El gusto moderno. Art Déco en París 1910-1935. Fundación Juan March

Fins a finals del passat mes de juny, es va poder visitar a la Fundación Juan March de Madrid, aquesta exposició sobre l’Art Déco. Com deia en el fulletó de mà, es tracta de: “el último estilo total”. Es situa a començaments del s. XX i surt en part, com a contrapunt a l’Art Nou o Modernisme

Alfons Mucha. 1894. Gismonda
Alfons Mucha. 1894. Gismonda

de finals del segle anterior. Aquest es considerava progressista i de retorn als valors naturals. Per això es poden veure en les seves obres tans motius vegetals i la representació de la figura femenina és molt característica.

L’Art Decó (Decoratif) s’inicia després de l’Exposició Universal de París de 1900, quan un grup d’artistes francesos s’uneixen i es replantegen el conjunt de les arts decoratives. Aquest col·lectiu te incidència en la pintura, l’arquitectura, la moda, la decoració i en general en totes les arts. La seva inspiració segueix les Primeres Vanguardes i en especial en el cubisme, fauvisme, constructivisme i en el racionalisme de l’escola de Bauhaus. Va ser titllat de conservador i burgés, en contraposició a l’Art Noveau, però és important comprendre el moment polític i social en el que es desenvolupa. Aquesta “etiqueta” se li posa per tractar-se d’unes arts exclusivament decoratives, a les que només te accés la burgesia. També cal pensar que tot just s’està sortint de la Primera Guerra Mundial i es camina cap a la gran depressió. Aquest entorn afavoreix l’ esperit de gaudi de la societat.

S’abandonen els motius florals per passar a les línies rectes i les formes geomètriques. Aquest canvi no és només fruit de voler trencar amb el model anterior, sinó que reflecteix la nova etapa de la Revolució industrial. Va ser a l’Exposición Internacional de Artes Decorativas e Industriales Modernas (1925) de París, on es van poder veure representats tots els elements que conformaven aquest estil.

L’exposició estava distribuïda en vuit espais diferents.

  1. La primera secció dedicada al primer art déco: els dissenys tèxtils, la decoració d’establiments que van provocar un canvi radical en la moda femenina: colors vius, línies més lliures, etc.
  2. El cubisme i la seva aportació. En aquesta secció em van agradar molt els dibuixos de Le Corbusier i els quadres de Picasso i Braque. Com a seguidora fidel de Sònia Delaunay, em va frapar la Il·lustració del llibre desplegable de Blaise Cendrars. 1913. I sempre és un gust trobar una fotografia de Man Ray, en aquest cas, Noire et blanche. 1923-26
  3. Interiors moderns francesos. Com a conseqüència de la Primera Guerra Mundial, moltes cases van quedar malmeses i va calguer re-dissenyar el seu interior. La introducció de la calefacció, va ajudar a malmetre el mobiliari i va calguer buscar altres materials i tècniques per a la seva construcció. Laques, contraxapats amb fustes més dures, introducció de la pell, tots ells van ser emprats pels artesans i artistes decoratius. En aquesta secció, havia una vitrina amb objectes de vidre, molts d’ells de René Lalique. El que em va cridar l’atenció, és que la majoria d’ells corresponien a col·leccions privades de Barcelona.
  4. L’Exposició Internacional de 1925 a París. Maquetes de pabellons, audiovisuals, propostes de decoració d’interiors, etc.
  5. El gust modern. En aquest apartat havia una vitrina amb dissenys d’alta costura de l’època. Des de Chanel, passant per Patou o Madelaine Vionnet. En aquests vestits es constata el canvi fonamental de la figura de la dona moderna: més estilitzada, amb barrets més petits (casquets) i fàcils de portar. En aquest moment, és quan es pot dir que va nàixer l’alta costura francesa, buscant alternatives diferents de les que venien de la moda americana. Un cop més, vaig admirar els dissenys tèxtils de Sònia Delaunay.
  6. L’Exposició colonial de 1931 a París. L’admiració per l’escultura africana va ser ben palesa. D’aquest espai, a més de joies meravelloses, la sèrie de fotografies de Man Ray que va realitzar a una coneguda cantant, Kiki de Montparnasse, amb escultures africanes, et deixaven clavada al davant.
  7. El viatge modern o com l’Art Déco arriba als cotxes, ferrocarrils i transatlàntics. Per un costat l’art al servei de la màquina, però també el grafisme per promocionar el turisme i l’ús d’aquests mitjans de transport.
  8. Noves formes o la divisió.  Fins aquest moment, els artistes decoratius, treballaven mols cops, de forma conjunta per a realitzar una obra. Uns aportaven el disseny tèxtil, altres l’art de la fusteria, o el vidre. És el que es va conèixer com “ensembliers”. Això es va trencar amb l’aparició de la Unió d’Artistes Moderns el 1929. Encara que portaven el nom d’unió, la veritat és que a partir d’aquest moment, cada artista presentava la seva obra en solitari. Un aspecte molt important, va ser l’ús cada cop més freqüent de l’acer en el disseny de mobles, trencant amb l’exclusivitat de la fusta. No es pot assenyalar una línia divisòria clara en els artistes; exemple d’aquesta contradicció es troba en les cadires tubulars que va dissenyar Le Corbusier  com a art déco, però que encaixen perfectament amb el concepte d’art modern decoratiu.

Com totes les exposicions de la Fundación Juan March, el disseny i muntatge de la mateixa, eren de 10. El catàleg amb articles de gran interès, a més de les imatges de l’exposició, és absolutament imprescindible per aquelles persones amants en aquest moviment artístic.

Esperem que ben aviat la Fundación Juan March aterri a Barcelona, ocupant l’espai de la Fundació Godia

Grille art nouveau du ferronnier Emile Robert (musée de lEcole de Nancy)
Grille art nouveau du ferronnier Emile Robert (musée de lEcole de Nancy)

 

Art-Deco Hood Ornament | by The Henry Ford
Art-Deco Hood Ornament | by The Henry Ford