Començaré reconeixent que la visita al Museu Lázaro Galdiano permet passar una estona molt agradable, aprenent, observant, llegint les notes que el propi museu ofereix per comprendre millor el contingut, i sobre tot, gaudint.

Un primer aspecte, és l’edifici. Va ser construït a principis del s. XX (1909) i conegut com a Parque Florido, en honor de la dona de Galdiano i concebut com a vivenda familiar. Però l’any 1948 va ser donat a l’Estat. Els aspectes que més em van cridar l’atenció, van ser l’ornamentació de les sobreportes i les pintures dels sostres. Sobre aquestes darreres, al web de la Fundació es diu:

La pintura de los techos fue realizada por Eugenio Lucas Villamil entre 1906 y finales de 1908. Lucas cubrió aquellos amplios espacios mediante la técnica llamada marouflage, o sea, lienzos fijados una vez pintados, y representó en ellos temas adecuados a la función de cada sala, adaptando los modelos que el propio Lázaro le facilitaba. El complejo proceso constructivo y decorativo, atentamente supervisado por el coleccionista, se dio por concluido en los primeros meses de 1909. En palabras del Marqués de Lozoya, el edificio se alza como “uno de los más suntuosos ejemplares de morada señorial madrileña en el reinado de don Alfonso XIII”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Cada sala té una pintura al sostre relacionada amb el que es feia en ella. Per exemple, una sala dedicada a les tertúlies literàries, representa diversos autors en animat debat. El sostre de la sala dedicada a les arts, em va recordar les pintures de l’Ermita de San Antonio de la Florida. Els personatges ubicats al voltant d’una barana, encara que en aquest cas representa a “chulapas” i fent també al·al·legoria a la maja vestida.

En la planta baixa es troba el que anomenen la sala del tresor i ben bé que ho és. Només per contemplar aquesta sala, paga la visita. La col·lecció de peces fenícies, és una autèntica meravella:

La primera planta del palau, que és on vivia la família, actualment està dedicada a artistes espanyols des del s.XV al s.XIX.

Els de Goya mereixen especial atenció:

És molt interessant seguir la revista d’art, Goya,  que publica el Museu, perquè aporta visions de les obres i permet aprofundir en elles. A tall d’exemple, adjunto l’apunt relacionat amb La Magdalena penitent

És tan amplia la col·lecció (més de 4.000 peces exposades), que es fa imprescindible dividir la visita en diverses etapes, i, a poder ser, segui-la amb un guia del Museu. Crec que disposen d’un web molt interessant i ben treballat i ordenat. El catàleg de les seves obres es pot consultar en línia i aprofundir en la història de Lázaro Galdiano i del propi Museu.

La quantitat d’activitats que organitzen, fa pensar en una institució plena de projectes i d’idees.

Nota: Totes les imatges inserides, son propietat del Museu Lázaro Galdiano.