Nit de tango: Piazzola convida a Buika

Dins de la programació del Festival Grec 2015, estava programada l’actuació del grup Escalandrum, dirigit per Daniel Piazzola, amb la participació de l’artista Conxa Buika.

Crec que es pot afirmar que va ser una nit especial. En primer lloc, crec no equivocar-me gaire, si afirmo que la majoria del públic coneixíem la música de Astor Piazzola  i sobre tot, la relacionavem amb el bandoleón, els instruments de corda i el tango. Per tant ens vam trobar amb un grup de jazz, integrat per sis músics, que constitueixen aquest grup creat l’any 1999, interpretant tangos, però també milongas i altres músiques llatines.

Es podria anar citant un per un els músics dels grup i es podríen destacar les característiques musicals i artístiques de cada un d’ells. El que és cert, és que tant en les interpretacions conjuntes, com en els sols, van demostrar la seva vàlua. És molt significatiu veure als assistents seguint el ritme amb el cos, de forma natural, espontània, sense ni adonar-se. És la demostració palpable de que s’està ficat dins de la música, que aquesta arriba i enganxa, que fa que la gent participi i s’emocioni. Només per això valia la pena.

Un afegit en l’espectacle, va ser l’actuació d’una parella de ball. Li anava com anell al dit. Pel meu gust, vaig pensar que la sensualitat i la passió que traspua aquest tipus de música, no quedava prou reflexada, em semblaven una mica freds, molt tècnics.

A meitat de l’espectacle va aparèixer en escena Buika. Descalça, tocant de peus a terra, aconseguint amb la seva veu, l’efecte  contrari en el públic: tots als núvols. L’he sentit cantar al Palau de la Música, en un entorn més recollit, més íntim, i es pot dir, que és capaç d’aconseguir un silenci absolut en qualsevol escenari on actua, amb independència de la grandària del lloc. Posa la pell de gallina. Van aconseguir una bona compenetració entre els músics i ella. Tots es van adaptar a l’altre, proporcionant moments inoblidables. Clarament va saber a poc.