El poder de la música

M’han fet arribar el documental que adjunto i no he pogut resistir la tentació de compartir-lo. El títol és Melody

Un cop s’ha vist, venen al cap diverses idees que fan reflexionar. Per un costat es mostra un cop més, que obtenir resultats comporta esforç i deixar coses pel camí. En aquests cas concret, de ben segur que pels pares no va ser una decisió fàcil el deixar marxar a la filla, i per la Geo tampoc, per molt que anés a fer la cosa que més li agradava. Una vegada més es posa de manifest el valor de l’esforç que tot sovint es diu que s’ha deixat de trametre, arrossegat per la necessitat d’obtenir resultats ràpids i de forma fàcil.

Un segon aspecte és el valor de la música com element integrador dels joves. I no cal pensar que això s’aconsegueix només amb la música clàssica, no, estem parlant de la MÚSICA, sense etiquetes. De la mateixa manera que el llenguatge verbal te moltes varietats i formes d’expressió, en funció del lloc, del contingut, de l’ambient, de l’edat, etc., també el llenguatge musical te tota aquesta riquesa de possibilitats d’expressió. El model de les Orquestas de Jóvenes e Infantiles de Chile, segueix el patró marcat a Venezuela pel professor Abreu. És impressionant llegir:

Cada año participan 12 mil niños y jóvenes en orquestas y un millón de personas asisten a cerca de 3.000 conciertos ofrecidos por orquestas juveniles e infantiles en 190 comunas del país.

Un tercer aspecte va relacionat amb l’increment de la cultura d’un país i generador de riquesa. Aspecte aquest, que no es pot menysprear.

En aquest mateix blog, he lloat la necessitat de posar a l’abast de tothom el coneixement de la música. Només un petit nombre de persones arribaran a la professionalització, però tothom, grans i petits, quan escoltem música, s’ens remou alguna cosa per dins. La veu és l’instrument més valuós i la majoria tenim la capacitat d’utilitzar-la per comunicar-nos. Hi han veus que ens agraden, altres que ens son estridents, unes son càlides, altres més fredes, etc.  Per tant, tots fem música.

Per tot això s’em fa difícil entendre el poc interès que l’Administració Pública destina a aquest apartat. Si es llegeix la informació existent al web de la Generalitat de Catalunya sobre Estudis Musicals, al referir-se a les Escoles de Música, ho fa centrant-se en l’alumnat de la ESO i Batxillerat, per tractar-se d’ensenyaments reglats, però, i les criatures més petites? Caldrà verificar si es compleixen les previsions de ajut al finançament de les escoles de música que els municipis impulsen i que en els darrers anys, s’han vist deixades de banda.