a sentir.