Aquesta setmana s’han obert de nou les portes del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, per a donar pas a les representacions del ballet de Txaikovski, El llag dels cignes.

Es tracta d’una obra clàssica de ballet, que forma part de l’imaginari popular i del que s’han pogut veure moltes i variades interpretacions. Precisament per tractar-se d’una obra vista en diverses ocasions, l’oportunitat de gaudir de la versió del English National Ballet sota la direcció artística de Tamara Rojo, obria moltes expectatives que pel que a mí es refereix, no es van veure defraudades.

La coreografia de Derek Deane està basada en la de Marius Petita i Lev Ivanov. És sabut que aquesta coreografia es va montar després de la mort de Txaikovski en base a la revisió  musical de Riccardo Drigo, i actualment és la més representada. Tampoc es sap exactament qui va ser l’autor del llibret ni l’origen de l’història, encara que es presumeix que pot estar basada en un compte alemany. El que és evident és que es tracta d’una obra romàntica/dramàtica a la que se li han donat diferents finals. Simplificant-ho al màxim es pot dir que estem davant de l’eterna història de la llüita entre el bé i el mal. No deixa de ser un compte de fades de l’época.

Obro parèntesi. Moltes vegades em passa que porto a l’actualitat els temes i veig l’aberració dels continguts. A les hores prens conciència de com ha anat calant en les societats determinades idees i costums i com és de difícil canviar-les. Aquí el tanco.

En alguns moments vaig tenir la sensació de que l’orquestra no anava a l’hora amb el ball i sobre tot el ritme i l’intensitat que el director imprimia a la música, no era el més adient. He tornat a escoltar la música  posteriorment, en altres interpretacions i crec que les meves sensacions eren encertades. Però en general, l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu va estar a l’alçada. Cal esperar que a mesura que la temporada vagi endavant, també es vagi ajustant millor.

La coreografía fantàstica. No se si era un tema de llums, però en l’acte III, en el ball de celebració de l’aniversari del príncep, els trajos eren foscos i dificultava veure els moviments dels ballarins.

En una nit d’estrena sempre es detecten petits erros i imprecisions, però la bellesa del ball va estar per sobre de tot.