Antoni Besses, la celebració dels primers 70

Tal com vaig comentar fa poc temps, vaig tenir l’oportunitat d’escoltar i sentir al músic Antoni Besses, en el marc d’un concert de l’Orquestra Amics Unesco Barcelona a  l’església de Santa Maria del Pí. En aquella ocasió em vaig fer resó del concert que estava previst pel passat 6 de març, en ocasió dels seus setanta anys.

A tots en passa que quan “tastem” una cosa bona, tenim ganes de repetir-ne. Això és el que em va succeir. En coherència amb això, vaig assistir al concert d’aniversari del mestre Besses. Una primera idea que em va venir al cap, va ser pensar en el privilegi que tenen certes persones de poder celebrar les seves festes d’aquesta manera: compartint el seu art amb d’altres i de retruc, el privilegi dels que gaudíem de la “seva festa”.

La meva posició a la sala, a la tercera fila, just davant del pianista, em va permetre seguir amb molta cura la seva interpretació, la seva tècnica i també el desenvolupament del llenguatge corporal. És evident que no sóc qui per poder parlar de la interpretació, però si que m’agrada molt, veure la cara i intentar ficar-me en el esperit del músic, per intentar comprendre el sentiment i l’emoció que traspua. En el cas del professor Antoni Besses, en alguns moment tenia fins i tot la sensació d’estar envaint la seva intimitat. Veure com acariciava el piano, o el tocava amb més força per fer sortir sons diferents, o percebies que li que estava parlant, dialogant amb ell, que li manava que sonés d’una manera determinada, o semblava que s’enfadés amb ell mateix perquè alguna nota no havia sigut prou clara. Sempre m’impressiona veure com al final d’una peça, el músic obre els ulls i triga uns instants en adonar-se d’on és, en tornar a la realitat. Realment s’ha buidat, ho ha donat tot. En el cas d’un concert d’un músic solista, totes aquestes sensacions son més fàcils de viure, sempre i quan el músic sigui capaç de compartir-les amb el públic. El silenci es tallava i la gent aguantava la respiració per no trencar la concentració de tots plegats.

Crec que val la pena subratllar un tros de l’escrit que venia en el programa de mà:

…Em fan adonar de la sort immensa que representa el compartir els moments on les emocions i la innegable força de la dimensió suprasensible de l’art i en especial, la música, ens converteix en millors éssers humans.

La seva dimensió de pedagog és ben coneguda i com a reconeixement de la mateixa, l’Escola de Música de Gràcia està celebrant la segona convocatòria del Concurs de piano Antoni Besses.

Deixo constància del programa que va interpretar per si algú vol sentir-les. El programa que va interpretar en la primera part:

Haydn. Variacions en fa menor.

Shumann. Fantasia op. 17. Il tutto fanástico ed appassionato. Alla marcia (Sempre energico). Adagio (Sempre piano)

A la segona part va tocar:

Bach. Preludi i Fuga en mi menor (II llibre) i

Brahms. Sonata op. 5 núm. 3 en fa menor. Allegro maestoso. Andante espressivo. Scherzo (Allegro energico). Intermezzo (Andante molto). Finale (Allegro moderato ma rubato).

És possible sentir algunes de les seves gravacions a través d’Spotify i per qui tingui interès en sentir les seves opinions i interpretacions, adjunto l’enllaç  d’una entrevista realitzada a Catalunya radio pel musicòleg Joan Vives.