Llums i ombres en la música de Mozart. Mozarteum Salzburg i Orquestra UNESCO Barcelona”

El passat dijous 12 de novembre es va celebrar el concert Llums i ombres a la música de Mozart organitzat per la Fundació Música Solidària. Per aquesta ocasió l’Orquestra UNESCO Barcelona va comptar amb la col.laboració de tres músics professors tots ells de la Mozarteum University of Salzburg. Es tracta de la violinista Esther Hoppe, el professor de viola Thomas Rielb  i del pianista Imre Rohmann. Tots ells a més de la docència a la Universitat, tenen una dilatada carrera com a membres de diferents agrupacions musicals, existint en el mercat nombrosos enregistraments sonors en els que han participat. Més detalls sobre la seva biografia musical es poden llegir al web de la pròpia Universitat i també al web de Mestral Concerts

Per començar van oferir el Divertimento en Re major K136. Aquest juntament amb el 137 i 138 van ser escrits per Mozart l’any 1772 i com indica el seu nom, eren peces que servien per acompanyar converses i reunions. També son coneguts com les Sinfonies de Salzburg, donat que seguien l’estructura italiana de les Sinfonies: ràpid, lent i ràpid un altre cop. En concret el K136, el més conegut del tres, en molts concerts s’interpreta en primer lloc, com a senyal de benvinguda, o com he llegit en algun lloc, com si fos la copa de cava que es dóna als convidats quan arriben.

La segona peça de la primera part va ser Sinfonía concertante K364. Les interpretacions dels músics convidats va ser extraordinària. El violí i la viola parlàvem entre elles o es donaven pas l’un a l’altre. El sentiment, el tempus, la compenetració que es percebia entre cada un dels solistes amb el seu instrument i al mateix temps entre ells, facilitava la comunió amb el públic. El so que aconseguien extreure dels instruments és difícil d’expressar. Personalment crec que va ser el moment més intens del concert

Per interpretar aquesta obra es van incorporar 2 trompes i 2 oboes.

Ja en la segona part l’Orquestra UNESCO Barcelona ens va regalar el Divertimento en fa mayor K138 que, tal com he escrit abans, forma part de les anomenades Sinfonies  italianes  per la seva estructura en tres moviments.

Sentir l’Orquestra en el marc del Palau de la Música permetia apreciar millor el treball de direcció que ha aconseguit l’armonització dels instruments.
Com a final del concert van interpretar el Concert per a piano i orquestra en do menor K491. En aquest cas el solista era el pianista Imre Rohmann.

L’Orquestra es va ampliar amb diferents instruments de vent i de percusió. En concret els de vent van ser: 1 flauta, 2 oboès, 2 clarinets, 2 trompes, 2 fagots i 2 trompetes.

L’esperit de l’Orquestra UNESCO d’incorporar músics diversos, ens permet gaudir de peces de la complexitat instrumental com la que ara parlem. En aquestes situacions cal destacar el paper del director, per saber armonitzar músics de diversa procedència i extreure el màxim de cada un d’ells. Els músics per part seva, conservant la seva indiosincràcia, s’adapten al conjunt de manera natural.

Nota: encara que no disposo de les peces interpretades pels solistes del concert, opto per incorporar-les a fi d’ajudar a conèixer millor el que es va poder sentir.