Jaume Plensa. Le silence de la pensée

Un any més, cal anar a visitar el Musée d’art moderne de Céret. No et canses mai de veure la col·lecció permanent, amb l’apartat dedicat a la ceràmica de Picasso o les escultures de Manolo o Miró, o els quadres de Gris, Picasso, Marc Chagall i els més propers de Maragall. S’entén que tans artistes volguessin viure en aquest entorn, on la llum, la natura i el vent de tramuntana es barregen fins aconseguir uns colors i un ambient irrepetible.

Des del 27 de juny i fins el 15 de novembre es pot visitar l’exposició temporal dedicada a obres de Jaume Plensa.

Una bona opció és començar la visita veient el documental que va presentar Rtve el 14 de març de 2014 dins de l’espai Imprescindibles, dedicat a aquest artista.

 

Poder entrar en contacte amb els pensaments de Plensa, conèixer els valors que l’orienten en la seva obra, com es planteja el treball i veure la comunicació que estableix amb el lloc i les persones que conviuran amb la seva obra, fa que quan et plantes al davant d’ella, tinguis al cap tot el que has vist i sentit.

No es pot oblidar els seus inicis a la Fundació Miró de Barcelona, on va exposar l’any 1980 a l’Espai 10. Aquest mateix any i en ocasió del 35è any de l’inici de les exposicions a l’Espai 10 i després a l’Espai 13, s’han pogut veure  unes maquetes del treball que Jaume Plensa va presentar en aquell moment.

És estrany que un artista de la seva categoria no tingui més obra a la seva ciutat, Barcelona. Des de fa temps es parla del projecte d’ubicar a dins del mar, al final del passeig de la Barceloneta el cap de la Nuri, nena xinesa nascuda a la ciutat. A la Biennal de Venècia d’enguany s’ha pogut veure dins de la Basílica de Sant Giorgio Maggore, on va causar gran impacte. També es va parlar que en uns terrenys propers a la futura estació de l’AVE a la Sagrera, on es podrà gaudir d’un altre obra seva. Ja veurem. De moment podem anar fent boca fins l’exposició prevista per l’abril de 2016 al Palau de la Música.

Tornem a Céret. És una exposició relativament petita en el sentit de que ocupa cinc sales, i que en alguna d’elles només hi ha una peça. Però quan es surt al carrer, un constata que ha estat més de dues hores contemplant-la. I és que enganxa. Tenen tanta força les obres que et quedes clavat, mirant-les i escoltant el que et volen dir. Les obres Clara in Huesca o Chloe in Barcelona aporten moltes mirades diferents, segons el punt des del que les mires. Ho fas una per una, després les compares, busques el seu propi llenguatge. És evident que la posició que tenen entre elles no és gratuïta. A pesar de les dimensions i ser obres en bronze, son etèria, fràgils, suaus. El mateix es pot dir de Rui Rui’s Dream. L’expressió de la cara és de pau, complaença, tranquil·litat, però al envoltar-la descobreixes el bronze sense polir. I és així com comprens la dificultat de transformació del material brut fons esdevenir en una obra tan bella.

Plensa juga amb les paraules, sense que l’idioma sigui el més important. Ens posa davant dels ulls Silhouettes o Talking continents, per demostrar-nos que no és important el que som o el que fem cada un de nosaltres, si no la capacitat de comunicació i de voluntat d’arribar a llocs comuns. Fins i tot, com diu el propi artista, l’obra Air, Water, Void, dóna la falsa idea de silenci, perquè en realitat, aquest també expesa coses.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

2 thoughts on “Jaume Plensa. Le silence de la pensée

  1. Apuesta hivern la Fundació Miró va celebrar els 35 anys de les exposicions fetes als Espais 10 i 13. Les maquetes del Jaume Plensa eren magnífiques. Crec que quan més es veu la seva obra més l’aprecies. El catàleg de l’exposició que es va fer ja fa uns anys a la Fundacio Antoni Tàpies, em va despertar l’interès per la seva obra.
    Gràcies pel teu comentari

Els comentaris estan tancats.