Daisy Sisters. Henning Mankell

Les idees prefixades no acostumen a ser bones mai. I he de dir que això és el que m’ha passat a mi amb aquest llibre de Henning Mankel. Creia que es tractava d’un dels seus llibres  de la sèrie negre que el van fer famós arreu del mon, i l’havia anat deixant de banda durant temps i temps. La realitat és que es un dels llibres que ha escrit sobre temàtiques diferents, en la majoria dels casos dedicats a temes socials d’actualitat: migració, corrupció, crisi econòmica, etc. Aquest llibre està dedicat a la situació de la dona de classe treballadora.

És evident que cada escriptor utiliza un llenguatge i una forma d’expressar les seves idees pròpia. En aquest punt pot agradar més o menys  l’escriptor, però el que a mí m’ha interessat és la descripció del mercat laboral en general i després de manera especíal com presenta la situació de les dones, en la seva vida quotidiana i en especial en les seves relacions laborals.

Es pot parlar de tres fils argumentals de la novel.la. Un d’ells és la relació d’amistat i els afectes. El segon fil és el mon de les fàbriques i el mercat laboral i el darrer, el mon femení.

Crec que els tracta de forma que tothom pot veure similituds amb l’entorn més proper. És a dir, les persones siguin d’on siguin, tenen unes semblances en base a la classe social i al gènere. El pensament de que les dones que treballen estan ocupant el lloc d’un home, el creure que hi ha determinades feines pròpies dels homes en els que les dones son considerades com intruses, la doble jornada laboral de la dona: fora de casa i a la llar, etc., tots aquests aspectes estan perfectament descrits. El pas del temps, la violència de gènere, les frustracions personals, … tot un seguit de coses que es repeteixen en cada generació.

En algun moment he cregut que era massa llarg, que les situacions es repetien una mica, però, segurament aquest és un recurs que utiliza l’autor per trametre les sensacions que pretén que tinguin els lectors.

He de confessar que a mesura que l’he anat llegint, m’ha interessat més i més i m’ha fet reflexionar força. El recomano,  és la constatació de la globalització de les persones.