Formació del nou professorat

Cada cop és més comú la realització de cursos a través d’Internet. Un aspecte clau en l’ensenyament presencial i a través d’Internet, és el paper del professorat.
En l’ensenyament en l’aula, es poden apuntar algunes característiques:
1. Professor/a com a màxima autoritat dins de l’aula. És qui marca les normes a seguir.
2. Presentació dels continguts de manera seqüencial: un tema darrera d’un altre.
3. El professor/a, ha d’explicar tot el temari.
4. L’alumnat té característiques assemblants: edat, nivell formatiu, lloc de residència, etc.
5. Horari de classe fix i espai i entorn establert.

En el món global, aquests aspectes es modifiquen de forma radical:
1. El contingut del curs es presenta encapsulat en píndoles i l’alumnat pot “tastar-les” fent salts. Fins i tot, pot reordenar els continguts, segons el seu interés particular.
2. Les aportacions de l’alumnat passen a formar part del contingut del curs, matitzant o ampliant el propi temari i les opinions del professorat.
3. Les discussions i els espais de debats estan contemplats com a part del propi curs.
4. L’alumnat pot ser molt divers. Des de l’edat, lloc de residència, interessos, nivell formatiu, etc. Aquest aspecte condiciona el plantejament del curs, ja que ha de preveure totes aquestes particularitats i que en el seu conjunt, reculli tots els interessos que poden haver.
5. L’alumnat segueix el curs segons les seves conveniències. Fer-ho intensiu en un dia dos, o al llarg de la setmana, o al matí o al vespre, etc. En el cas de persones que viuen en països diversos, cal preveure les diferències horàries.
6. L’alumnat és selectiu. Decideix fer o no el curs i fins in tot, pot saltar-se parts del curs que no li interessen.
7. Els materials es dissenyen de forma especial per cada curs, encara que es recomani la lectura o revissió de textos complementaris, aquests no son el corpus bàsic del curs.

Reflexionant entorn d’aquesta nova situació, m’ha portat a pensar que els continguts i les metodologies pedagògiques que s’imparteixen a les persones que estan actualment en les Escoles de Formació del Professorat, haurien de contemplar aquestes noves característiques. Un aspecte positiu és que els futurs ensenyats, son tots uns bons usuaris tecnològics, cosa que els permetrà centrar-se més en els aspectes formatius.

El problema el veig en la generació intermitja, on part del professorat que es va formar sense totes aquestes eines, ni aquests plantejaments estan formant als propers ensenyats. Aquí voldria posar una alerta 📌 adreçada tan als formadors com als propis alumnes.