La creació de Haydn. L’Auditori

Una bona manera de celebrar la diada de la Mercè va ser anar a l’Auditori i gaudir de La creació, oratori en tres actes de Haydn, conduïda per René Jacobs, amb la B’Rock Orquestra i el Collegium Vocale Gent.

Aquesta sessió va servir per iniciar la temporada de Música Antiga i que com va anunciar el director de l’Auditori, te programats tres concerts més, un d’ells dirigit per Gardiner, un altre per Jordi Savall i un tercer interpretant música de Farinelli.

L’oratori de La creació de Hadyn es va estrenar al 1799 a Viena. Hadyn bon coneixedor de l’obra de Händel i la de Mozart (del que va ser gran amic), va voler escriure una obra més grandiosa i que fos recordada per sempre. I realment ho va aconseguir.

He llegit algun comentari de l’obra on es remarca que la primera part dedicada al caos, al temps previ a la creació, desperta sensacions molt diferents en el públic del s. XXI a les que debia trametre en el moment de la seva presentació. I és ben cert. Recordo perfectament que la primera vegada que el vaig seguir, vaig mirar dos cops el programa per si m’havia equivocat al llegir CAOS.

La creació dels primers dies és narrada per tres arcàngels, Rafael, Gabriel i Uriel, seguint el Gènesi i el poema de John Milton, El paradís perdut. En la darrera part ja intervenen Adam i Eva. És la culminació de l’obra. Un dels trossos  més coneguts i més bonics, és el duet d’Adam i Eva. En aquesta ocasió interpretats pel barìton Johanes Weisser i la soprano Sophie Karthäuser i que des del meu punt de vista, van aconseguir moments de gran bellesa, amb calidesa de veus i trametent el sentit del text.

No havia sentit mai en directe a l’orquestra B’Rock, dedicada a renovar la música antiga. La veritat és que sorprenia la mitjana d’edat dels intèrprets. Al fulletò de mà s’explica que recuperen obres antigues i que les interpreten al costat d’obres comtemporànies, sempre utilitzant instruments antics.

El Collegium Vocale Gent va rebre una gran ovació del públic ja que cobrir les expectatives que la seva intervenció sempre genera.

Pretendre  dir alguna cosa del mestre René Jacobs des del meu paper d’aficionada a la música, seria absurd. Només puc apuntar que em va deixar bocabadada. Acompanya als músics tant de l’orquestra, com del cor i els solistes sense escarafalls, amb suavitat que no vol dir manca de fermesa. Tramet sensibilitat, empatitzes amb ell i sents que et va portant per la música fent que descobreixis notes, matitzos  i sons que mai havies sentit. L’expressió que em va inspirar va ser dir que transpirava “bonhomia” per la simplicitat de gestos i l’amabilitat.

El públic va saber agrair la vetllada aplaudint amb ganes. Llàstima que l’Auditori no fos ple a vessar.

Una petita nota negativa de l’organització va ser que no es va poder seguir el text que figurava en el programa de mà que ens van lliurar, per manca de llum. Va ser una llàstima.