Peregrinos de la belleza. Viajeros por Italia y Grecia. Maria Belmonte

Aquest és el primer llibre que publica la seva autora, Maria Belmonte. Llicenciada en Història i Antropologia, s’ha donat a conèixer en aquesta obra pel seu coneixement, estudi i dedicació al mòn helènic.

A partir de diversos personatges del camp de la literatura, de la ciència i de les arts en general (poetes, fotògrafs, escriptors, investigadors, etc.), ha investigat en la part de les seves vides que van dedicar al coneixement de Grècia, en totes les seves etapes (clàssic i bizantí) o d’Itàlia i dels vestigis clàssics que es troben en ella. Tan en un cas com en l’altre posa especial atenció en illes, on per la dificultat d’arribar, es van preservar millors formes de vida y de cultura, a més de restes arqueològics. Els personatges seleccionats, ens situen entre els segles XVIII i primera meitat del segle XX.

És novedosa la forma de presentar a cada personatge. Primer fa una aproximació a la seva biografía, passant tot seguit a presentar el seu lligam amb Itàlia o Grècia per finalitzar amb la descripció del que ha pogut veure l’autora quan s’ha desplaçat als diferents llocs on van viure cada un d’ells.

Les motivacions que van portar a “l’ennamorament” i identificació de tots ells per aquest mon son diverses. Tal com s’explica en la contraportada del llibre, a partir del s. XVIII, Itàlia i Grècia es van convertir en llocs de culte obligat dels aristòcrates joves per completar la seva educació, però també pel clima que es considerava molt saludable per a guarir malalties respiratòries. Això vol dir que per alguns no va ser una idea premeditada el voler aprofundir en aspectes concrets de la cultura d’aquests països, però per contra, els escriptors de finals del XIX i principis del XX, ja tenien un coneixement previ que els va portar a voler viure directament aquesta experiència. Els escriptors ubicats a Grècia per exemple, van viure de primera mà l’experiència de les guerres mundials, marcant de forma especial la seva visió del mon helènic. En aquest apartat inclou a : Henry Miller (escriptor), Patrick Leigh Fermors (escriptor), Kevin Andrews (arqueòleg) i Lawrence Durrel (escriptor). Els que van anar a Itàlia foren: J. Winckelmann (bibliotecari i antiquari papal), Wilhelm bon Gloeden (fotògraf), Àxel Munthe (metge), D.H. Lawrence (escriptor) i Norman Lewis (poeta).

En aquest punt voldria fer un incís, no ha hagut cap dona escriptora, periodista, artista, poeta, etc. contemporània de tots ells, amb experiències similars?

Torno a agafar el fil. Tots els personatges analitzats per l’autora, han deixat llibres que han estat reconeguts per la seva vàlua històrica o literària.  En aquest sentit, llegir aquest llibre desperta l’interés per llegir algunes de les obres citades i aprofundir més en cada un dels autors presentats. Potser en algun moment, l’obra dóna la sensació de ser una mica superficial, d’aportar pinzellades sense entrar a fons del tema. Però son prou interessants com per motivar al lector a voler anar més enllà.