Modernisme a La Pedrera

És evident que el Modernisme interessa. Aquest any i tal com ja vaig escriure, la Fundació Juan March de Madrid va presentar una exposició sobre l’Art Déco, relacionat amb el modernisme. Més recentment, amb la nova distribució del MNAC es poden veure diferents peces modernistes que formaven part  dels fons del museu. I no podem deixar de costat el Museu del Modernisme de Barcelona, que va néixer gràcies a la iniciativa privada de dos col·leccionistes. Crec que és d’obligada visita si es vol gaudir d’una amplia mostra de mobles, vitralls, ceràmica, etc. i apendre una mica més sobre aquest estil artístic. Cal afegir a més a més, l’nterés de l’edifici on està situat.

Centrem-nos ara en l’exposició sobre  Modernisme. Art, tallers, indústries,  que es pot veure fins el 7 de febrer del 2016 a Fundació Catalunya La Pedrera.

El Modernisme va ser, més enllà d’un corrent estètic, un corrent ideològic amb una ferma voluntat de modernitat. Les noves formes i idees van arrelar amb força a Barcelona, on la construcció de l’Eixample va comportar un fort creixement de la construcció i de les seves indústries subsidiàries. Aquestes formes i idees es van propagar ràpidament per tot el país i en totes les classes socials, i van conformar un llegat que és un dels patrimonis culturals més importants de Catalunya. (text transcrit del fulletó de mà)

L’exposició ens porta per diferents escenaris: el vitrall, la forja i els metalls, les arts decoratives, la fusteria artística i el tèxtil.

Dames del gronxador. c.1910
Dames del gronxador. Atribuït a Ludwig Dietrich Von Bearn. Museu d’Art de Cerdanyola

L’ús del vitrall dins de l’àmbit domèstic va suposar un ressorgiment d’aquesta tècnica que havia quedat relegada a l’entorn religiós o gairabé abandonada per la seva complexitat. L’elaboració de motlles i la mecanització d’algunes de les etapes d’elaboració, van contribuir sens dubte a aquest ressorgiment. La labor de Eudald Ramon Amigó va ser fonamental en aquesta tècnica. És important destacar els diferents tipus de vidres que s’utilitzaven; m’ha semblat important citar aquí la nota que apareix a la Wikipédia:

Catedral: És un vidre llis per una cara i lleugerament irregular per l’altra amb el què s’aconsegueix fer vibrar la llum.
Americà o Tiffany: És un vidre opalescent amb llepades de color més intens o de diferents colors que s’aconsegueix amb la barreja de diferents òxids en el procés de fabricació. Va ser creat per Louis Comfort Tiffany.
Imprès: vidre de planxa que representa un dibuix en relleu (estrella, ratllat,..) que reforça la seva lluminositat.
Ciba: Vidre en forma de disc amb gruixàries concèntriques diferents que aporta al vitrall diverses intensitats de color segons el gruix. La part central acostuma a ser la de major grossor i color.
Emmotllat:Vidre fet amb motllo amb relleus en formes ornamentals: flors, lliris, fulles, etc.
Marmolita:Vidre opalescent fabricat a França i emprat en exclusiva pel vitraller Joan Espinosa. S’assembla al Tiffany i el seu nom prové del marbre que imitava.
Gravats a l’àcid:Vidres tractats amb àcid fluorhídric i vernís per formar dibuixos, sanefes o lletres a partir del contrast de les parts atacades per l’àcid que són mats, i les reservades pel vernís que són transparents.
Mussolines: Vidres molt fins gravats a l’àcid que tenen la funció de filtrar la llum com si es tractés d’una cortina o mussolina. El motius que acostumen a tenir són dissenys de blondes o teixits de seda.
Pintats: Vidres sobre els que s’aplica pintura en fred, habitualment a l’oli, i que té una durada limitada.
Glaciers:Vidres plans coberts d’un paper translúcid molt fi amb dibuixos impresos que es col·locaven a les portes dels armaris de cuina, que separaven estances o als celobert d’escales.

Ja podem veure doncs, la complexitat i riquesa d’aquest art. Trobem 2015-10-25 12.27.15vitralls mosaic, vitralls ribetejats amb plom o els vitralls cloisonné. Aquesta tècnica estava present també en alguna de les joies de Masriera.

Les arts decoratives relacionades amb la ceràmica, gres i derivats de la calç i el ciment, és molt interessant. Em va cridar l’atenció les rajoles de cartró pedra.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La fusteria artística i en especial el mobiliari van saber recuperar tècniques antigues però adaptant-les al moment i aprofitant la mecanització d’alguna de les parts del procés. En aquest punt és obligat citar a Gaspar Homar i a Joan Busquets. Ambdós van ser els ebenistes i fusters més importants de l’època. En el cas del Gaspar Homar va col·laborar amb l’arquitecte Lluís Domènec i Muntaner, fent els mobles de molts dels seus interiors, com per exemple  la casa Lleó Morera a Barcelona. Va ser molt important també la relació amb Josep Puig i Cadafalc en les cases Ametller i Trinxet de Barcelona. Obres seves es poden veure tant al MNAC com al Museu del Modernisme. Imprescindible.

«Masriera y Carreras - Collar en forma de nimfa» de Balcli's - Cortesia de Balcli's - http://www.balclis.com. Disponible bajo la licencia CC BY 3.0 vía Wikimedia Commons - https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Masriera_y_Carreras_-_Collar_en_forma_de_nimfa.jpg#/media/File:Masriera_y_Carreras_-_Collar_en_forma_de_nimfa.jpg
«Masriera y Carreras – Collar en forma de nimfa» de Balcli’s – Cortesia de Balcli’s – http://www.balclis.com.

L’apartat de les joies implica centrar-se en Lluís Masriera i Rosés. Cal destacar l’introducció de la tècnica de l’esmalt translúcid i opac. La versatilitat d’aquest artista que va destacar no només com orfebre sinó també com a pintor, director de teatre i escenògraf, li donava una visió molt rica de l’entorn i amb multitud de visions. Va ser important la seva influència sobre l’Art Déco.

Es una exposició per veure amb calma, llegir les informacions i anar endavant i enrere per buscar relacions, coincidències o similituds en les tècniques.

He afegit enllaços que em semblen importants i que aporten una informació rigorosa sobre el tema.