Del segon orígen. Arts a Catalunya 1950-1977. MNAC

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Des del passat mes de juliol i fins el 25 d’octubre, es pot visitar al MNAC l’exposició que vull comentar.

Com consta en el programa i en el text introductori del web, el període comprés entre 1950 i 1977 va ser un dels més rellevants de l’art català. Va aparèixer el grup de Dau al Set, o Cobalto 49 a més de diverses publicacions i va ser intensa i rica l’experiència de molts artistes que es van traslladar a París on van entrar en contacte amb pintors com Picasso  i Miró a més de viure el final del surrealisme. Després de la mort del dictador, va haver un retorn d’artistes i l’any 1977 es va celebrar un gran míting de la CNT amb la participació d’emblemàtics dirigents a l’exili, com Federica Montseny i Josep Peirats. El mateix any en van celebrar les Jornades Llibertàries Internacionals a Barcelona.

L’exposició està ordenada per cada una d’aquestes dècades i la quantitat d’obres és tan elevada que es fa difícil copsar-ho tot. El que si que es treu en clar, és aquesta efervescència d’artistes d’estils molt diferents que coexistíen a Catalunya.

Alguns d’aquests artistes no estan prou estudiats, i el propi MNAC pretén aprofundir en alguns d’ells en el pròxim futur.

El fet de que hi hagin prop de 300 obres, entre pintura, fotografia, escultura, collage, audiovisuals, documents en paper, revistes, etc. obliga a ser una mica selectiu, encara que es dediqui força temps en la visita.

Dècada dels 50. Es presenten 53 obres. Es pot veure les influències de la pintura americana en alguns artistes i l’empremta de l’art europeu en d’altres, que es pot simplificar parlant de capitalisme enfrontat amb el comunisme. És complicat triar unes poques obres, però si em pogués quedar amb cinc, triaria:

  1. Modest Cuixart. El revés del que s’imaginen els homes. 1950
  2. Àngel aferrant. Noies entrellaçades. 1952
  3. Edual Serra. Col.loqui. 1952
  4. Maria Girona. Paisatge Urbà. 1956
  5. Ràfols Casamada. Paisatge. 1959

Dècada dels 60. 63 obres. En aquesta dècada s’inicia l’art conceptual perdent força la pintura informalista. També cal remarcar l’aparició del Pop diferenciat el pop britànic amb un contingut més social del pop americà, més consumista.

Les fotografies de Colita em van semblar extraordinàries. Estan dedicades a Carmen Amaya,mi per un costat mostren tota la força que tenia, però des d’una sensibilitat molt gran. Expressen moltes coses. A prop estan les de l’Oriol Maspons dedicades a Bocaccio, el contrast és tant gran i al mateix temps tan properes en quant a la representació d’una época, que fan que les hagis de contemplar diverses vegades.

Un cop més un obra de Ràfols Casamada em va aturar. Aurora Roja del 1960. És un contrast entre la situació del moment, amb una base de color gris, però amb el convenciment de que en un moment o altre havia de canviar, i d’aquí els to ataronjat del cel.

No coneixia res d’Antoni Miralda (1942) i m’ha obligat a cercar més informació sobre ell i la seva obra. Reconec que em queda molt i molt per apendre.

Década dels 70. 59 obres.

Els poemes visuals de Brossa sempre posen en marxa les neurones. Quin gust.

Les sèries de Jordi Benito en presenten el cos com element generador d’art o de transformació de matèria. Em van interessar força.

No puc resistir-me a parlar de la Fina Miralles. És una artista de visió molt amplia. Les seves obres es van poder veure a l’Espai 13 de la Fundacio Miró en els seus inicis i en la retrospectiva dels 25 anys d’aquest espai, també va estar exposada una obra seva. Era totalment matèrica i conceptual, molt diferent de la seva obra gràfica, més figurativa. Les obres presents al MNAC son de l’any 1976 realitzades amb materials diversos: tinta, carbonet, fotografies i lletres transferibles sobre diferents tipus de paper. Els títols en si mateixos ja diuen prou: “Per la impunitat de la por” i “Veure-hi no és estar viu” ambdues obres de la sèrie Matances. Seguiré descobrint-la i apreciant-la.

Dissabtes al matí fan visites guiades. Ho aconsello encara que cal fer una segona o tercera volta.

2 thoughts on “Del segon orígen. Arts a Catalunya 1950-1977. MNAC

  1. No vagis amb preses, hi ha tantes coses que val la pena dedicar temps, sinó tens l’impressió de que t’han passat coses per alt. Tb recomano mirar el we del MNAC per anar més preparada

Els comentaris estan tancats.