Diàleg, cultura i tolerància

L’evolució de la societat en els diversos països del món, no sembla que segueixi un camí positiu, d’apertura, de respecte, d’escoltar i de debatre amb intenció d’aprendre dels altres. Al contrari: qui no pensa com jo vull que es pensi, es considerat automàticament com a enemic, sense ni tans sols amb dret a la vida.

Quanta veritat amaga la dita que la principal causa de guerres i de morts ha estat la invocació del nom de Déu. La contraposició entre creences i idees genera enfrontaments. Les creences poden tenir bases no racionals i per tant és difícil el diàleg tranquil i reposat. Però no hauria de ser imposible si es fa amb respecte i sense voler imposar.
El comentari de l’historiador Peter Watson en relació als aconteixements viscuts a França aquests darrers dies, apunta que la democràcia i la cultura son dos alternatives bàsiques per superar els problemes de la religió. Sembla fàcil, però que complicat és! I si afegim la defensa dels drets humans, encara es complica més.
M’ha vingut al cap la imatge del Parlament i les actuacions dels diputats, escridaçant, picant de peus i/o de mans les intervencions dels diputats d’altres partits. I això es fa en el recinte del Parlament, lloc on es visualitza de forma clara la democràcia de la mà dels representats dels ciutadans. S’ha anat perdent el diàleg, l’enfrontament d’idees des del respecte als criteris del oponents. No s’escolta, només es vol imposar. No existeix un exercici de dialèctica. Aquesta degeneració de la vida política, i per tant de la democràcia, penetra i s’expandeix a la resta de la societat.
L’altre puntal, la cultura, cada cop està més infravalorat. I no parlo de cultura institucional, no, em refereixo a la cultura en el sentit ampli de la paraula: diàleg, debat, confrontació dialéctica, capacitat d’anàlisi, de crítica, de raonament, de contraposició de idees i de situacions, de capacitat d’objectivitar i tot amb respecte, guardant les formes. El coneixement de la història del pensament i del saber filosófic son peces imprescindibles dins d’aquest trencaclosques. I tot això no s’improvitza, cal començar a apendre-jo des de l’infància i posar-ho en pràctica tota la vida.

Totes aquestes idees s’han d’emmarcar en la situació internacional, en la divisió d’Orient i Occident. En que és urgent prendre conciència de la manipulació a la que estem sotmesos des de tots els costats.  En la valoració  que es fa de si un mort és un europeu o un americà en contraposició a les intervencions militars d’aquests mateixos països en el mon àrab o en el continent africà. Si es porten les situacions al límit, és gairebé imposible  establir un diàleg.

Esfareix una mica haver de reconèixer que s’hatiratenrere. Que un cop més, és necessari repensar qué és la democràcia i eliminar les crostes que s’hanenganxat i que no la deixanlluir tal com es mereix.