El Greco, la mirada de Rusiñol

El proper dia dos de febrer, finalitzarà l’exposició El Greco. La Mirada de Rusiñol, a la Fundacio Francisco Godia de Barcelona, que s’ha organitzat conjuntament amb el Museu Cau Ferrat de Sitges.

És coneguda l’especial fascinació que Rusiñol tenia pel Greco, fins el punt de propiciar la col.locació d’una escultura dedicada a l’artista cretense, al passeig de Sitges. El Greco va ser valorat pels romàntics alemanys i també pels pintors modernistes que en aquells moments vivien a París, com Nonell, Zuloaga o el mateix Rusiñol. Precisament, va ser a instàncies de Zuloaga que ja havia adquirit diverses obres del Greco, el que va aconsellar a Rusiñol que es fes amb dues obres, Las lágrimas de San Pedro i la Magdalena, que es poden veure en l’exposició de la Fundació Francisco Godia. L’espai que la Fundació dedica a les exposicions temporals, fa que aquestes siguin molt abastables, que sense gairebé vellugar-te, puguis mirar al voltant teu i copsar el contingut.

Es va donar la coincidència que tant Rusiñol com el Greco, van abandonar el seu país d’origen als 26 anys, anant el primer a París i el segon a Venècia.

Es parla de tres trets característics de l’obra del Greco. En primer lloc el tractament espaial, aprés a partir de l’observació dels icones propis de la religió ortodoxa. Un segon aspecte és el tractament del color que va aprendre de Tiziano, durant la seva estada a Venècia i, per últim, el dibuix que va descobrir a Roma.

L’ús del color blanc, com una gota allargada, al mig de la nineta dels ulls, els hi dóna una profunditat i els confereix una mirada especial. Els colors purs, sense degradació que empra en els vestits, és sens dubte, un aspecte buscat per l’artista per unificar als personatges. És igual que sigui un apòstol o Maria Magdalena, tots tenen la mateixa dignitat. Passa també amb el tractament que dóna a les mans, son una forma de distinció i de donar categoria. Son mans delicades, cuidades, que no s’han fet malbé pel treball físic; fins i tot es pot pensar que son mans de dona de classe alta que no ha realitzat cap feina quotidiana de la llar.

Els darrers trenta anys de la vida del Greco van transcorre a Toledo, on quasi bé tots els encàrrecs van ser de contingut religiós.

La primera monografía sobr el Greco és del 1905 i va ser feta per Utrillo. La generació del 98 van començar a reivindicar-lo i la del 27 va seguir en la mateixa línia.

La influència en l’obra de Rusiñol és ben palesa. La còpia de El Caballero de la mano en el plecho del 1887 és una prova. També  el dibuix de Picasso, que utilitza la mateixa posició de la mà, és un bon indicador de la influència que va tenir en tots els pintors de l’época.

És una exposició que apropa la figura del Greco i ajuda a situar-la i reconèixer l’avançat del seu autor.