Orquestra UNESCO Barcelona. Concert d’estiu

Aquest any s’ha celebrat la 24ena edició del concert d’estiu que, any rera any, organitza Mas Pagès, ubicat a S. Esteve de Guialbes (Girona).

En aquesta ocasió, ens vam aplegar una setantena de persones, disposades a gaudir d’aquest concert tan especial.

Temps enrera suposava la cloenda de les col.lònies dedicades a estudiants de música, i era una bona ocasió per posar de relleu els avenços aconseguits al llarg de l’estada. Però, no era només aixó, significava una ocasió per actuar davant del públic, i apendre així altres aspectes igual d’importants per la formació integral dels futurs músics. En alguna ocasió, ja vaig deixar constància en aquest blog les qualitats d’alguns dels alumnes, que havien aconseguit un nivell d’excel.lència musical poc habitual. No es pot obviar, que aquestes col.lònies estaven dirigides pel professor Gonçal Comelles i per un seguit de músics de primer ordre.

En aquest temps, hem assistit a la creació de l’Orquestra UNESCO Barcelona, dirigida també pel mestre Comelles i hem viscut la seva consolidació. He parlat en diverses ocasions d’aquesta orquestra, i poder haver seguit el seu desenvolupament, com de mica en mica el so millorava, com es notava el gaudi de tots els músics fent música i fent-la plegats fins arribar a un punt on la consistència de la mateixa ha passat a ser una realitat inqüestionable, ha estat una experiència enriquidora.

Ja en el moment de la seva presentació, van plantejar-se com a objectiu, seguir la idea de Pau Casals d’apropar la música a ambients i llocs on l’anomenada música clàssica no era habitual que arribés.

Juntament amb aquesta idea, se’n va anant imposant una altra: fer servir la música com a canal de transmissió de valors i fer que sempre estés al costat d’Organitzacions que contribueixen al benestar de les persones que, o bé per malalties o per situacions econòmiques i/o socials adverses, necessiten aconseguir major visibilitat. D’aquesta manera, aquest darrer any, han celebrat diversos concerts a l’Esglèsia de Santa Maria de Pi de Barcelona, on hi havia sempre una entitat solidària, a favor de la qual es feia el concert.

Doncs bé, tot just en aquest concert a Mas Pagès, es va presentar el Projecte  de crear una Fundació, anomenada Música Solidària, amb l’objectiu  de disposar d’una plataforma que doni visibilitat a diferents realitats socials. Això vol dir que darrera de cada concert hi haurà una entitat amb un objectiu específic, i que es vol compartir els guanys de l’Orquestra amb l’entitat organitzadora. Un cop més es parteix de la base de la música, entesa com llenguatge universal que canalitza i transmet valors també universals.

Una idea que crec resumeix aquest nou pas de l’Orquestra és crèixer compartint.

Havent rebut aquesta bona notícia, ens vam disposar a sentir el concert. El programa triat per l’ocasió va ser:

  1. Suite op, 71 de M. Moszkowski, interpretada per Alfred Cors i Victòria Fernández, violins i Maria Figa, al piano.
  2. 4 peces de D.nShostakovich,minterpretades tb, pels mateixos músics que la peça anterior.
  3. Preludi fio de J.S. Bach i El Cisne de c. Saint-Saëns, interpretades per Anna Comellas al violoncel i Maria Figa al piano.
  4. Triana d’I. Albéniz, interpretada per Maria Figa al piano.
  5. Spanish dance d’E. Granados, interpretat fer Victòria Fernández al violí.
  6. Trio en Mi bemol op. 100 de F. Schubert, interpretat per Victòria Fernández al violí, Anna Comellas al violoncel i Maria Figa al piano.
  7. Concert en Re Major op. 61 de Beethoven, interpetat per Carlos Rafael Martínez Arroyo, al violí.

Un primer aspecte a destacar és la varietat d’autors i de peces seleccionades, el que ajuda a entendre la potència dels músics de l’Orquestra UNESCO Barcelona.

Un segon punt, per mi important, va ser poder veure i sentir interpretacions individuals. N’era ben conscient de la vàlua dels músics, però en l’orquestra, el que és important és el conjunt, l’anar tots al hora cercant un objectiu comú. He de dir, que l’interpretació d’Anna Comellas em va emocionar, em va fer entrar en el seu món, em va fer posar la pell de gallina: no podia treure els ulls del violoncel i de les seves mans, que aconseguien uns tons tan meravellosos. Només per això, m’hauria valgut la pena el concert.

No és fàcil fer de músic repertorista, i encara menys si no s’ha assajat moltes vegades. Maria Figa va contribuir de forma notable, a treure el millor de cada músic i la seva interpretació en solitari, va posar de manifest una gran tècnica i sensibilitat. No va abusar dels pedals, la van ajudar per donar força quan calia o per endolcir altres compassos.

Com a darrer intèrpret, en Carlos Rafael Martínez Arroyo, feia que per un costat recordéssim el nen que amb 11 anys va participar a les col.lònies musicals i ara, cinc anys després, ens enfrontaven amb un violinista, que ha superat ja la fase de promesa per a convertir-se en realitat. Ja s’ha donat a conèixer en diversos concerts a Andalusia i altres indrets, i caldrà estar molt ametents a la seva evolució i, desitgem la seva consolidació com a primer violinista. En aquest punt voldria fer esment a la “direcció” callada del mestre Comellas. Veure’l a ell com vivia la peça, ajudava a seguir-la i a entendre-la millor.

L’entorn, la companyia i la música van contribuir a que tots ja estiguem pensant quina de nova ens prepararan pel 25è concert d’estiu de Mas Pagès.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.