Valors: és cosa de tots

Ja fa vora de 10 anys, ens va commocionar la notícia que un grup de joves de la zona alta de Barcelona, havien pres foc a una dona que dormia en un caixer automàtic. Però no va quedar aquí.

Fa pocs dies, i coincidint amb la celebració de l’obtenció de la Champions per part del Barça, es va produir un fet similar. Una colla de joves, entre 12 i 16 anys, van voler acabar “la celebració” d’una manera molt especial: agredint a un sense sostre que dormia habitualment en un punt del seu barri. Només d’escriure-ho, m’esborrono.

En aquests mateixos dies, es va fer públic un estudi de Hatento, que ha aplegat a diverses organitzacions que treballen amb la gent sense sostre, on es diu que el 47,1% d’aquestes persones han patit agressions. D’aquestes, el 28,4% els responsables van ser joves que estaven de festa. Què està passant?

Segur que ens venen al cap arguments relacionats amb la crisi econòmica, amb l’empobriment de la població, amb la frustració d’aquests joves que venen de veure als seus ídols, però es troben amb la seva dura realitat. Tots aquests components els porten a carregar contra el més dèbil. La diferència amb altres moments, és que aquests nivells de desesperança, de no veure sortida, de creure que no es te futur, cada cop es manifesta en gent més jove, que no sempre te els mecanismes necessaris per gestionar les emocions i sentiments en els que estan immersos.

Sabem que els nens son com esponges que van absorbint tot el que veuen a casa, a l’escola i en el seu entorn. Això vol dir que aquest tipus d’actituds no surten de la nit al dia, sinó que es requereix d’un procés d’aprenentatge i d’interiorització de les mateixes. Un cop més hem de parlar d’EDUCACIÓ. Si cerquem el significat d’educar, veurem que vol dir: Ajudar (algú) a desenvolupar les seves facultats físiques, morals i intel·lectuals. 
 Transmetre (a algú) coneixements, actituds, valors o formes de cultura. 

Com ja he apuntat en altres ocasions, la responsabilitat bàsica i fonamental d’aquesta tasca, rau en la pròpia família. En el terrible cas que he comentat abans, alguns dels nanos, als ser menors, no se’ls va poder inculpar. D’acord. Però i les famílies? Quina actuació te prevista la justícia per aquests casos?. Si pels motius que siguin, i lluny de voler jutjar, l’entorn d’aquests nens, no tenen la capacitat, o la situació no els permet assumir aquesta responsabilitat, cal garantir que la societat, a través de les institucions de les que s’ha dotat, pot dur a terme aquest paper educador.

M’ha cridat l’atenció, i recomano la lectura, d’un article publicat avui mateix, a El Periódico, i titulat: “Primer els valors, després, el futbol”. Entre d’altres coses diu:

“Aquesta idea, que sembla tan senzilla d’argumentar, de defensar, resulta gairebé impossible de detectar en molts camps d’infantils, cadets o juvenils”, segueix explicant Alemany, “ja que, no només molts d’aquests nois es comporten de forma sorprenent i antiesportiva, sinó, fins i tot, moltíssims pares”.

“El futbol ens ha donat moltes coses, bé, l’esport en general, i nosaltres volem utilitzar tot el que té de bo el futbol per educar els nens”, explica Quer. “Hem d’aconseguir que els nens es diverteixin, creixin i, sí, aprenguin a jugar a futbol, competeixin, per descomptat, però aprenguin a guanyar i a perdre. Volem que es formin en uns valors que, no només els serviran per compartir el seu esport favorit amb els seus companys, sinó que els serà molt útil en la vida diària”.

 Per sort, ja fa uns anys que es parla amb insistència de l’educació en valors. En un moment donat, parlar d’aquest tema provocava somriures de suficiència, com si es tractés d’un tema superat o passat de moda. Ara es fa palès la transcendència del mateix. Dins d’aquesta mateixa bossa, s’ha d’incloure la diferència de gènere i l’educació en el respecte i en la convivència.

Estem davant d’un tema, els valors, que és molt ampli, però que ens acaba afectant a tots els ciutadans. La convivència en el carrer, en els mitjans de transport, en espais públics, etc. , en qualsevol lloc. la construïm entre tots. Els adults en major grau, hem de tenir present que som educadors dels joves i criatures que estan al nostre voltant, i no es tracta de criticar-los o comentar el malament que ho fan, sinó cada ú, en el seu paper, procurar donar un cop de mà.